viernes, 29 de octubre de 2021

 CASTANYADA - HALLOWEEN - TOTS SANTS - DIA DELS DIFUNTS

Com que estem a una setmana de Halloween vinc a explicar les diferents festes que se celebren al voltant d'aquestes dates.

CASTANYADA 

La Castanyada és una festa popular especialment celebrada a Catalunya. Es celebra el dia de tots sants però normalment es passa a celebrar el 31 d'octubre. La Castanyada prové d'una antiga festa ritual funerària. Avui dia, consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. En aquesta celebració les castanyeres surten al carrer a vendre castanyes torrades embolicades en paperines. 

Aquesta festa té el seu origen a finals del segle XVIII amb els antics àpats funeraris on només es menjava llegums, fruita seca i pans d'ofrena, aquest àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb els difunts, on es resaven parts del rosari als membres difunts de la família.
Avui en dia es celebra del 31 d'octubre a l'11 de novembre i no falten les castanyes, el vi i els xoriços. Actualment, aquesta festa consisteix a fer una foguera i a les brases d'aquesta es col·loca un cilindre metàl·lic anomenat tambor, en aquest tambor es posen les castanyes i un cop cuites, es pelen i es mengen. També és tradició embrutar la cara amb les restes de la foguera, saltar la foguera, ja que es diu que porta sort. A més a més s'expliquen contes i es canten cançons populars.
Per a mi aquesta festa és una de les que més m'agraden, ja que és a la tardor que és una estació molt bonica pels seus colors. A més m'agrada tant perquè les tradicions d'aquest festiu les celebro amb els meus familiars i amics, és a dir a la gent que més estimo. Per a mi, dos símbols importants són:
Castanya: La castanya és el símbol més característic d'aquesta festa, ja que és el fruit que creix en aquesta època de l'any i és el menjar més típic d'aquesta festa. Per a mi, és un símbol molt important encara que sigui un simple fruit, ja que cada any vaig amb els meus avis a comprar castanyes i després vaig a casa seva a torrar-les amb ells per a després menger-les junts en enfront de la barbacoa amb el caloret que hi desprèn.
Castanyera: Aquest és un altre dels símbols més importants, ja que aquest és el personatge principal de la castanyada. La castanyera normalment està representada com una senyora gran amb un davantal en un lloc de carrer i és la persona que ven castanyes a la gent. Aquest personatge simbolitza la festa de la castanyada en si. Per a mi aquest símbol em porta molts records de la meva infantesa, ja que de petits a la meva escola en aquestes festes ens disfressàvem de castanyers i castanyeres. També és rellevant per a mi perquè amb la meva família anava cada any a comprar castanyes a les paradetes que hi ha al carrer i sempre hi havia una castanyera.



HALLOWEN
Halloween o també conegut com a Vespra de Tots els Sants és una celebració internacional que té lloc el 31 d'octubre, vespra de la festa del Dia de Tots els Sants. Apareix especialment vinculat al primer tram de'Allhallowtide, el temps de l'any litúrgic dedicat a recordar als morts, inclosos els sants, màrtirs i tots els fidels difunts. Se celebra internacionalment en la nit del 31 d'octubre, sobretot en paises com el Canadà, els Estats Units, Irlanda o el Regne Unit i en menor mesura a Espanya. 
El seu origen és abans de Crist. Prové d'una tradició cèltica en què es feien rituals. El dia 31 d'octubre, els pobles celtes celebraven un abans i després al seu calendari amb una festa anomenada Samhain. L'últim dia del mes d'octubre es determinava el final de l'època de les collites i el canvi d'estació.
Actualment és una festa de disfresses, on la gent recol·lecta i menja grans quantitats de llaminadures, decoren casa seva amb temàtica de terror, decoren carbasses amb cares, etc. Es pot veure que avui dia s'ha perdut el significat que tenia abans de la festa pagana, ara és una festa força superficial, sense cap significat espiritual.
Per a mi, aquesta festa tampoc no té cap significat espiritual, per al meu Halloween és per passar-m'ho bé, disfressar-me i passar temps amb amics.
Alguns símbols són:
Carbasses: generalment s'usen com a motiu decoratiu. Es buiden, s'hi talla una expressió diabòlica i dins es col·loca una espelma. S'utilitzen per representar les ànimes atrapades al purgatori. Es diu que recorden un tal Jack-o'-lantern, que segons una antiga llegenda irlandesa, va ser condemnat pel diable a vagar pel món com a ànima en pena. Per a mi aquest símbol representa diversió, ja que amb els meus amics cada any comprem unes carbasses per adornar-les i tallar-les cares i gaudim molt sempre.


