SANT JORDI
Aquest 23 d'abril és una de les festes més importants de Catalunya, Sant Jordi. Per això en aquest bloc vinc a parlar sobre aquesta festa i els seus símbols més importants.
L'origen d'aquesta festa és una barreja de tradicions de diverses èpoques. Coincideix, per una banda, el fet que Sant Jordi sigui, des del segle XV, el patró de Catalunya; de l'altra, la famosa llegenda de Sant Jordi i el drac; i, a més, l'antic costum medieval de visitar la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, on se solia fer una fira de roses o dels enamorats. Per això, Sant Jordi també és conegut com el patró dels enamorats a Catalunya.
Aquesta festa gira al voltant d'una llegenda, la qual diu que un cavaller anomenat Sant Jordi va salvar la seva princesa matant el drac que la tenia segrestada i de la sang del qual va brollar un roser. Aquest dia el costum és que les parelles s'intercanviïn regals: els homes reben un llibre i les dones una rosa. No obstant això, cada cop està més estès que tant homes com dones es regalin llibres i roses. Barcelona es converteix durant aquest dia en una enorme llibreria i floristeria a l'aire lliure.
Parlant de la simbologia, en aquesta festa veiem molts símbols amb significats molt bonics i interessants:
El drac: És el símbol de l'inconscient col·lectiu més antic que els altres de la història. Ha estat utilitzat per molt diverses cultures i civilitzacions, tenint aspectes tant benefactors com destructius i perniciosos. A l'alquímia, el drac representaria tant la matèria primera a treballar, els vapors tòxics dels quals són perillosos, com l'esperit del mercuri que abastava un gran tresor: el sí-mateix (el més autèntic i sagrat de l'ésser humà). Al nostre relat representa la matèria primera i fosca, els instints primigenis negatius, tot allò que encadena i intoxica l'home. Però en aquest cas el drac és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient. Un monstre que ens terroritza i que, amb el seu foc, és capaç d'acabar amb nosaltres.
La princesa: Representa l'ànima, no només en el seu aspecte de la personificació de la naturalesa interna pura, sinó també el concepte anima segons C.G.Jung: la contrapart femenina que tot home té que permet el contacte amb els seus sentiments i l'expressió dels mateixos, la intuïció, la creativitat, la relació amb les dones, etc. L'arquetip de la vida mateixa. L'Eros matern. En aquest cas representa la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'Amor.
La rosa: La rosa vermella és la imatge alquímica associada a l'èxit de l'obra, que ens apropa a l'obtenció de la pedra filosofal (la qual, en contacte amb els metalls innobles, els transformarà en or, i en contacte amb l'aigua la transformarà a l'elixir de la salut i la llarga vida). Simbolitza l'èxit del treball amb un mateix, el fruit de la individuació, arribar a ser realment un mateix. En aquest cas la rosa designa una perfecció acabada, un èxit sense culpa. La rosa per la seva relació a la sang versada apareix sovint com el símbol d'un renaixement místic. La rosa s'ha fet també símbol de l'amor.
Font d'aigua: Diu la llegenda que el drac custodia la font de la qual brolla l'aigua. La font és l'origen, el principi, el fonament, l'essencial, on neix l'única cosa que aplaca la nostra set de vida. L'aigua sadolla la nostra set, neteja la nostra brutícia i culpa, no té forma pròpia i s'emmotlla a qualsevol recipient.
El llibre: El 23 d'abril es commemora la mort de dos grans autor de la literatura Miguel de Cervantes i William Shakespeare. I per això és el día internacional del llibre per la mort dels dos grans escriptors. Per això aquest dia es regala un llibre.
El cavaller: El cavaller és aquell que és capaç de dominar el seu corser, el psiquisme inconscient que si no fos per qui porta les regnes correria a cegues impulsat per les seves passions. Diu la llegenda que el cavall és blanc, el color que tot ho reflecteix i dóna llum que no guarda res per si mateix, el color de l'entrega i del despreniment, del descentrament d'un mateix que supera tot egoisme.
Vermell: Parlant de colors, cal fer esment del color vermell, ja que és el color més visible i representatiu d'aquesta celebració. El color vermell a Sant Jordi el veiem a la sang del drac ia les roses que en sorgeixen, ja que les roses és la flor d'aquesta festivitat i es regalen. El vermell és un color que transmet una gran gamma de sensacions. Per exemple, energia, espontaneïtat, autonomia, independència o sensualitat. Tot i que també té connotacions certament negatives. Per exemple, agressivitat, risc, odi o violència. Però en aquest cas, el vermell és important perquè simbolitzen l'amor i el color de les roses que es regalen.
