VIDEO SOBRE EL NADAL

 ADVENT

Avui 3 de desembre comença l'època d'advent, per això vinc a explicar tot allò relacionat amb aquesta festivitat.

L´advent és el principi de l´any litúrgic de l´església, marca les quatre setmanes abans del dia de Nadal. El terme advent en si, és derivat del llatí adventus, que significa vinguda o arribada. Per això l'advent és la preparació de l'església, de la comunitat per rebre l'arribada o la vinguda del seu salvador, per rebre l'arribada o la vinguda del naixement de Jesús. El color que es fa servir durant el temps de l'advent a la litúrgia és el color morat, el color que simbolitza preparació, penitència i reflexió. El sentit principal del temps d'advent és que l'església i la comunitat (els creients) es preparin, és un temps de preparació per esperar el senyor.

Els fidels cristians consideren l'Advent com un temps de pregària i reflexió caracteritzat per l'espera vigilant, és a dir, temps d'esperança i de vigília, de penediment, de perdó i d'alegria. A l'Església ortodoxa, l'Advent inclou com a nota particular una abstinència estricta de certs aliments, que torna en un dejuni estricte conegut com el dejuni de la Nativitat en el cas de l'Església ortodoxa copta.

Els diumenges d'Advent, la família o la comunitat es reuneix al voltant de la corona d'Advent. Després es llegeix la Bíblia i es fa alguna meditació. La corona es pot portar al temple per ser beneïda pel capellà.

Durant l'Advent, es col·loca a les esglésies i també en algunes llars una corona de branques de pi, anomenada corona d'Advent, amb quatre espelmes, una per cada diumenge d'Advent. Hi ha una petita tradició d'Advent: a cadascuna d'aquestes quatre espelmes se li assigna una virtut que cal millorar aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància i la quarta, la fe.

El símbol més important d´aquesta festa és la corona d´advent:

Un dels símbols principals, que distingeix el temps d'advent a les esglésies ia moltes cases, és la corona d'advent. La corona d'advent es col·loca a les esglésies i com a tradició cada setmana abans de Nadal s'encén una espelma. La corona usualment té quatre o cinc espelmes, tres estades i una rosada o tres estades, una rosada i una blanca. La corona en si és verda de branques o de pi i pot estar decorada amb pomes o llistons vermells. La corona d'advent té inicis als costums dels pobles a Alemanya durant segles IV i VI. Al desembre sempre feia molt de fred i estava molt fosc, els pelegrins col·lectaven corones de branques verdes i encenien focs com a senyal d'espera, d'esperança a l'arribada de la primavera. Al segle XVI catòlics i protestants alemanys van començar a utilitzar aquest símbol durant l'Advent: aquells costums van ser adoptats als ensenyaments de Jesús, el missatge principal que Jesús és la Llum que ha vingut, que està amb nosaltres i que vindrà amb glòria. El significat de la corona d'advent és el següent: 

La corona d'advent té diversos elements i cadascú té un significat espiritual:

• La forma circular: el cercle no té ni principi ni fi, és senyal d'eternitat;
• Les branques verdes: simbolitzen l'esperança i la vida;
• Les quatre espelmes: Les espelmes simbolitzen la llum al mig de les tenebres: la salvació que va venir a portar Jesucrist és llum per a la vida de cada persona.
• El color vermell vol dir l'amor de Déu.
• Les pomes vermelles que adornen la corona: Representen els fruits del jardí de l'Edèn amb Adam i Eva.

Amb aquest símbol podem veure la següent reflexió:

Les espelmes ens demostren el contrast tan gran que tenim entre la foscor i la llum. Déu és la llum del món i el contrari a Déu és el mal, el pecat, la foscor. En el temps d'advent, segons s'acosta la seva arribada o naixement, ens anem omplint més i més de llum, la foscor es va dissipant més i més, per això s'encén una espelma més cada setmana fins al seu naixement perquè és el clímax de la llum.

La corona té la forma circular perquè significa un etern progrés o una vida continua. Ens recorda que no hi ha principi ni final per a Déu. Que Déu és complet, va estar al principi, aquesta avui present i estarà en el futur. Aquest cercle ens recorda l'amor de Déu envers nosaltres, un amor infinit, etern, sense principi ni final.