Bruixes: Halloween és també conegut com “Nit de Bruixes”. Les bruixes, segons la tradició popular, són feiticeiras que usen màgia negra. Es diu que aquesta nit el diable convoca les bruixes a una festa coneguda com un aquelarre, i per això se les pot veure durant Halloween. Per mi aquest símbol no simbolitza res, ja que és un ésser mitològic i encara que m'agradin no em simbolitzen. 





TOTS SANTS

El dia de tots els sants és una celebració molt antiga que es festeja el dia 1 de novembre, i té com a finalitat recordar als nostres avantpassats. Aquesta festivitat té un origen cèltic i anteriorment s'anomenava Samain, que era un període que no pertanyia a cap de les dues etapes en les quals els cèltics dividien l'any. Encara que aquesta festivitat es trobava en les portes de l'etapa d'obscuritat, que era quan tot era més fosc i els difunts podien contactar amb els vius.  
Aquesta festivitat ha anat avançant amb el temps i es va crear per aquells que no tenien un dia per a festejar, al principi, al matí era dedicat als vius i la tarda als difunts, en molts llocs se celebrava una vigília en commemoració dels que ja no estaven. Un dels rituals que s'acostumava a fer, i que encara perdura el dia d'avui,  és anar al cementiri a deixar flors a les tombes dels avantpassats.
Aquesta festivitat per a mi significa un moment de connectar amb la meva família i amb el seu passat. També és un moment trist perquè enyorem a les persones que no estan i que en el seu dia vam estimar molt. Sents una sensació estranya al cor, un sentiment d'alegria al recordar els bons moments viscuts amb les persones que ja no hi són, i d'altra banda una sensació de buit, de trobar a faltar, de necessitar una última abraçada. 
Aquesta festivitat té dos símbols importants:
Flors: són un símbol d'ofrena i de memòria per a les persones que ja no estan. És com fer un regal als difunts, perquè sàpiguen que encara els tenim als nostres pensaments. Per a mi és especial, perquè veig com la meva àvia escull les flors amb antelació, les cuida i el dia 1 de novembre les porta a la tomba dels seus pares i va un moment de connexió amb ells. És realment màgic.



Espelmes: Les espelmes tenen com a missió il·luminar i guiar les ànimes per tal que tornin a casa, podríem dir que és com un portal que connecta el món dels morts amb el dels vius. També hi ha gent que la posa per fer fora les animes dolentes. La meva família les posa per crear un ambient de reflexió i connexió amb els difunts. Des de ben petit recordo com la meva àvia posava una espelma petita al costat de la foto dels seus pares, i la mirava com si els pogués veure en aquell moment.