Verd: El verd és un color que les persones associen amb la natura, el naixement, la vida, la força i lenergia, fertilitat o esperança. És un color secundari que es forma de la unió entre el groc i el blau. A sant jordi el color ve del drac que era verd i també per la natura i les roses que també tenen el color verd en ser plantes.
Una curiositat sobre aquesta data és que els grans escriptors Shakespeare i Cervantes van morir tots dos un 23 d'abril a les seves èpoques respectives, d'aquí també sorgeix la idea del dia del llibre, ja que està relacionat amb aquests dos grans autors.
La Pasqua celebra la resurrecció de Jesucrist al tercer dia després d'haver estat crucificat, segons es relata al Nou Testament de la Bíblia. És la celebració més important de l´Església cristiana. Amb la Pasqua finalitza la Setmana Santa, dies en què es commemora la crucifixió i mort de Jesús el Divendres Sant i se celebra la seva resurrecció i aparició davant dels seus deixebles el Diumenge de Pasqua. Amb la Pasqua inicia un període conegut com a Temps Pasqual, que dura cinquanta dies, i que finalitza el Diumenge de Pentecosta. La Pasqua és una festa mòbil, el dia de la qual varia cada any. Això és perquè la data no és fixada seguint el calendari civil, sinó per l'any litúrgic, que es regeix pels cicles lunars. Així, la Pasqua se situa sempre després de la primera lluna plena després de l'inici de la primavera a l'hemisferi nord, i de la tardor, al sud.
L'origen de la celebració de la Pasqua es troba a l'Antic Testament de la Bíblia, al llibre de l'Èxode. Allí es narra la marxa del poble d'Israel del captiveri a Egipte cap a la terra promesa, i s'explica com cal portar la celebració pasqual per al poble hebreu. Els cristians, però, van separar la celebració de la Pasqua jueva i cristiana al Primer Concili de Nicea (any 325 dC), i van definir així els elements propis de la celebració cristiana, que festeja la resurrecció de Jesucrist.
Parlant de la mona cal dir El nom de mona prové de la munna, terme àrab que significa «provisió de la boca», regal que els musulmans feien als seus senyors. Es creu que l'origen de les mones de Pasqua data del segle XVIII. Aleshores la tradició indicava que l'avi o el padrí havia de regalar al nen una coca feta amb el mateix nombre d'ous durs que la seva edat, sent el topo els dotze anys. No obstant, no va ser fins al segle XIX quan les mones de xocolata van començar a substituir els ous durs i es van adornar amb dibuixos i figures per celebrar la Setmana Santa.
Pel que fa als ous els antics cristians tenien el costum de beneir els ous que havien estat recol·lectant des que comença el dimecres de cendra i reservar-los per regalar-los als éssers estimats un cop arribarà el dia de la Pasqua. Amb el pas del temps va començar a estendre's el costum que els forners i pastissers preparessin un dolç en forma de brioix, fet amb ous i farina amb excepció que aquests brioixos porten incrustats els ous. Actualment aquesta mena de tortell s'ha reemplaçat per figures de xocolata que van des del tradicional ou fins a les creacions més originals i divertides que surtin de la imaginació del pastisser. A Espanya, les regions de Catalunya, València, Múrcia, les Balears i Castella-la Manxa són les que tenen més tradició en l'elaboració de figures de xocolata per celebrar la Pasqua i, en alguns casos, són veritables escultures en xocolata.
Parlant del conill de Pasqua, aquest és un dels símbols de la festivitat de la Pasqua; representa la fertilitat, el naixement i esperança de vida. Abans de Crist, els pobles germànics consideraven el conill un símbol de la fertilitat, i associaven la seva aparició a l'inici de la primavera, amb el renaixement i la renovació de la natura després de l'època d'hivern. Segons les antigues llegendes, el conill apareixia a Pasqua amb una cistella plena de dolços i ous colorits, que amagava perquè fossin trobats. Per això va sorgir la tradició d'amagar els ous de Pasqua perquè els nens els trobin. El conill és utilitzat avui dia com a símbol de la Pasqua, que és la festivitat cristiana per celebrar l'esperança de la vida després de la Resurrecció de Jesús Crist per Setmana Santa. No obstant això, ni el conill de Pasqua ni els ous de Pasqua que aquest porta són esmentats enlloc a la Bíblia. La tradició del conill de Pasqua està associada a rituals de celebració de la fertilitat que es feien al nord d'Europa en els temps precristians. A més, la llegenda segons la qual en el sepulcre on era Jesús hi va haver un conill que va presenciar la seva resurrecció és també falsa, sense cap mena de suport a les Sagrades EscripturesAltres símbols però no tan importants de la pasqua són:
Ciri pasqual: És un ciri gran i decorat amb una creu al centre que es fa servir durant la Vetlla Pasqual. La seva llum simbolitza la resurrecció de Crist.
