EXPLICANT UNA PARÀBOLA
Bon dia, en aquesta entrada del bloc explicaré una parabola, els seus símbols, el com seria avui dia i el que penso sobre el seu significat i missatge.
Explicaré la parabola del sembrador, ja que és la meva favorita i la que em sé millor. La paràbola narra la història d'un sembrador que va sortir a escampar les llavors, una part va caure al costat del camí, aquesta va ser trepitjada per les persones que passaven pel lloc ia més, els ocells se les van menjar. Una altra part de les llavors va aconseguir caure sobre les pedres on van aconseguir brollar, però, a causa de la falta d'humitat que hi havia al lloc, aquestes es van assecar. Algunes de les llavors van caure entre les espines i quan va créixer al costat de les espines, aquestes la van ofegar. L'última part de les llavors van caure en bon terreny i per això van poder brollar produint una collita del cent per un.
Ara, parlant dels símbols cal destacar:
- El sembrador: representa la persona que s'encarrega de compartir la paraula de Déu al poble així com el missatge que es troba a cadascun dels evangelis de la Bíblia.
- La llavor: la llavor és la que representa a la història el missatge i la paraula de Déu per al seu poble.
- Els quatre terrenys: els terrenys es refereixen als tipus de persones que hi ha al món, les persones a qui el missatge arribarà. Aquests terrenys es mostren des de quatre punts de vista diferents:
2. Les llavors sobre les pedres: representa aquelles persones que poden rebre la paraula de Déu amb alegria en el moment en què l'escolten però malgrat això no tenen arrel i per això quan la prova arriba a les seves vides, decideixen apartar-se.
3. Les llavors sobre les espines: són aquelles persones que escolten el missatge però que viuen distretes per les coses banals del món.
4. Les llavors en bona terra: aquestes són les persones que poden escoltar el missatge de Déu i que a més ho accepten, ho atresoren, entenen i busquen la manera de compartir-ho amb els altres.
El principal ensenyament que deixa la paràbola del sembrador és que els homes deuen escoltar i acollir la Paraula de Déu. De la mateixa manera que hi ha persones que s'aferren a la paraula, hi ha aquelles que, per diverses raons decideixen ignorar-la i rebutjar-la. Ens ensenya també que totes les persones cristianes són sembradors de la paraula i que cadascuna és a més responsable sobre allò que fa o no fa amb allò que aprèn d'aquesta paraula. Aquesta història mostra el lloc on la responsabilitat de la paraula deu caure, en aquest cas no ens referim a les llavors oa la sembra sinó més aviat a terra, el qual representa el cor de l'home, que és el lloc on ho que Déu ens ensenya podrà calar i romandre perquè així l'ésser humà pugui viure d'acord amb la seva paraula.
Traslladant aquesta paràbola a l'actualitat, ho podem fer mirant el sembrador com un professor, la llavor com el material que s'ensenya i cal aprendre i les diferents terres com els diferents alumnes que hi ha. Ho podem veure així perquè el professor i el que ensenya és el mateix per a tothom però després cada alumne és qui decideix què fer amb el coneixement que li arriba:
- Fora del camí, serien alumnes que no fan res ni a casa ni a l'institut i que a més distreuen altres companys.
- A les pedres, serien alumnes que a casa no fan res ia classe intenten prestar atenció.
- A les espines, serien alumnes que estan atents i intenten fer coses, però a l'hora de la veritat es distreuen molt fàcilment.
- Finalment a la terra bona serien els alumnes que estan atents i fan coses a casa ia l'institut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario