EXPLICANT UNA PARÀBOLA

Bon dia, en aquesta entrada del bloc explicaré una parabola, els seus símbols, el com seria avui dia i el que penso sobre el seu significat i missatge.

Explicaré la parabola del sembrador, ja que és la meva favorita i la que em sé millor. La paràbola narra la història d'un sembrador que va sortir a escampar les llavors, una part va caure al costat del camí, aquesta va ser trepitjada per les persones que passaven pel lloc ia més, els ocells se les van menjar. Una altra part de les llavors va aconseguir caure sobre les pedres on van aconseguir brollar, però, a causa de la falta d'humitat que hi havia al lloc, aquestes es van assecar. Algunes de les llavors van caure entre les espines i quan va créixer al costat de les espines, aquestes la van ofegar. L'última part de les llavors van caure en bon terreny i per això van poder brollar produint una collita del cent per un. 

Ara, parlant dels símbols cal destacar:

• El sembrador: representa la persona que s'encarrega de compartir la paraula de Déu al poble així com el missatge que es troba a cadascun dels evangelis de la Bíblia.
• La llavor: la llavor és la que representa a la història el missatge i la paraula de Déu per al seu poble.
• Els quatre terrenys: els terrenys es refereixen als tipus de persones que hi ha al món, les persones a qui el missatge arribarà. Aquests terrenys es mostren des de quatre punts de vista diferents:

1. Les llavors al costat del camí: es refereix a aquelles persones que escolten la paraula de Déu però que viuen plens de dubtes i irreverència pel que tendeixen a negar l'existència de Déu i per això, la paraula mai no aconsegueix arribar als seus cors.

2. Les llavors sobre les pedres: representa aquelles persones que poden rebre la paraula de Déu amb alegria en el moment en què l'escolten però malgrat això no tenen arrel i per això quan la prova arriba a les seves vides, decideixen apartar-se.

3. Les llavors sobre les espines: són aquelles persones que escolten el missatge però que viuen distretes per les coses banals del món.

4. Les llavors en bona terra: aquestes són les persones que poden escoltar el missatge de Déu i que a més ho accepten, ho atresoren, entenen i busquen la manera de compartir-ho amb els altres.

El principal ensenyament que deixa la paràbola del sembrador és que els homes deuen escoltar i acollir la Paraula de Déu. De la mateixa manera que hi ha persones que s'aferren a la paraula, hi ha aquelles que, per diverses raons decideixen ignorar-la i rebutjar-la. Ens ensenya també que totes les persones cristianes són sembradors de la paraula i que cadascuna és a més responsable sobre allò que fa o no fa amb allò que aprèn d'aquesta paraula. Aquesta història mostra el lloc on la responsabilitat de la paraula deu caure, en aquest cas no ens referim a les llavors oa la sembra sinó més aviat a terra, el qual representa el cor de l'home, que és el lloc on ho que Déu ens ensenya podrà calar i romandre perquè així l'ésser humà pugui viure d'acord amb la seva paraula.

Traslladant aquesta paràbola a l'actualitat, ho podem fer mirant el sembrador com un professor, la llavor com el material que s'ensenya i cal aprendre i les diferents terres com els diferents alumnes que hi ha. Ho podem veure així perquè el professor i el que ensenya és el mateix per a tothom però després cada alumne és qui decideix què fer amb el coneixement que li arriba:

• 
  Fora del camí, serien alumnes que no fan res ni a casa ni a l'institut i que a més distreuen altres companys.
• A les pedres, serien alumnes que a casa no fan res ia classe intenten prestar atenció.
• A les espines, serien alumnes que estan atents i intenten fer coses, però a l'hora de la veritat es distreuen molt fàcilment.
• Finalment a la terra bona serien els alumnes que estan atents i fan coses a casa ia l'institut.
  

