SÍMBOLS DE SANT BOI

SANT BALDIRI

En aquesta darrera entrada entrada al bloc vinc a explicar la simbologia de Sant Baldiri, ja que al meu poble tenim l'església que es diu igual que aquest sant. Explicaré allò relacionat amb l'església i d'altra banda allò relacionat amb el sant.

Per començar cal explicar una mica qui és Sant Baldiri, el qual va ser un diaca i màrtir que va patir assots i molts turments amb una constància infrangible, fins a ser decapitat amb una destral per haver refusat sacrificar els ídols. Es diu se li va donar sepultura a Nimes, en temps de l'emperador romà neoplatònic Julià l'Apòstata (331-363 dC). Se'l representa vestit amb dalmàtica i portant un Evangeli, símbols ambdós de la seva condició de diaca (Clergue catòlic que ha rebut la segona de les ordres més grans que atorga l'Església i que té entre les seves funcions anunciar l'Evangeli, batejar, assistir el sacerdot a l'altar, distribuir la comunió i donar testimoni cristià ajudant els més pobres), i amb una destral a la seva altra mà, al·ludint a la forma del seu martiri. A les xilografies apareix amb un arbre en segon terme: és el famós llorer que va créixer al costat de la seva tomba i que va ser ocasió de portentoses curacions, sobretot d'hèrnia, contra la qual és advocat.

És patró de Poitiers a França i de diversos municipis espanyols distribuïts per Catalunya, Castella i Leon i La Rioja. Té la seva pròpia festivitat, que se celebra el dia 20 de maig.

Parlant del meu poble i de la seva església cal dir que l'actual edifici de l'església és un edifici d'estil barroc construït entre els anys 1725 i 1752. Aquesta església ha estat costejada completament pel rector Mossèn Francesc Alberti. Es va erigir sobre una antiga església romànica, de la qual en l'actualitat encara es conserven algunes restes. Segons sembla, l'església romànica de Sant Boi s'havia edificat al segle XI o xII, encara que l'existència d'una parròquia de Sant Baldiri es documenta ja al segle X. 

Aquesta església està situada al barri antic de Sant boi, aquest barri és el que és més a prop del riu llobregat, també cal dir que és a dalt d'un turó anomenat el Puig del Castell, això és important, ja que gràcies això podeu veure el delta de l'ebre i el sud de Barcelona des de l'església.

Una dada important i curiosa d'aquesta església és que a l'interior s'hi troba la tomba de Rafael Casanova, Conseller en cap de Barcelona durant el Setge de Barcelona, això és molt important, ja que símboltza molt per al nacionalisme català. Una altra dada curiosa és que quan es va construir, molts altres municipis del Baix Llobregat depenien d'aquesta església, ja que als seus pobles no n'hi havia.

Podem dir que és església parroquial de tres naus cobertes amb volta. La seva orientació presenta la capçalera al nord, la façana al sud i els costats laterals a est i oest. Aquesta orientació no és arbitrària i respon a dos factors fonamentals. Primerament, l'església barroca fou bastida sobre les restes d'una romànica del segle xi, aprofitant alguns dels arcs de la capçalera de la primitiva església, que s'orientava com era habitual a l'est, per a travar el mur lateral oriental de la segona. En segon lloc, la primacia de la façana com a element barroc s'adiu amb una orientació a migjorn que la il·lumina millor. La façana, amb la seva torre campanar octogonal, està feta de carreus de pedra ben tallats i aparellats. Destaca el seu barroquisme accentuat, tant per les cornises i frontons curvilinis de la porta i la fornícula centrals, com pels seus elements estructurals: verticalitat accentuada per l'escalinata d'accés i pels obeliscs amb esferes de la cornisa, amb preponderància de línies corbes en aquesta, contraforts que imiten pilastres, etc.

Es va afegir una clau de volta Gòtica, que representa el Déu Pare assegut en majestat sobre la volta del cel, per això el fons és ple d'estrelles. Té les barbes partides i una llarga cabellera i fa el signe de beneir amb la mà dreta. El vestit i la capa que duu són recollits en plecs damunt el genoll esquerre. Duu nimbe o corona. A la rectoria trobem un retaule de Sant Baldiri del 1448 d'estil gòtic, obra del pintor Lluís Dalmau.  