La corona d'advent usualment té quatre espelmes, i setmanalment s'encenen les espelmes fins a arribar al nadal. La tradició ens ensenya que cada espelma és un símbol de mil anys, quan encenem les quatre espelmes estem simbolitzant quatre mil anys. Aquests quatre mil anys és el temps que fem servir per simbolitzar el temps que la humanitat espero el seu salvador des d'Adan a l'antic testament fins al naixement de Jesús.  

Els colors de les espelmes també tenen significat per a lesglésia. Quan es fan servir quatre espelmes, tres són morades i una rosada. Les estades signifiquen, penitència, oració, temps de reflexió i de sacrifici. Aquestes tres setmanes ens recorden que hem de tenir casa nostra (temple, cos) preparat per a l'arribada del nostre salvador. La tercera setmana d'advent es fa servir el color rosat, amb el símbol que ja està ben a prop el dia del naixement. El color rosat s'usa pel que s'anomena la setmana de joia o festeig, és la setmana d'alegria. Quan es fa servir una corona amb cinc espelmes, la darrera espelma és blanca i es col·loca al centre, aquesta espelma s'encén el dia de Nadal i representa el naixement de Jesús, com a tal és blanca per representar la puresa de Jesús.

 FIRA DE LA PURÍSSIMA

Aquesta setmana és la fira de la puríssim número 75, per aquest motiu en aquesta entrada del bloc vinc a explicar-ho tot sobre aquesta fira, els seus orígens i en què consisteix.

La fira de la puríssima es tracta d'un dels esdeveniments més importants de la regió samboiana. La fira consisteix en un mercat on s'ofereix una mica de tot, des de la gastronomia típica de la zona fins a figuretes per al pessebre i altres productes artesanals.

Es celebra al nucli antic de Sant Boi de Llobregat té lloc, a principis de desembre, la Fira de la Puríssima  és un esdeveniment que combina el modernisme amb la tradició. Se celebra oficialment des del 1947, i té una clara arrel agrícola que rememora els orígens de la ciutat. La fira, que dura uns tres dies, és el principal aparador de l'economia local i l'esdeveniment més popular de la regió, ja que recapta aproximadament 5 milions d'euros.

Es tracta d'un mercat on hi té cabuda tota mena de productes: aliments típics, artesania, joguines tradicionals, arbres de Nadal i figures per al pessebre, entre d'altres, i que és l'inici de les festes de Nadal de la localitat.

La Fira de la Puríssima de forma ininterrompuda des de 1947, tot i que l'esdeveniment té les seves arrels en les Exposicions de Fruites d'Estiu que aquesta localitat organitzava el mes de juliol a partir de l'any 1932. Aquestes exposicions es celebraven a l'Ateneu Santboià per iniciativa del Sindicat Agrícola i altres entitats i institucions, com la Generalitat de Catalunya. De fet, ja el 1926 la Biblioteca Popular de Sant Boi començà a dinamitzar el sector agrícola adquirint publicacions tècniques relacionades amb l'agricultura i organitzant cicles de conferències i exposicions. L'Exposició de Fruites del 1932 tingué tanta rellevància que l'aleshores President de la Generalitat Francesc Macià anà personalment a inaugurar-la.

Als anys de la postguerra i sota el règim franquista, només es celebrà una Exposición de Frutas i Hortalizas l'agost de l'any 1941, un esdeveniment que no va tenir continuïtat a conseqüència de les dificultats del periode polític internacional. L'any 1947 es fa per primera vegada una Fira de Planters d'Arbres Fruiters i d'Adorn amb data el 8 de desembre, diada de la Puríssima, aprofitant que la fira comarcal més important d'aquestes característiques, la Fira de la Candelera, no es feia fins el 2 de febrer a Molins de Rei.