Al meu parer, aquesta paràbola és molt bona ja que comparteixo el seu significat i missatge, ja que jo també penso que els missatges que ens arriben a tots són iguals, però ja cada persona fa el que vol i veu bé amb aquests missatges i ensenyaments. Amb això em refereixo que per exemple a l'escola, tots tenim les mateixes oportunitats ia tots ens donen els mateixos recursos i explicacions, però després cada persona, en aquest cas alumne, decideix fer allò que vulgui amb aquests missatges, pots aprofitar-los i ser la terra bona o deixar-los passar i impedir que res no creixi d'aquests missatges com fan la resta de terres, això ja és cosa de cada persona i el que decideixi fer.

 SIMBOLOGIA DELS NÚMEROS

Bon dia, en aquest apartat del bloc parlaré sobre els números més importants que apareixen a la bíblia i el que representen. També veurem on surten representats aquests números.

Comencem amb el número 3, el qual apareix 467 vegades a la Bíblia. Així, el 3 demostra combinació en el sentit d'unitat, com a la Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant i per tant és un número especial que simbolitza la Divina Perfecció. Tres vegades els serafins clamen “Sant, Sant, Sant”. En un gran nombre de passatges bíblics, el número 3 és usat per expressar períodes de fe: tres nits de vigília, tres dies, tres setmanes, tres mesos i tres anys. Als 3 dies de la seva crucifixió, Jesús va ressuscitar. També podem veure està representat en el baptisme de Jesús al riu Jordà, ja que apareix Déu representat de tres formes diferents: Déu pare com una veu que prové del cel, Déu fill com Jesús i Déu sant com un colom. També ho veiem en les temptacions al deserta, ja que la serp li fa tres temptacions: menjar, diners i riquesa i una temptació contra la vanitat.També podem veure aquest número als tres regals, ja que els Reis Mags presenten a Jesús tres regals: or, encens i mirra; Tres patriarques: A l'Escriptura, tenim tres patriarques: Abraham, Isaac i Jacob. Aquests van ser els pares de la nació israelita, el poble de Déu; etc. 

Passant a un altre número, el significat bíblic del número 7 té una simbologia marcada a la Bíblia. Significa allò que és o arribarà a ser perfecte i ple. Per exemple, Déu va dir als israelites que caminéssin al voltant de Jericó durant 7 dies seguits, i un cop fet això li donessin 7 voltes. També podem veure-ho quan Pere pregunta a Jesús quantes vegades podia perdonar a algú, i la resposta de Jesús va ser: "fins a 7 vegades, i sinó 77 vegades", deixant clar que la idea era perdonar sempre. Podem trobar aquest número en l'episodi del leprós, es diu que el profeta de Déu li va dir que se submergís 7 vegades a les aigües del Jordan, d'aquesta manera va poder guarir de la seva malaltia. També és un nombre important perquè a la Bíblia surt que Déu va trigar 6 dies a crear la terra i un de descans, en total set dies. També és simbólic ja que són 7 els dies que té una setmana, per això es diu que aquest número ja era important fins i tot abans de la religió cristiana.

A continuació parlaré sobre el número 12, el qual és el primer nombre parell del que parlo. El primer que hem de fer si volem descobrir el significat del número 12 és descobrir el significat dels seus components, l'1 i el 2. El número 1 és conegut com un símbol d'autolideratge i autoritat i el 2 és un símbol de pau i equilibri, així com un símbol de la destinació de la seva ànima. Per tant, es diu que el 12 té un significat de totalitat, harmonia, protecció i pau. El número 12 és considerat com un dels números més importants que s'esmenten a la Bíblia. Aquest número s'esmenta 187 vegades a la Bíblia. Podem notar el número 12 a tot arreu, 12 mesos a l'any, també hi ha 12 signes diferents del zodíac... A l'Antic Testament es diu que Jacob va tenir 12 fills i que estaven formant les 12 tribus d'Israel. Segons el Nou Testament, hi havia 12 apòstols de Jesucrist. Al principi Jesús tenia 12 deixebles i més tard es van convertir en els seus apòstols. Al Llibre d'Apocalipsi es diu que hi havia 12 portes al Regne de Déu i també hi havia 12 àngels que guardaven les portes. Un dels relats més importants on surt aquest símbol és el dels primers deixebles, ja que com he dit abans eren 12 apòstols.