DIA DELS DIFUNTS

El Dia dels Morts o difunts és una celebració tradicional mexicana i d'altres zones de Llatinoamèrica que honra els morts. Té lloc el 2 de novembre i està vinculada a les celebracions catòliques de Dia dels Fidels Difunts i Tots Sants. En altres religions se celebra altres dies de l'any. Segons els llibres sagrats, aquesta festa s'anomenava Conmemoració de tots els fidels difunts. Combina les tradicions catòliques europees del Dia de Tots els Sants i el Dia dels Fidels Difunts amb els rituals asteques d'honrar als morts. 
L'origen d'aquesta tradició es remunta a l'època prehispànica, quan les comunitats indígenes acostumaven a conservar els cranis dels morts i utilitzar-los per a rituals en els quals s'honrava la mort i se celebrava el renaixement. La festa es commemorava en el novè mes del calendari solar i durava fins a un mes sencer. En la celebració, se li rendia homenatge a la deessa Mictecacíhuatl, que en castellà significa 'Dama de la Mort'.
A dia d'avui es una festa que no es tant marcada com la del dia anterior, encara que durants els dos dies es conmemora l'ausencia dels familiars morts, i es va al cementiri a fer altars en les seves tombes. Els dies 1 i 2 de novembre es col·loquen altars de morts amb flors i aliments, recordant als nostres éssers estimats que ja han partit al més enllà. Els objectes bàsics inclouen veladores, sal, encens, calaverites de sucre, el tradicional pa de mort i flors de cempasúchil
Per a mi, aquesta festa és important però no tant com la de Tots Sants, ja que com ja he dit, és una festa mexicana, que encara que també se celebra a Espanya al capdavall segueix sent una festa de la tradició mexicana, la qual no és la meva tradició.Encara que aquest dia no és tan important per a mi, jo segueixo recordant als meus familiars difunts i els intento honrar, per això al final sí que té un significat especial per a mi.
Dos símbols series:
Calaveres: Les calaveres es poden veure a tot arreu durant el Dia de Morts, des de les comestibles de sucre fins a creacions de paper maixé per a decorar cases i altars. Algunes calaveres tenen els noms de éssers estimats morts escrits en els seus fronts per a recordar-losEl significat del crani i de l'esquelet en aquest dia és honrar la naturalesa contínua de la vida, riure's alegrement de la mort i acceptar-la com a part de la nostra existència quotidiana. 




Pa de Mort: El pa de mort és un element important de l'ofrena i és molt volgut i gaudit durant aquest dia festiu. La forma rodona del pa representa el cos humà, mentre que les formes llargues que es col·loquen sobre la part superior del pa representen el cos humà i el nus rodó en el centre representa el crani. 
Jo crec que cap d'aquests dos símbols no es representa, ja que com aquesta data no la celebro doncs els símbols associats a aquesta festa no em representen.

viernes, 22 de octubre de 2021

 PLANTA 4ª

SINOPSIS I COMENTARI

Planta 4ª és una pel·lícula espanyola de 2003 dirigida per Antonio Mercero, basada en l'obra teatral "Los Pelones" d'Albert Espinosa.
La pel·lícula tracta sobre un grup format per Miquel Àngel, Izan i Dani, els quals pateixen osteosarcoma (càncer d'os) i han d'anar en cadira de rodes perquè tenen una cama amputada. En el llargmetratge es veu com aquest grup també conegut com "los pelones" viuen els diferents episodis que succeeixen a l'hospital, com l'arribada de Jorge després del seu accident de moto, el qual al principi es mostra distant amb el grup. Després es pot veure com los pelones s'escapen a la nit per fer passejades per l'hospital, veure els nadons, fer-se rediografies, etc. Per aquest motiu hi ha un metge que els té al punt de mira.
Arriba un moment en què Pepino, un amic d'ells, es va fer la quimioteràpia i aquesta és la última vegada que ho veuen, ja que a la fi es va a casa perquè el seu cos no està preparat per rebre el tractament i mor al cop de dos dies. Al mateix temps Dani s'enamora per primera vegada amb Glòria, una noia amb anorèxia, i el grup fa que Jorge s'uneixi a ells, al principi perquè necessitaven una persona per a un partit de bàsquet, però després per l'amistat que han acabat agafant.  

