VIDEO SOBRE EL NADAL

 ADVENT

Avui 3 de desembre comença l'època d'advent, per això vinc a explicar tot allò relacionat amb aquesta festivitat.

L´advent és el principi de l´any litúrgic de l´església, marca les quatre setmanes abans del dia de Nadal. El terme advent en si, és derivat del llatí adventus, que significa vinguda o arribada. Per això l'advent és la preparació de l'església, de la comunitat per rebre l'arribada o la vinguda del seu salvador, per rebre l'arribada o la vinguda del naixement de Jesús. El color que es fa servir durant el temps de l'advent a la litúrgia és el color morat, el color que simbolitza preparació, penitència i reflexió. El sentit principal del temps d'advent és que l'església i la comunitat (els creients) es preparin, és un temps de preparació per esperar el senyor.

Els fidels cristians consideren l'Advent com un temps de pregària i reflexió caracteritzat per l'espera vigilant, és a dir, temps d'esperança i de vigília, de penediment, de perdó i d'alegria. A l'Església ortodoxa, l'Advent inclou com a nota particular una abstinència estricta de certs aliments, que torna en un dejuni estricte conegut com el dejuni de la Nativitat en el cas de l'Església ortodoxa copta.

Els diumenges d'Advent, la família o la comunitat es reuneix al voltant de la corona d'Advent. Després es llegeix la Bíblia i es fa alguna meditació. La corona es pot portar al temple per ser beneïda pel capellà.

Durant l'Advent, es col·loca a les esglésies i també en algunes llars una corona de branques de pi, anomenada corona d'Advent, amb quatre espelmes, una per cada diumenge d'Advent. Hi ha una petita tradició d'Advent: a cadascuna d'aquestes quatre espelmes se li assigna una virtut que cal millorar aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància i la quarta, la fe.

El símbol més important d´aquesta festa és la corona d´advent:

Un dels símbols principals, que distingeix el temps d'advent a les esglésies ia moltes cases, és la corona d'advent. La corona d'advent es col·loca a les esglésies i com a tradició cada setmana abans de Nadal s'encén una espelma. La corona usualment té quatre o cinc espelmes, tres estades i una rosada o tres estades, una rosada i una blanca. La corona en si és verda de branques o de pi i pot estar decorada amb pomes o llistons vermells. La corona d'advent té inicis als costums dels pobles a Alemanya durant segles IV i VI. Al desembre sempre feia molt de fred i estava molt fosc, els pelegrins col·lectaven corones de branques verdes i encenien focs com a senyal d'espera, d'esperança a l'arribada de la primavera. Al segle XVI catòlics i protestants alemanys van començar a utilitzar aquest símbol durant l'Advent: aquells costums van ser adoptats als ensenyaments de Jesús, el missatge principal que Jesús és la Llum que ha vingut, que està amb nosaltres i que vindrà amb glòria. El significat de la corona d'advent és el següent: 

La corona d'advent té diversos elements i cadascú té un significat espiritual:

• La forma circular: el cercle no té ni principi ni fi, és senyal d'eternitat;
• Les branques verdes: simbolitzen l'esperança i la vida;
• Les quatre espelmes: Les espelmes simbolitzen la llum al mig de les tenebres: la salvació que va venir a portar Jesucrist és llum per a la vida de cada persona.
• El color vermell vol dir l'amor de Déu.
• Les pomes vermelles que adornen la corona: Representen els fruits del jardí de l'Edèn amb Adam i Eva.

Amb aquest símbol podem veure la següent reflexió:

Les espelmes ens demostren el contrast tan gran que tenim entre la foscor i la llum. Déu és la llum del món i el contrari a Déu és el mal, el pecat, la foscor. En el temps d'advent, segons s'acosta la seva arribada o naixement, ens anem omplint més i més de llum, la foscor es va dissipant més i més, per això s'encén una espelma més cada setmana fins al seu naixement perquè és el clímax de la llum.

La corona té la forma circular perquè significa un etern progrés o una vida continua. Ens recorda que no hi ha principi ni final per a Déu. Que Déu és complet, va estar al principi, aquesta avui present i estarà en el futur. Aquest cercle ens recorda l'amor de Déu envers nosaltres, un amor infinit, etern, sense principi ni final.

La corona d'advent usualment té quatre espelmes, i setmanalment s'encenen les espelmes fins a arribar al nadal. La tradició ens ensenya que cada espelma és un símbol de mil anys, quan encenem les quatre espelmes estem simbolitzant quatre mil anys. Aquests quatre mil anys és el temps que fem servir per simbolitzar el temps que la humanitat espero el seu salvador des d'Adan a l'antic testament fins al naixement de Jesús.  

Els colors de les espelmes també tenen significat per a lesglésia. Quan es fan servir quatre espelmes, tres són morades i una rosada. Les estades signifiquen, penitència, oració, temps de reflexió i de sacrifici. Aquestes tres setmanes ens recorden que hem de tenir casa nostra (temple, cos) preparat per a l'arribada del nostre salvador. La tercera setmana d'advent es fa servir el color rosat, amb el símbol que ja està ben a prop el dia del naixement. El color rosat s'usa pel que s'anomena la setmana de joia o festeig, és la setmana d'alegria. Quan es fa servir una corona amb cinc espelmes, la darrera espelma és blanca i es col·loca al centre, aquesta espelma s'encén el dia de Nadal i representa el naixement de Jesús, com a tal és blanca per representar la puresa de Jesús.