Per últim parlaré del significat del número 40, el qual representa “canvi”. Que és el temps de preparació duna persona o poble per donar un canvi fonamental. El número 4, per als Pares de l'Església, simbolitzava els punts cardinals, és a dir, tothom. El 10 representaria els Manaments. Així que el número 40 (4 per 10) seria el símbol de la història del món en relació amb Déu. Podem veure el seu significat, en els 40 anys que Moisès va guiar els Hebreus a través del desert, els 40 dies que Jesús va passar al desert i els 40 dies després de ressuscitar Jesús, que es va aparèixer davant dels seus deixebles, el gran diluvi que va arribar després de 40 dies i 40 nits, 40 setmanes és el que dura un embaràs... Podem veure aquest número en el relat de les temptacions al desert, ja que Jesús se'n va 40 dies al desert per preparar-se per predicar.

 ¡ UNA PERSONA ES QUEDA INCOMUNICADA PER UN TEMPORAL!

Aquesta història es remunta al 14 de gener d'aquest any, on Jesus Ros un adolescent de Sant Boi de Llobregat aniria a Barcelona amb el seu gos i la seva cabra per motiu de la festivitat de la setmana dels barbuts, la qual veiem que a el santoral del 15 al 22 de gener apareixen sants amb barbes. La barba no és només un ornament estètic en el cas de la iconografia que els representa: segons la saviesa popular, aquestes celebracions cauen la setmana més freda de l'any. En primer lloc, del 15 al 17 de gener celebrem Sant Mauro Abad (15 de gener), Sant Pau l'Ermità (també 15 de gener) i Sant Antoni Abad (17 de gener). Els segueixen Sant Fructuós de Braga (21 de gener) i Sant Vicent Màrtir (22 de gener).

Jesús volia anar a Barcelona tota la setmana dels barbuts i just anar el 17 d'aquest mes al barri de Sant Antoni, ja que se celebra alhora la festivitat del tres tombs, que se celebren amb motiu de la festivitat de Sant Antoni Abat, protector dels animals. Són un conjunt de celebracions arreu de Catalunya al voltant del 17 de gener i que consisteixen a les cavalcades dels tres tombs, curses, benediccions dels animals a més d'altres actes. El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també Passades, Beneïdes i Passant. Antigament es donava tres voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l'església de Sant Antoni o, si no n'hi ha, a la imatge del sant, des d'on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets és costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.

L'important de la notícia és que com ja he dit, Jesús volia anar a Barcelona per celebrar aquesta festa i beneir el seu gos Yaki i la seva cabra Carmelita, però just abans de sortir de casa un temporal de neu va aparèixer del no-res a tot Catalunya . Per a qui no ho sàpiga un temporal en meteorologia és un vent fort de grau superior al vuitè de l'escala de Beaufort, que va acompanyat de neu en suspensió. Comença a existir un temporal quan el vent bufa a més de 60 km/h. La seva força esqueixa llavors les branques dels arbres i es torna més difícil per a l'home la marxa contra aquest vent. Al mar, l'alçada de les ones passa de 4 metres i el vent arrenca ruixades a les crestes, mentre que es formen estels d'espuma orientades a la direcció del vent. Si la força augmenta encara més, és passa del temporal a la tempestat.

Doncs a causa d'aquest temporal anomenat Ramona, Jesús va haver d'estar una setmana tancat a casa seva sense poder sortir-ne i encara va poder anar a Barcelona a celebrar aquestes festes i beneir els seus animals. Hem parlat amb ell i les declaracions que ens ha donat deien que no l'ha afectat i que esperarà l'any que ve per beneir els seus anmilaes i celebrar aquestes festes i que de moments estarà resant perquè el proper any no hi hagi cap temporal com la Ramona.