La Fira de Planters anava incorporant, en els anys següents, exposicions dels productes de la pagesia local, que poc a poc anaren guanyant espai i protagonisme. Si bé en els seus inicis com a Fira de la Puríssima, als anys 50, els productes agrícoles de la comarca eren hegemònics, a partir de 1963 s'hi incorporen també el comerç i la indústria local, en part per compensar el declivi que havia experimentat la Fira en els darrers anys. Així, la Fira esdevé l'aparador dels comerciants locals, que hi exposen els seus productes. Un concurs celebrat entre els pastissers locals marca, l'any 1965, l'inici de la tradició gastronòmica de la Fira de la Puríssima: els Fadrins de Sant Boi. Es tracta d'un pastisset individual a base de poma coronat amb una cirera vermella, que es pot comprar a les pastisseries santboienques.

Als anys 70, la Fira va incorporant activitats culturals en la seva programació, com el concurs de pintura ràpida (des de 1971) i de fotografia (des de 1978). Del 1975 al 1984 es van buscar diferents mecanismes per promocionar la Fira, d'entre els quals destaca, per la seva originalitat, el d'un grup de joves pagesos anomenat Grup de l'Enciam que posà en marxa l'obsequi massiu d'un enciam als visitants, un costum que es va perdre l'any 1984. Als anys 90 comença la consolidació de la Fira, amb la incorporació de nous sectors expositors i nous àmbits, com l'artesania, l'automoció i les entitats culturals i cíviques de la vila. 

En l'actualitat la Fira ocupa els carrers principals d'una banda a l'altra de Sant Boi, des de la plaça de l'Ajuntament fins al carrer Salvador Seguí. El sector agrícola continua tenint un paper important en aquest esdeveniment, amb la tradicional Exposició de Fruites i Verdures. Es tracta d'una mostra artística de paneres i construccions vegetals organitzada per la Cambra Agrària i feta amb els productes de la pagesia local. Durant tots els dies hi ha degustacions de productes amb denominació d'origen i carxofes del Baix Llobregat. A la Rambla es pot veure la Fira de Planters, una de les més importants de la comarca i hereva de la de 1947. La fira agrícola i industrial es complementa amb una gran quantitat d'activitats diverses fins al punt que la converteixen gairebé en una festa major. Hi ha una cercavila amb gegants i cap-grossos, la cursa Cross de la Puríssima (des de 1981), un espai dedicat a la mostra d'oficis tradicionals, la FirAmbiental (des de 2005), concebuda per exposar temes relacionats amb la sostenibilitat, el concurs de Talladors de Pernil (des de 2002) que compta amb la participació d'experts d'arreu de l'Estat i la Mostra de Bestiar Viu.

Símbols de la puríssima: 

Els fadrins:  L'any 1965 es va crear el dolç de la fèria: els fadrins de Sant Boi, un pastisset individual a base de poma i fruita confitada que es pot comprar a pastisseries. No us molesteu a buscar la recepta, perquè és una recepta super secreta, no es troba enlloc. Malauradament només els fan en aquestes festes i no durant la resta de l'any, així que els que no ho hagin provat encara us ho recomano ferventment.

 25 DE NOVEMBRE 

Bon dia, avui és 25 de novembre dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, per això en aquesta entrada del blog vinc a fer un comentari sobre la violència de gènere, el que és i la meva opinió.

En aquest dia es denuncia la violència que s'exerceix sobre les dones a tot el món i reclamar polítiques a tots els països per eradicar-les. Té com a finalitat visibilitzar la violència contra les dones i nenes a nivell mundial. 

Aquest dia dedicat a la reivindicació va ser creat el 2000 quan l'Assemblea General de l'ONU va designar el 25 de novembre com a Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona. Com a principal antecedent tenim que el 1981, militants i activistes a favor del dret de la dona observaven el 25 de novembre com a dia de protesta i commemoració contra la violència de gènere. Però en veritat, la data d'aquest dia va ser escollida per honrar la memòria de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana que van ser brutalment assassinades el 1960, per ordre del dictador dominicà Rafael Trujillo.

Es pot veure que aquest dia simbólic ja té uns quants anys, però cada cop és més important, ja que els casos de violència contra la dona segueixen presents i fins i tot han augmentat, ja que des de l'inici d'aquest any, s' han registrat 955 violacions. S'estima que a Espanya hi ha una violació cada 8 hores. Hi ha hagut 42 dons morts, dels quals 5 han estat noies menors de 18 anys. 