 FIRA DE LA PURÍSSIMA

Aquesta setmana és la fira de la puríssim número 75, per aquest motiu en aquesta entrada del bloc vinc a explicar-ho tot sobre aquesta fira, els seus orígens i en què consisteix.

La fira de la puríssima es tracta d'un dels esdeveniments més importants de la regió samboiana. La fira consisteix en un mercat on s'ofereix una mica de tot, des de la gastronomia típica de la zona fins a figuretes per al pessebre i altres productes artesanals.

Es celebra al nucli antic de Sant Boi de Llobregat té lloc, a principis de desembre, la Fira de la Puríssima  és un esdeveniment que combina el modernisme amb la tradició. Se celebra oficialment des del 1947, i té una clara arrel agrícola que rememora els orígens de la ciutat. La fira, que dura uns tres dies, és el principal aparador de l'economia local i l'esdeveniment més popular de la regió, ja que recapta aproximadament 5 milions d'euros.

Es tracta d'un mercat on hi té cabuda tota mena de productes: aliments típics, artesania, joguines tradicionals, arbres de Nadal i figures per al pessebre, entre d'altres, i que és l'inici de les festes de Nadal de la localitat.

La Fira de la Puríssima de forma ininterrompuda des de 1947, tot i que l'esdeveniment té les seves arrels en les Exposicions de Fruites d'Estiu que aquesta localitat organitzava el mes de juliol a partir de l'any 1932. Aquestes exposicions es celebraven a l'Ateneu Santboià per iniciativa del Sindicat Agrícola i altres entitats i institucions, com la Generalitat de Catalunya. De fet, ja el 1926 la Biblioteca Popular de Sant Boi començà a dinamitzar el sector agrícola adquirint publicacions tècniques relacionades amb l'agricultura i organitzant cicles de conferències i exposicions. L'Exposició de Fruites del 1932 tingué tanta rellevància que l'aleshores President de la Generalitat Francesc Macià anà personalment a inaugurar-la.

Als anys de la postguerra i sota el règim franquista, només es celebrà una Exposición de Frutas i Hortalizas l'agost de l'any 1941, un esdeveniment que no va tenir continuïtat a conseqüència de les dificultats del periode polític internacional. L'any 1947 es fa per primera vegada una Fira de Planters d'Arbres Fruiters i d'Adorn amb data el 8 de desembre, diada de la Puríssima, aprofitant que la fira comarcal més important d'aquestes característiques, la Fira de la Candelera, no es feia fins el 2 de febrer a Molins de Rei.

La Fira de Planters anava incorporant, en els anys següents, exposicions dels productes de la pagesia local, que poc a poc anaren guanyant espai i protagonisme. Si bé en els seus inicis com a Fira de la Puríssima, als anys 50, els productes agrícoles de la comarca eren hegemònics, a partir de 1963 s'hi incorporen també el comerç i la indústria local, en part per compensar el declivi que havia experimentat la Fira en els darrers anys. Així, la Fira esdevé l'aparador dels comerciants locals, que hi exposen els seus productes. Un concurs celebrat entre els pastissers locals marca, l'any 1965, l'inici de la tradició gastronòmica de la Fira de la Puríssima: els Fadrins de Sant Boi. Es tracta d'un pastisset individual a base de poma coronat amb una cirera vermella, que es pot comprar a les pastisseries santboienques.

Als anys 70, la Fira va incorporant activitats culturals en la seva programació, com el concurs de pintura ràpida (des de 1971) i de fotografia (des de 1978). Del 1975 al 1984 es van buscar diferents mecanismes per promocionar la Fira, d'entre els quals destaca, per la seva originalitat, el d'un grup de joves pagesos anomenat Grup de l'Enciam que posà en marxa l'obsequi massiu d'un enciam als visitants, un costum que es va perdre l'any 1984. Als anys 90 comença la consolidació de la Fira, amb la incorporació de nous sectors expositors i nous àmbits, com l'artesania, l'automoció i les entitats culturals i cíviques de la vila. 

En l'actualitat la Fira ocupa els carrers principals d'una banda a l'altra de Sant Boi, des de la plaça de l'Ajuntament fins al carrer Salvador Seguí. El sector agrícola continua tenint un paper important en aquest esdeveniment, amb la tradicional Exposició de Fruites i Verdures. Es tracta d'una mostra artística de paneres i construccions vegetals organitzada per la Cambra Agrària i feta amb els productes de la pagesia local. Durant tots els dies hi ha degustacions de productes amb denominació d'origen i carxofes del Baix Llobregat. A la Rambla es pot veure la Fira de Planters, una de les més importants de la comarca i hereva de la de 1947. La fira agrícola i industrial es complementa amb una gran quantitat d'activitats diverses fins al punt que la converteixen gairebé en una festa major. Hi ha una cercavila amb gegants i cap-grossos, la cursa Cross de la Puríssima (des de 1981), un espai dedicat a la mostra d'oficis tradicionals, la FirAmbiental (des de 2005), concebuda per exposar temes relacionats amb la sostenibilitat, el concurs de Talladors de Pernil (des de 2002) que compta amb la participació d'experts d'arreu de l'Estat i la Mostra de Bestiar Viu.

Símbols de la puríssima: 

Els fadrins:  L'any 1965 es va crear el dolç de la fèria: els fadrins de Sant Boi, un pastisset individual a base de poma i fruita confitada que es pot comprar a pastisseries. No us molesteu a buscar la recepta, perquè és una recepta super secreta, no es troba enlloc. Malauradament només els fan en aquestes festes i no durant la resta de l'any, així que els que no ho hagin provat encara us ho recomano ferventment.