Parlant de les restes romàniques diem que es veuen clarament dos arcs de mig punt correlatius, amb les seves respectives impostes i muntants; l'empremta d'un arc més gran amagat per l'arrebossat del mur actual i que és la continuació dels arcs anteriors; i un tram de mur cantoner. Es troben incorporades al mur oriental de l'actual església barroca. Aquesta orientació fa pensar que els elements podrien correspondre a la part del possible transsepte i capçalera de la primitiva església del segle xi, formada possiblement per un absis central i dues absidioles laterals a cada costat. Actualment es poden apreciar uns carreus ben tallats i aparellats i impostes sense decorar. La pedra és gres rogenc de pedrera local.

 SEGONA PASQUA 

Aquest 6 de juny es celebra la segona pasqua, una festa que se celebra de manera desigual a tot el país: com que és una festivitat d’elecció municipal, algunes poblacions fan festa i algunes altres no. Tot i això és una festa de caràcter religiós força arrelada que a més rep noms molt diferents: Cinquagesma, Pasqua de Pentecosta, Pentecostès, Segona Pasqua, Pasqua Granada, Pasqüetes…

La festivitat s’escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i d’aquí en provenen els mots Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. En tots dos casos, es tradueix per ‘el cinquantè dia’. L’origen dels altres noms surten de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això hom també es pot referir a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua, Pasqüetes o Pasqua Granada. La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que expliquen les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i per això l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la comprensió de diverses llengües.

Però creien que el fons històric d’aquesta celebració és més antic i es basa en una festa agrària en què primitivament es donava gràcies per la collita. Més tard els jueus van convertir la festa en el ‘xavuot’, que literalment vol dir ‘festa de les setmanes’. Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel.

Un aspecte important de la segona pasqua és que d'aquí surt la Pentacosta la qual és una festivitat de caràcter religiós que se celebra cinquanta dies després de la Pasqua, posant terme al període pasqual. Se celebra tant a la religió jueva com a la religió cristiana. Per als jueus, el Pentecosta suposa la celebració de l'entrega de la Llei a Moisès a la muntanya del Sinaí, cinquanta dies després de l'èxode. Per la seva banda, per als cristians, és la commemoració de la baixada de l'Esperit Sant sobre els Apòstols de Jesucrist, que marca el naixement de l'Església. Els cristians celebrin a la Pasqua de pentacostés la vinguda de l'Esperit Sant, que va tenir lloc, segons la Bíblia, el cinquantè dia després de la Resurrecció de Jesucrist. Al Nou Testament, a Fets dels Apòstols, capítol 2, es relata el descens de l'Esperit Sant durant una reunió dels Apòstols a Jerusalem, esdeveniment que marcaria el naixement de l'Església cristiana i la propagació de la fe de Crist.

També cal mencionar que el color litúrgic de les vestimentes és el vermell, que simbolitza l'amor de l'Esperit o de les llengües de foc.

Parlant dels símbols podem trobar:

El foc: aquest és un símbol molt important, ja que quan l'Esperit Sant va aparèixer als apòstols, ho va fer en formes de flames de foc. Aquest símbol es considerat de renovació i de purificació, és com néixer una altra vegada

. La llum del foc representa a Crist ressuscitat. En alguns temples, hi ha un ritual molt important relacionat amb el foc que comença amb la preparació de llenya, la gasolina i les candeles. És un símbol tan important que fins i tot, el sacerdot beneeix el foc. Amb aquest element fan una processó amb espelmes o ciris enceses. Quan arriben amb aquestes a l'església, el sacerdot canta el pregó pasqual que era l'antic himne de pasqua.

El 7: 

el significat bíblic del número 7 té una simbologia marcada a la Bíblia. Significa allò que és o arribarà a ser perfecte i ple. Per exemple, Déu va dir als israelites que caminéssin al voltant de Jericó durant 7 dies seguits, i un cop fet això li donessin 7 voltes. També podem veure-ho quan Pere pregunta a Jesús quantes vegades podia perdonar a algú, i la resposta de Jesús va ser: "fins a 7 vegades, i sinó 77 vegades", deixant clar que la idea era perdonar sempre. Podem trobar aquest número en l'episodi del leprós, es diu que el profeta de Déu li va dir que se submergís 7 vegades a les aigües del Jordan, d'aquesta manera va poder guarir de la seva malaltia. També és un nombre important perquè a la Bíblia surt que Déu va trigar 6 dies a crear la terra i un de descans, en total set dies. També és simbólic ja que són 7 els dies que té una setmana, per això es diu que aquest número ja era important fins i tot abans de la religió cristiana. També és important perquè 7x7 és 49, casi 50.