Al meu entendre aquest dia és molt necessari, ja que com he esmentat abans, les dones segueixen patint el masclisme i les seves conseqüències cada dia. Penso que és necessari que se celebri el 25 de novembre i cada dia de l'any, ja que la lluita contra el masclisme no es pot resumir en un dia a l'any, sinó que és una lluita constant, en la qual hem de lluitar dia a dia per aconseguir un món sense violència masclista i sense cap dona assassinada.

Parlant de la lluita, crec que cada vegada està tenint menys força, ja que ara molta gent a l'única cosa que es dedica és publicar una història en Instagram o en alguna xarxa social i ja es creuen que tot està solucionat. I tot i que això està molt bé per poder donar visibilitat a la lluita i a tots els casos de violència masclista també hem de prendre cartes a l'assumpte i sortir a manifestar-nos i a exigir als governs unes lleis més justes.

Ja que per acabar amb el masclisme penso que primer de tot s'ha de començar amb l'educació, sigui a les aules o a casa, però l'educació és el més important. Hem d'educar a respectar les dones i ensenyar que homes i dones som iguals i que no hi ha d'haver cap gènere que sigui superior ni amb privilegis ni amb més drets que l'altre; també hem d'educar els homes a no fer mal a les dones i no a les dones a tenir por ni anar amb compte, ja que al final els principals agressors són homes, i, per tant, s'hauria d'ensenyar a aquests que no poden fer-ho que vulguin amb les dones. 

El segon que s'hauria de fer és acabar amb el sistema patriarcal en què estem vivint, ja que al final aquest sistema l'únic que fa és legalitzar el masclisme i treure-li importància. Aquest sistema és tan dolent i no només per la violència, ja que hi ha masclisme sense violència, sinó pels altres aspectes del masclisme que no es visibilitzen tant com el sostre de vidre. Aquest sistema també és tan dolent perquè el que fa és culpabilitzar la víctima, és a dir la dona, cosa que ho hauria de fer amb l'agressor, com ara quan hi ha una víctima de violació i se centren a dir que anava sola a la nit, que anava borratxa, que duia roba molt curta, etc. L'únic que fa això treure culpa a l'agressor i culpabilitzar la víctima. Amb això em refereixo que necessitem més lleis o almenys que les que tinguem siguin més dures, ja que violar una dona et surt més barat que escriure una cançó sobre la monarquia, això és un fet que no hauríem de tolerar, però no sé per què motiu el seguim aguantant, cal exigir unes lleis que garanteixin la igualtat i la seguretat de la dona i amb penes més dures i que així se'ls treguin les ganes als homes de fer mal a les dones.

Finalment, però no menys important, tothom, sigui home o dona, hauríem de fer un procés reflexió interna i autoreconstruir-nos per poder veure els nostres errors i accions masclistes i així un cop analitzats poder canviar-los i millorar, aquest no és un procés ràpid ni fàcil, ja que al final ens hem criat en un estat patriarcal i masclista, però al llarg del temps val la pena veure que vas deixant els comportaments masclistes enrere. Un exemple és deixar de fer comentaris fora de lloc o que quan els escoltem callem perquè ho tenim normalitzat i això no es pot permetre, ja que davant de situacions masclistes no ens podem quedar callats i hem d'alçar la veu per denunciar-les.

I per últim m'agradaria donar un missatge a tota la gent que estigui llegint el meu bloc. És igual ja siguis home o dona, ens hem d'unir tots per acabar amb el masclisme i aconseguir un món feminista, on la igualtat entre homes i dones per fi sigui una realitat i no només una fantasia. Sobretot als homes ens hem d'involucrar més en aquesta lluita, ja que al final sense nosaltres no es podrà aconseguir cap canvi; hem de deixar de pensar que el masclisme no ens afecta, perquè sí que ens afecta, ja que al final tots tenim mare, germanes, àvies, amigues i volem que estiguin segures i que no estiguin discriminades de cap manera. Així que com diu la frase feta, Espanya serà feminista o no serà. Per un futur on no calgui aquest dia. 

