SÍMBOLS DE SANT BOI

SANT BALDIRI

En aquesta darrera entrada entrada al bloc vinc a explicar la simbologia de Sant Baldiri, ja que al meu poble tenim l'església que es diu igual que aquest sant. Explicaré allò relacionat amb l'església i d'altra banda allò relacionat amb el sant.

Per començar cal explicar una mica qui és Sant Baldiri, el qual va ser un diaca i màrtir que va patir assots i molts turments amb una constància infrangible, fins a ser decapitat amb una destral per haver refusat sacrificar els ídols. Es diu se li va donar sepultura a Nimes, en temps de l'emperador romà neoplatònic Julià l'Apòstata (331-363 dC). Se'l representa vestit amb dalmàtica i portant un Evangeli, símbols ambdós de la seva condició de diaca (Clergue catòlic que ha rebut la segona de les ordres més grans que atorga l'Església i que té entre les seves funcions anunciar l'Evangeli, batejar, assistir el sacerdot a l'altar, distribuir la comunió i donar testimoni cristià ajudant els més pobres), i amb una destral a la seva altra mà, al·ludint a la forma del seu martiri. A les xilografies apareix amb un arbre en segon terme: és el famós llorer que va créixer al costat de la seva tomba i que va ser ocasió de portentoses curacions, sobretot d'hèrnia, contra la qual és advocat.

És patró de Poitiers a França i de diversos municipis espanyols distribuïts per Catalunya, Castella i Leon i La Rioja. Té la seva pròpia festivitat, que se celebra el dia 20 de maig.

Parlant del meu poble i de la seva església cal dir que l'actual edifici de l'església és un edifici d'estil barroc construït entre els anys 1725 i 1752. Aquesta església ha estat costejada completament pel rector Mossèn Francesc Alberti. Es va erigir sobre una antiga església romànica, de la qual en l'actualitat encara es conserven algunes restes. Segons sembla, l'església romànica de Sant Boi s'havia edificat al segle XI o xII, encara que l'existència d'una parròquia de Sant Baldiri es documenta ja al segle X. 

Aquesta església està situada al barri antic de Sant boi, aquest barri és el que és més a prop del riu llobregat, també cal dir que és a dalt d'un turó anomenat el Puig del Castell, això és important, ja que gràcies això podeu veure el delta de l'ebre i el sud de Barcelona des de l'església.

Una dada important i curiosa d'aquesta església és que a l'interior s'hi troba la tomba de Rafael Casanova, Conseller en cap de Barcelona durant el Setge de Barcelona, això és molt important, ja que símboltza molt per al nacionalisme català. Una altra dada curiosa és que quan es va construir, molts altres municipis del Baix Llobregat depenien d'aquesta església, ja que als seus pobles no n'hi havia.

Podem dir que és església parroquial de tres naus cobertes amb volta. La seva orientació presenta la capçalera al nord, la façana al sud i els costats laterals a est i oest. Aquesta orientació no és arbitrària i respon a dos factors fonamentals. Primerament, l'església barroca fou bastida sobre les restes d'una romànica del segle xi, aprofitant alguns dels arcs de la capçalera de la primitiva església, que s'orientava com era habitual a l'est, per a travar el mur lateral oriental de la segona. En segon lloc, la primacia de la façana com a element barroc s'adiu amb una orientació a migjorn que la il·lumina millor. La façana, amb la seva torre campanar octogonal, està feta de carreus de pedra ben tallats i aparellats. Destaca el seu barroquisme accentuat, tant per les cornises i frontons curvilinis de la porta i la fornícula centrals, com pels seus elements estructurals: verticalitat accentuada per l'escalinata d'accés i pels obeliscs amb esferes de la cornisa, amb preponderància de línies corbes en aquesta, contraforts que imiten pilastres, etc.

Es va afegir una clau de volta Gòtica, que representa el Déu Pare assegut en majestat sobre la volta del cel, per això el fons és ple d'estrelles. Té les barbes partides i una llarga cabellera i fa el signe de beneir amb la mà dreta. El vestit i la capa que duu són recollits en plecs damunt el genoll esquerre. Duu nimbe o corona. A la rectoria trobem un retaule de Sant Baldiri del 1448 d'estil gòtic, obra del pintor Lluís Dalmau.  