ELS SAVIS D'ORIENT 

ORIGEN SEGONS LA BIBLIA 

Els Reis Mags són esmentats a les escriptures de la Bíblia concretament, a l'evangeli segons Mateu, que descriuen la visita de visitants al naixement del fill de Déu. El text sagrat relata com a Jerusalem els Mags van atreure l'interès del rei Herodes I de Judea en anunciar el naixement de Jesús. 

L'única referència a ells a la Bíblia la trobem a Mateu 2:1-12, un dels textos que formen part del Nou Testament: “Uns Mags que venien d'Orient van arribar a Jerusalem preguntant: «On és el rei dels jueus nounat? Perquè hem vist la seva estrella a l'Orient i venim a adorar-ho.»”. No hi ha esment al seu aspecte, que fossin tres o que es diguessin Melcior, Gaspar i Baltasar, com els coneixem ara.

Abans no eren anomenats "reis", sinó que els anomenaven savis d'Orients, fins que Cinquè Setè Tertulià, (un pare de l'Església i un prolífic escriptor durant la segona part del segle II i primera part del segle III), va ser l'encarregat que els mags d'Orient siguin considerats també reis, quan va interpretar un text de l'Antic Testament (AT). Per arribar a aquesta conclusió, Tertuliano es va basar en el Salm 72 de l'AT, que diu que “els reis de Sabá i de Seba oferiran dons. Tots els reis es postraran davant seu. Totes les nacions us serviran".

Després al segle V es defineix que eren tres reis, pel fet que eren tres regals els que portaven (or, encens i mirra). Al mateix segle també s'estableixen els seus noms, els quals van aparèixer per primera vegada a l'Evangeli Armeni de la Infància del segle IV (un text no canònic), però que no serien acceptats definitivament fins a la seva inclusió al Liber Pontificalis de Ravena, datat a mitjans del segle IX. Mentrestant, els seus noms, escrits com Bithisarea, Melichior i Gathaspa.

I finalment es diu que cada rei mag tenia una raça diferent per simbolitzar la universalitat del cristianisme i van adquirir cadascun d'ells característiques que els associaven a “les tres parts del món aleshores conegudes: Europa, Àsia i Àfrica”.

LA MEVA HIPÒTESIS DELS REIS MAGS

La meva hipòtesi dels reis mags és que directament tota la història que ha estat contada segons la bíblia i el cristianisme sobre els savis d'Orient és falsa. Això ho penso ja que tenint en compte a l'època en què estaven, és impossible que sigui cert el que la Bíblia explica que uns mags van venir des de l'altra punta del món per veure el nen Jesús nounat. Ho dic perquè en aquella època no hi havia mètodes de transport tan veloços per anar en una nit al seu lloc de naixement des de l'altra part del món, i no només això perquè també havien hagut de passar muntanyes, mars deserts i tota mena de biomes diferents, els quals no tots es passen amb la mateixa facilitat. 

Un altre aspecte pel que tinc aquesta hipòtesi és pel tema que són guiats per una estrella, ja que de sobte no poden aparèixer estrelles noves ni que altres estrelles s'orientin cap a on va néixer Jesús, com a molt i allò que més es pot ajustar a la realitat és que just a la nit del seu naixement i per casualitat hi hagués algun fenomen astrològic, com una pluja d'estrelles, o un estel o una cosa semblant.

I per altra banda, per defensar aquesta hipòtesi tinc l'argument que si aquests mags d'orient vénen de l'altra part del món o des de molt lluny, com és possible que s'hagin assabentat del naixement de Jesús?, això ho dic perquè aquesta època no hi havia una globalització com la d'ara i tampoc hi havia mitjans de comunicació tan ràpids. Aleshores tenint en cuneta això, com es van assabentar i sabien que ja havia nascut el nen Jesús i el lloc?, cientificament és impossible.

D'altra banda si que crec que uns personatges importants van anar a veure el nen Jesús nounat, però basant-me en una representacio de les Catacumbes de Santa Domitia a Roma descobertes al s.XVI, jo crec que van ser 4 savis o personatges famosos de la epoca, això ho penso perquè en aquestes catacumbes hi ha una pintura on surten representats no tres, sinó quatre reis mags.