 VIDEO MOTIVADOR

 LA PASQUA

El 18 d'abril va ser dilluns de Pasqua per aquest motiu en aquesta entrada del bloc vinc a explicar una mica sobre aquesta festivitat, en què consisteix i les seves gtradicions i símbols.

La Pasqua celebra la resurrecció de Jesucrist al tercer dia després d'haver estat crucificat, segons es relata al Nou Testament de la Bíblia. És la celebració més important de l´Església cristiana. Amb la Pasqua finalitza la Setmana Santa, dies en què es commemora la crucifixió i mort de Jesús el Divendres Sant i se celebra la seva resurrecció i aparició davant dels seus deixebles el Diumenge de Pasqua. Amb la Pasqua inicia un període conegut com a Temps Pasqual, que dura cinquanta dies, i que finalitza el Diumenge de Pentecosta. La Pasqua és una festa mòbil, el dia de la qual varia cada any. Això és perquè la data no és fixada seguint el calendari civil, sinó per l'any litúrgic, que es regeix pels cicles lunars. Així, la Pasqua se situa sempre després de la primera lluna plena després de l'inici de la primavera a l'hemisferi nord, i de la tardor, al sud.

L'origen de la celebració de la Pasqua es troba a l'Antic Testament de la Bíblia, al llibre de l'Èxode. Allí es narra la marxa del poble d'Israel del captiveri a Egipte cap a la terra promesa, i s'explica com cal portar la celebració pasqual per al poble hebreu. Els cristians, però, van separar la celebració de la Pasqua jueva i cristiana al Primer Concili de Nicea (any 325 dC), i van definir així els elements propis de la celebració cristiana, que festeja la resurrecció de Jesucrist.

Parlant de la mona cal dir El nom de mona prové de la munna, terme àrab que significa «provisió de la boca», regal que els musulmans feien als seus senyors. Es creu que l'origen de les mones de Pasqua data del segle XVIII. Aleshores la tradició indicava que l'avi o el padrí havia de regalar al nen una coca feta amb el mateix nombre d'ous durs que la seva edat, sent el topo els dotze anys. No obstant, no va ser fins al segle XIX quan les mones de xocolata van començar a substituir els ous durs i es van adornar amb dibuixos i figures per celebrar la Setmana Santa.

Pel que fa als ous els antics cristians tenien el costum de beneir els ous que havien estat recol·lectant des que comença el dimecres de cendra i reservar-los per regalar-los als éssers estimats un cop arribarà el dia de la Pasqua. Amb el pas del temps va començar a estendre's el costum que els forners i pastissers preparessin un dolç en forma de brioix, fet amb ous i farina amb excepció que aquests brioixos porten incrustats els ous. Actualment aquesta mena de tortell s'ha reemplaçat per figures de xocolata que van des del tradicional ou fins a les creacions més originals i divertides que surtin de la imaginació del pastisser. A Espanya, les regions de Catalunya, València, Múrcia, les Balears i Castella-la Manxa són les que tenen més tradició en l'elaboració de figures de xocolata per celebrar la Pasqua i, en alguns casos, són veritables escultures en xocolata.

Parlant del conill de Pasqua, aquest és un dels símbols de la festivitat de la Pasqua; representa la fertilitat, el naixement i esperança de vida. Abans de Crist, els pobles germànics consideraven el conill un símbol de la fertilitat, i associaven la seva aparició a l'inici de la primavera, amb el renaixement i la renovació de la natura després de l'època d'hivern. Segons les antigues llegendes, el conill apareixia a Pasqua amb una cistella plena de dolços i ous colorits, que amagava perquè fossin trobats. Per això va sorgir la tradició d'amagar els ous de Pasqua perquè els nens els trobin. El conill és utilitzat avui dia com a símbol de la Pasqua, que és la festivitat cristiana per celebrar l'esperança de la vida després de la Resurrecció de Jesús Crist per Setmana Santa. No obstant això, ni el conill de Pasqua ni els ous de Pasqua que aquest porta són esmentats enlloc a la Bíblia. La tradició del conill de Pasqua està associada a rituals de celebració de la fertilitat que es feien al nord d'Europa en els temps precristians. A més, la llegenda segons la qual en el sepulcre on era Jesús hi va haver un conill que va presenciar la seva resurrecció és també falsa, sense cap mena de suport a les Sagrades Escriptures

Altres símbols però no tan importants de la pasqua són:

Ciri pasqual: És un ciri gran i decorat amb una creu al centre que es fa servir durant la Vetlla Pasqual. La seva llum simbolitza la resurrecció de Crist.