Alguns símbols que representin aquesta lluita són els següents:

Llaç morat: El llaç morat està associat a les reivindicacions del 8M, data en què se celebra el Dia Internacional de la Dona. Aquest llaç és un dels distintius més característics d'aquest dia on la majoria de dones surten al carrer per reivindicar-ne els drets i lluitar contra la violència de gènere. L'explicació més estesa sobre l'ús del llaç morat es trasllada als successos esdevinguts a la fàbrica tèxtil de Cotton de Nova York el 1908. Aquell dia, les 129 dones que treballaven a la fàbrica es van declarar en vaga per la situació de treball que patien. 

Puny amb polze amagat (signal for help): És un senyal d'alarma creada per l'organització Canadian Women's Foundation per ajudar les dones víctimes de violència de gènere i llançada fa un any, amb les primeres mesures d'aïllament social i de confinament provocades pel coronavirus. L'objectiu d'aquest gest és que les dones que pateixin situacions de violència de gènere puguin avisar i buscar ajuda de manera segura a través d'aquest "senyal silenciós".

Puño en alto: La mà tancada a puny i aixecada ha estat associada als moviments de treballadors des d'abans de començaments del segle passat. També es vincula a la solidaritat i la lluita de les minories per la igualtat. La seva fusió amb icona de la dona i el color violeta va començar a aparèixer en pins, cartells i fulletons a finals de la dècada del 60. Va ser a les mobilitzacions que es van donar als Estats Units en contra del concurs Miss Amèrica. Dissenyat per l'artista, escriptora i activista Robin Morgan, 50 anys després és el més vist a cada #8M i reclam de dones. 

Sincerament per a mi aquests símbols no tenen cap significat especial, ja que al capdavall mai he patit directament el masclisme i no sé el que se sent, aleshores tampoc em puc apoderar d'aquests símbols i el seu significat. Tot i que deixant de banda això, he de dir que aquests símbols sí que em transmeten força i una sensació d'esperança.

CALENDARI LITÚRGIC

Bon dia, aquesta setmana al bloc explicarem el calendari litúrgic, comentaré que és, per a què s'usa i quins són els seus significats.

El calendari litúrgic és el cicle de les celebracions litúrgiques durant l'any de l'església cristiana que determina quan se celebren les festes, els memorials, les commemoracions i les solemnitats i quines porcions de les escriptures han de ser llegides. L'església occidental (Catòlica i evangèlica) i l'oriental (Ortodoxa) tenen dates diferents per a les diferents festes, però la seqüència és essencialment la mateixa. Hi ha festes que no tenen un dia fix, aquestes són les anomenades festes movibles, que varien cada any. Paral·lelament també hi estan les festes fixes que se celebren cada any el mateix dia. Per si de cas, també cal dir que la litúrgia és la manera com es duen a terme les cerimònies en una religió. 

El calendari litúrgic s'organitza de la següent manera:

L'any litúrgic està format per diferents temps. Aquests són temps en què l'Església ens convida a reflexionar i viure d'acord amb algun dels misteris de la vida de Crist. Comença per l'Advent, després ve Nadal, Epifania, Primer temps ordinari, Quaresma, Setmana Santa, Pasqua, Temps Pasqual, Pentecosta, Segon temps ordinari i acaba amb la festa de Crist Rei. A cada temps litúrgic, el sacerdot es revesteix amb casulles de diferents colors, es pot dir que cada color és un símbol amb un significat diferent: 

- Blanc significa alegria i puresa. S'utilitza en el temps de Nadal i Pasqua

- Verd significa esperança. S'utilitza en el temps ordinari

- Lila significa dol i penitència. S'usa a Advent, Quaresma i Setmana Santa

- Vermell significa el foc de l'Esperit Sant i el martiri. S'utilitza a les festes dels sants màrtirs i a la Pentecosta.