A la part final de la pel·lícula veiem com Dani segueix la seva relació amb Glòria i la resta del grup el segueix per veure que fa, llavors Dani s'enfada amb Miguel Angel i acaben fent una carrera per tot l'hospital que causa nombrosos danys. A més s'assabenten que el seu amic Pepino a mort i és un cop dur per a ells, però per sort el pare de Miguel Angel crida a aquest i a la fi solucionen el problema que tenien, ja que estaven enfadats i per això Miguel Angel també es sentia molt sol. Finament la pel·lícula acaba amb la derrota del partit de bàsquet però a ells això els és igual, ja que l'important és la festa que feien després a què va ser Estopa, amb aquesta festa acaba la peli. 

Per a mi aquesta pel·lícula ha estat una tempesta d'emocions, ja que m'ha fet pensar sobre moltes coses en la meva vida. Primer m'ha fet pensar que en veritat tinc moltíssima sort i sóc molt afortunat i que és una cosa que poques vegades es veu, ja que moltes vegades em queixo de la meva vida o de les coses que em passa, però després veig pel·lícules així i em fan reflexionar sobre que en veritat sóc molt afortunat i la meva vida no està tan malament com moltes vegades penso, perquè estic bé de salut, tinc amigues i amics que em volen i m'accepten i el més important de tot és que tinc una família que m'estima molt i em donen suport en tot, coses que els personatges de la pel·lícula no tenen. 
D'altra banda també m'ha fet reflexionar sobre la vida que porten no només els pacients de càncer, sinó tots els pacients que han de viure llargues temporades a l'hospital, i és que en veritat són persones super fortes mentalment, ja que jo no em veig capaç de poder viure en aquestes situacions perquè només poden sortir al pati de l'hospital, vestir sempre amb un pijama blau, que la gent que em vulgui veure hagi de seguir uns horaris, etc. Són coses que jo no em veig preparat mentalment per afrontar-les i estar ben emocionalment. 

També m'ha fet canviar la idea que tinc sobre el càncer, ja que com que en la meva família ningú ha patit aquesta malaltia jo tenia una imatge d'aquesta molt distorsionada del que és realment. Jo sabia que era una malaltia molt dolenta i que feia molt mal, però amb aquesta pel·lícula he vist que el càncer et pot destrossar i no només físicament, sinó que mentalment també has d'estar lluitant contra aquesta malaltia i que el procés per acabar amb el càncer pot ser igual de dolorós que la mateixa malaltia en si.
Finalment el llargmetratge m'ha fet recordar les vegades en què he estat a l'hospital i sobretot m'han vingut dues escenes a la ment, la primera ha estat la del meu avi lluitant per la seva vida en una habitació d'un hospital i aquí em he sentit identificat amb les famílies dels protagonistes ja que tenien la mateixa incertesa que jo vaig tenir en aquell moment per saber si anava a sortir tot bé i el nostre ser amat s'anava a recuperar. L'altra escena era jo a la sala de rehabilitació de l'hospital, ja que aquest any es em va sortir el genoll i vaig estar dos mesos anant a rehabilitació i es el que és estar en aquesta situació i veure que al principi no hi ha millores però després es va notant més i més i era una de les millors sensacions que es podia tenir.

SÍMBOLS

Després de veure aquesta pel·lícula he escollit aquests tres símbols:
La nit, en aquesta pel·lícula simbolitza l'únic moment en què els protagonistes poden estar sols i fer més o menys el que vulguin per divertir-se. En poques paraules quan arriba la nit se'ls oblida una mica que són nens que pateixen càncer i intenten viure una vida corrent, per això s'escapen, per fer el que els metges no els deixen fer i passar-ho bé. Alhora a la gent normalment veu la nit per una part una mica fosc, místic, perillós, en què la gent fa coses dolentes; en aquest sentit també es pot relacionar amb aquesta pel·lícula ja que els protagonistes també fan coses dolentes en les escapades nocturnes que fan, com la carrera amb cadira de rodes. Però per a mi la nit significa una cosa totalment diferent, jo penso que la nit és el moment de el dia més tranquil, en el qual em ve molt bé per reflexionar, tranquil·litzar-i pensar en com em sento i en les meves coses. També m'agrada molt per la tranquil·litat que tinc i sobretot perquè puc escoltar música. 