Flors: Les flors representen la vida i l'alegria per la resurrecció de Jesús i la nova vida que ens porta. Els temples solen ser adornats amb moltes flors aquest dia.

La llum: Les llums tenen un protagonisme especial és les celebracions pasquals: són elles les que ens evoquen la idea que la Pasqua és el retorn de la llum per a tothom en la resurrecció de Crist. Per això, es recorre no només a ciris sinó a colors clars, alegres i festius.

 SANT JORDI

Aquest 23 d'abril és una de les festes més importants de Catalunya, Sant Jordi. Per això en aquest bloc vinc a parlar sobre aquesta festa i els seus símbols més importants.

L'origen d'aquesta festa és una barreja de tradicions de diverses èpoques. Coincideix, per una banda, el fet que Sant Jordi sigui, des del segle XV, el patró de Catalunya; de l'altra, la famosa llegenda de Sant Jordi i el drac; i, a més, l'antic costum medieval de visitar la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, on se solia fer una fira de roses o dels enamorats. Per això, Sant Jordi també és conegut com el patró dels enamorats a Catalunya.

Aquesta festa gira al voltant d'una llegenda, la qual diu que un cavaller anomenat Sant Jordi va salvar la seva princesa matant el drac que la tenia segrestada i de la sang del qual va brollar un roser. Aquest dia el costum és que les parelles s'intercanviïn regals: els homes reben un llibre i les dones una rosa. No obstant això, cada cop està més estès que tant homes com dones es regalin llibres i roses. Barcelona es converteix durant aquest dia en una enorme llibreria i floristeria a l'aire lliure.

Parlant de la simbologia, en aquesta festa veiem molts símbols amb significats molt bonics i interessants:

El drac: És el símbol de l'inconscient col·lectiu més antic que els altres de la història. Ha estat utilitzat per molt diverses cultures i civilitzacions, tenint aspectes tant benefactors com destructius i perniciosos. A l'alquímia, el drac representaria tant la matèria primera a treballar, els vapors tòxics dels quals són perillosos, com l'esperit del mercuri que abastava un gran tresor: el sí-mateix (el més autèntic i sagrat de l'ésser humà). Al nostre relat representa la matèria primera i fosca, els instints primigenis negatius, tot allò que encadena i intoxica l'home. Però en aquest cas el drac és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient. Un monstre que ens terroritza i que, amb el seu foc, és capaç d'acabar amb nosaltres.

La princesa: Representa l'ànima, no només en el seu aspecte de la personificació de la naturalesa interna pura, sinó també el concepte anima segons C.G.Jung: la contrapart femenina que tot home té que permet el contacte amb els seus sentiments i l'expressió dels mateixos, la intuïció, la creativitat, la relació amb les dones, etc. L'arquetip de la vida mateixa. L'Eros matern. En aquest cas representa la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'Amor. 

La rosa: La rosa vermella és la imatge alquímica associada a l'èxit de l'obra, que ens apropa a l'obtenció de la pedra filosofal (la qual, en contacte amb els metalls innobles, els transformarà en or, i en contacte amb l'aigua la transformarà a l'elixir de la salut i la llarga vida). Simbolitza l'èxit del treball amb un mateix, el fruit de la individuació, arribar a ser realment un mateix. En aquest cas la rosa designa una perfecció acabada, un èxit sense culpa. La rosa per la seva relació a la sang versada apareix sovint com el símbol d'un renaixement místic. La rosa s'ha fet també símbol de l'amor.

Font d'aigua: Diu la llegenda que el drac custodia la font de la qual brolla l'aigua. La font és l'origen, el principi, el fonament, l'essencial, on neix l'única cosa que aplaca la nostra set de vida. L'aigua sadolla la nostra set, neteja la nostra brutícia i culpa, no té forma pròpia i s'emmotlla a qualsevol recipient.

El llibre: El 23 d'abril es commemora la mort de dos grans autor de la literatura Miguel de Cervantes i William Shakespeare. I per això és el día internacional del llibre per la mort dels dos grans escriptors. Per això aquest dia es regala un llibre. 

El cavaller: El cavaller és aquell que és capaç de dominar el seu corser, el psiquisme inconscient que si no fos per qui porta les regnes correria a cegues impulsat per les seves passions. Diu la llegenda que el cavall és blanc, el color que tot ho reflecteix i dóna llum que no guarda res per si mateix, el color de l'entrega i del despreniment, del descentrament d'un mateix que supera tot egoisme. 