Parlant de les restes romàniques diem que es veuen clarament dos arcs de mig punt correlatius, amb les seves respectives impostes i muntants; l'empremta d'un arc més gran amagat per l'arrebossat del mur actual i que és la continuació dels arcs anteriors; i un tram de mur cantoner. Es troben incorporades al mur oriental de l'actual església barroca. Aquesta orientació fa pensar que els elements podrien correspondre a la part del possible transsepte i capçalera de la primitiva església del segle xi, formada possiblement per un absis central i dues absidioles laterals a cada costat. Actualment es poden apreciar uns carreus ben tallats i aparellats i impostes sense decorar. La pedra és gres rogenc de pedrera local.

 SEGONA PASQUA 

Aquest 6 de juny es celebra la segona pasqua, una festa que se celebra de manera desigual a tot el país: com que és una festivitat d’elecció municipal, algunes poblacions fan festa i algunes altres no. Tot i això és una festa de caràcter religiós força arrelada que a més rep noms molt diferents: Cinquagesma, Pasqua de Pentecosta, Pentecostès, Segona Pasqua, Pasqua Granada, Pasqüetes…

La festivitat s’escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i d’aquí en provenen els mots Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. En tots dos casos, es tradueix per ‘el cinquantè dia’. L’origen dels altres noms surten de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això hom també es pot referir a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua, Pasqüetes o Pasqua Granada. La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que expliquen les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i per això l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la comprensió de diverses llengües.

Però creien que el fons històric d’aquesta celebració és més antic i es basa en una festa agrària en què primitivament es donava gràcies per la collita. Més tard els jueus van convertir la festa en el ‘xavuot’, que literalment vol dir ‘festa de les setmanes’. Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel.

Un aspecte important de la segona pasqua és que d'aquí surt la Pentacosta la qual és una festivitat de caràcter religiós que se celebra cinquanta dies després de la Pasqua, posant terme al període pasqual. Se celebra tant a la religió jueva com a la religió cristiana. Per als jueus, el Pentecosta suposa la celebració de l'entrega de la Llei a Moisès a la muntanya del Sinaí, cinquanta dies després de l'èxode. Per la seva banda, per als cristians, és la commemoració de la baixada de l'Esperit Sant sobre els Apòstols de Jesucrist, que marca el naixement de l'Església. Els cristians celebrin a la Pasqua de pentacostés la vinguda de l'Esperit Sant, que va tenir lloc, segons la Bíblia, el cinquantè dia després de la Resurrecció de Jesucrist. Al Nou Testament, a Fets dels Apòstols, capítol 2, es relata el descens de l'Esperit Sant durant una reunió dels Apòstols a Jerusalem, esdeveniment que marcaria el naixement de l'Església cristiana i la propagació de la fe de Crist.

També cal mencionar que el color litúrgic de les vestimentes és el vermell, que simbolitza l'amor de l'Esperit o de les llengües de foc.

Parlant dels símbols podem trobar:

El foc: aquest és un símbol molt important, ja que quan l'Esperit Sant va aparèixer als apòstols, ho va fer en formes de flames de foc. Aquest símbol es considerat de renovació i de purificació, és com néixer una altra vegada

. La llum del foc representa a Crist ressuscitat. En alguns temples, hi ha un ritual molt important relacionat amb el foc que comença amb la preparació de llenya, la gasolina i les candeles. És un símbol tan important que fins i tot, el sacerdot beneeix el foc. Amb aquest element fan una processó amb espelmes o ciris enceses. Quan arriben amb aquestes a l'església, el sacerdot canta el pregó pasqual que era l'antic himne de pasqua.

El 7: 

el significat bíblic del número 7 té una simbologia marcada a la Bíblia. Significa allò que és o arribarà a ser perfecte i ple. Per exemple, Déu va dir als israelites que caminéssin al voltant de Jericó durant 7 dies seguits, i un cop fet això li donessin 7 voltes. També podem veure-ho quan Pere pregunta a Jesús quantes vegades podia perdonar a algú, i la resposta de Jesús va ser: "fins a 7 vegades, i sinó 77 vegades", deixant clar que la idea era perdonar sempre. Podem trobar aquest número en l'episodi del leprós, es diu que el profeta de Déu li va dir que se submergís 7 vegades a les aigües del Jordan, d'aquesta manera va poder guarir de la seva malaltia. També és un nombre important perquè a la Bíblia surt que Déu va trigar 6 dies a crear la terra i un de descans, en total set dies. També és simbólic ja que són 7 els dies que té una setmana, per això es diu que aquest número ja era important fins i tot abans de la religió cristiana. També és important perquè 7x7 és 49, casi 50.

 VIDEO MOTIVADOR