La polsera vermella, a la pel·lícula simbolitza les operacions que han hagut de patir cada pacient, com ells les anomenen "records de guerra". Per a mi aquestes polseres simbolitzen el camí que han hagut de passar cada pacient, pinsos que són com les cicatrius, que aquestes polseres expliquen pel que han passat i d'una manera un altre també simbolitzen el seu futur. A més aquestes polseres en la pel·lícula també es fas servir per unir a Dani i a Glòria, això és una de les coses que mes m'han agradat, ja que així ella té un record de Dani i de l'amor que està sorgint entre ells. 

Amistat, finalment aquest és el símbol més important de tota la pel·lícula segons la meva opinió, ja que sense l'amistat que uneix als protagonistes ells haurien de viure a l'hospital encara més sols i tindrien una vida molt trista. Per sort els uneix l'amistat i aquesta amistat és un dels motius pels quals segueixen lluitant contra el càncer. Per a mi l'amistat també és una de les coses mes importants que tinc en la meva vida, ja que sense el meu grup d'amigues i amics no es que faria, perquè ells són un dels motius pels quals em llevo i segueixo endavant tots els dies . Penso això perquè sé que el meu amigues mai em jutjaran i sempre em van donar suport  i van a estar al meu costat en els bons i mals moments, que a la fi és això en el que es basa l'amistat.  










viernes, 8 de octubre de 2021

 12 D'OCTUBRE

Que és per a mi aquesta data?

En 4 dies és el 12 d'octubre o dia de la hispanitat. Aquest dia es celebra en commemoració del dia en què l'almirall Cristòfor Colom va descobrir Amèrica i per tant es va crear l'Imperi Espanyol. Va ser creat per Alfons XIII que es va instituir, a imatge i semblança de les celebracions que es van començar a celebrar en els països llatinoamericans, el festiu nacional, que comunament es va conèixer com a Dia de la Raça. Celebrat amb més o menys entusiasme en els anys 30, la festa es va consolidar sota el règim franquista, sent celebrada de forma oficial i instituint com a festiu en tot el país.Alguns símbols d'aquest dia són:



La Bandera d'Espanya està formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; lagroga és de doble amplada que cadascuna de les vermelles"







L'actual Escut d'Espanya resumeix gran part de la història de país. Els elements que el componen tenen una llarga tradició de més de nou segles.




L'Himne Nacional d'Espanya és conegut tradicionalment per "Marxa Granadera" o "Marxa Reial Espanyola". No té lletra, només música. Hi ha dues versions: la completa i la breu, i qualsevol d'elles ha d'interpretar sempre íntegrament i d'un sol cop.



Per a mi aquest dia sincerament no significa res, jo ho visc normal com qualsevol dia, ja que encara tingui festa jo penso que aquest dia no s'ha de celebrar res. No s'ha de celebrar res perquè es suposa que es commemora el descobriment d'Amèrica per Cistòfor Colom, però jo penso que no va ser cap descobriment, sinó que va ser un procés de colonització, ja que Amèrica ja existia i els espanyols nomes ens vam dedicar a imposar la nostra cultura, tractar als indignes com esclaus i exterminar pobles enters incloent la seva cultura i tradicions. Per això per a mi aquest dia no s'ha de celebrar res ni sentir-se orgullós de res del nostre passat, hauria de ser al reves, els espanyols hauríem d'utilitzar aquest dia per demanar perdó als països afectats per la nostra colonització. També és veritat que això va passar fa més de 500 anys i la història està per no repetir-la, però segueixo pensant que just aquest no ha de ser el dia per celebrar ser espanyol. Per aquest motiu el 12 d'octubre no significa res per a mi. 


 SÍMBOLS DE SANT BOI