Vermell: Parlant de colors, cal fer esment del color vermell, ja que és el color més visible i representatiu d'aquesta celebració. El color vermell a Sant Jordi el veiem a la sang del drac ia les roses que en sorgeixen, ja que les roses és la flor d'aquesta festivitat i es regalen. El vermell és un color que transmet una gran gamma de sensacions. Per exemple, energia, espontaneïtat, autonomia, independència o sensualitat. Tot i que també té connotacions certament negatives. Per exemple, agressivitat, risc, odi o violència. Però en aquest cas, el vermell és important perquè simbolitzen l'amor i el color de les roses que es regalen.

Verd: El verd és un color que les persones associen amb la natura, el naixement, la vida, la força i lenergia, fertilitat o esperança. És un color secundari que es forma de la unió entre el groc i el blau. A sant jordi el color ve del drac que era verd i també per la natura i les roses que també tenen el color verd en ser plantes. 

Una curiositat sobre aquesta data és que els grans escriptors Shakespeare i Cervantes van morir tots dos un 23 d'abril a les seves èpoques respectives, d'aquí també sorgeix la idea del dia del llibre, ja que està relacionat amb aquests dos grans autors.

TEORIA SOBRE LA RELACIÓ DE JESÚS AMB MARIA MAGDALENA 

Bon dia, la setmana passada vam veure a classe la pel·lícula titulada “El codi Da Vinci”, en la qual vam poder veure moltes teories.  D'aquestes teories és sobre el que va el bloc d'avui, especialment sobre les especulacions que diuen que Jesucrist en veritat va ser un humà normal que es va casar amb Maria Magdalena i va tenir fills i no pas un ésser diví com afirma el Vaticà.

Abans de tot i per posar en context, la pel·lícula tracta sobre el catedràtic i afamat simbologista Robert Langdon que es veu obligat a acudir una nit al Museu del Louvre, quan l'assassinat d'un conservador deixa darrere seu un misteriós rastre de símbols i pistes  .  Amb la seva pròpia vida en joc, Langdon, ajudat per la criptògrafa de la policia Sophie Neveu, descobreix una sèrie de sorprenents secrets ocults a l'obra de Leonardo Da Vinci, secrets que apunten tots a una societat secreta encarregada de custodiar un antic secret que ha estat ocult durant dos mil anys.

Parlant sobre la teoria sobre la qual donaré la meva opinió, aquesta teoria tracta sobre que es diu que Jesús de Natzaret no era un ésser diví ni fill de Déu i que a més estaria casat amb Maria Magdalena (la qual el Vaticà la considera com una amiga propera  de Jesús) i que van tenir descendència junts, és a dir que Jesús i Maria van tenir fills i que avui dia podria continuar existint descendents d'ells dos.

Un cop explicada la pel·lícula i la teoria que presenta he de dir que jo sí que crec que Jesús hagi tingut fills i que aquesta teoria per una banda pot ser certa.  Això ho dic perquè primer de tot jo al ser ateu no crec en Déu ni cap divinitat, però sí que crec que Jesús va existir, però jo ho veig més com un filòsof o un personatge important de l'època que donava les seves idees, però no ho veig com a fill de Déu. Aleshores en no ser fill de Déu tindria tota la llibertat per fer el que volgués i amb qui volgués, cosa que inclou tenir relacions amb Maria Magdalena i casar-se amb ella i fins a arribar a tenir fills, ja que com ho veig jo no seria un pecat  com ho planteja l'església sinó que seria allò natural a la societat. També cal tenir en compte que investigant he pogut veure que moltes vegades a la nostra història moderna s'han trobat varies escriptures noves de la Bíblia de nous evangelis o evangelis que no han estat publicats i en les quals sí que deixa veure que Jesús tenia relacions  amb una Maria i que tenia fills.  El que és dolent és que al final aquestes escriptures gairebé sempre han acabat destruïdes o desaparegudes per l'església perquè la seva història se segueixi mantenint i no es qüestioni. Un exemple d'això són unes escriptures que es van trobar el segle passat a Egipte que afirma aquesta teoria però que van ser comprades per l'església i mai no s'han tornat a veure;  però per exemple també es van trobar al Regne Unit altres escriptures que afirmaven el mateix que aquestes no han desaparegut i és que es tracta d'un evangeli perdut que diu que Jesús i Maria es van casar, que van tenir dos fills i que els van intentar matar.  Per motius com aquest jo sí que crec que està teoria perquè fins i tot hi ha textos igual d'antics que la Bíblia que diuen que afirmen la teoria, aleshores si no podem creure la Bíblia aquests textos també els hauríem de creure.