 

Doncs segons en l'època del calendari litúrgic que estiguem el sacerdot porta la casulla del color corresponent al de l'època i per qui no s'apagui que és una casulla, és una vestidura que es posa el sacerdot sobre l'alba per celebrar missa, consisteix en una peça allargada amb una obertura central per passar el cap sense mànigues i que cau per davant i per darrere en dues parts iguals i arrodonides. 

Per últim, cal mencionar que cada celebració litúrgica té un triple significat:

1. Record: Tot esdeveniment important ha de ser recordat. 

2. Presència: És Crist qui es fa present en les celebracions litúrgiques concedint gràcies espirituals a tots aquells que hi participen.

3. Espera: Tota celebració litúrgica és un anunci profètic de l'esperança de l'establiment del Regne de Crist a la terra i arribar un dia a la pàtria celestial.

 SENTIT DE LA VIDA

Aquesta setmana continuem amb la temàtica de la vida, però en aquest cas hem vist la pel·lícula "Que bello es vivir" i vaig a fer una reflexió sobre el sentit de la vida amb relació aquest llargmetratge. Però abans de començar una petita sinopsi per entendre cinc cèntims sobre la pel·lícula:

George Bailey és un ciutadà honrat i generós que dirigeix un petit banc familiar, malgrat els intents d'un poderós banquer per arruïnar-lo. El dia de la nit de Nadal del 1945, angoixat per la sobtada desaparició d'una important suma de diners, que suposaria no només la fallida del seu banc, sinó també un gran escàndol, decideix suïcidar-se, però quan està a punt de fer-ho visita el seu àngel de la guarda per evitar que es mati. 

Una vegada feta la sinopsi i ja parlant del sentit de la vida, jo he vist que a la pel·lícula el sentit de la vida per al protagonista era ajudar i ser generós amb els altres, ja que s'ha passat tota la seva vida ajudant als altres, fent obres de caritat i anteposant a la gent del seu poble per davant d'ell, com per exemple quan va salvar al seu germà de morir ofegat, o quan renuncia als seus estudis fora per encarregar-se de l'empresa familiar, o quan s'adona del verí i salva al nen. Per això penso que el seu sentit de la vida és ajudar als altres, perquè és el que ha estat fent tota la seva vida. En veritat aquest sentit de vida per a mi és molt bonic i encara que no coincidim penso que és de molt bona persona tot el que fa per als altres i sempre ajudant, penso que és una cosa que tots hauríem de fer més sovint.

En canvi, encara que m'agradi molt el seu sentit de vida i ho veig molt bonic no és el mateix que el meu. Per a mi, el sentit de la vida no només és ajudar als altres, sinó que també hi ha una parta en la qual hem de pensar en nosaltres mateixos; no només ens hem de basar a ajudar, sinó que també penso que una part molt important de la nostra vida també es basa a gaudir dels millors moments o experiències, com els viatges o simplement el temps que passem amb els nostres amics i éssers estimats. Una altra cosa que dona sentit a la meva vida són els meus objectius a curt i llarg termini, com acabar batxillerat, tenir fills, anar a la universitat, etc. Penso que són coses que donen sentit a la nostra existència i ens ajuden a seguir dia a dia. Per últim la cosa que més dona sentit a la meva vida són els meus éssers estimats, els meus avis, les meves germanes, la meva mare, el meu gos i els meus amics. Aquestes persones són el veritable motiu del sentit de la meva vida, són el motiu de què segueixi endavant sense importar les circumstàncies de la meva vida, ja que fan que em senti agraït cada dia i treuen el millor de mi i això és una cosa que poca gent ho pot fer i que s'ha de valorar. En resum, encara que comparteixo la visió de què hem d'ajudar als altres jo a més penso que el sentit de la vida són també les experiències que vivim i els nostres objectius.

SÍMBOLS QUE REPRESENTEN EL SENTIT DE LA VIDA

Símbol de la maternitat: se'l coneix com el nus de la mare cèltica i està compost per dos cors entrellaçats en un nus. És el símbol cèltic de la família i representa l'amor entre una mare, un pare i un fill. Encara que aquest símbol és el de la maternitat per a mi té un gran significat per a mi, ja que aquest simbolitza a les diferents generacions que per a mi són la meva àvia, la meva mare i les meves germanes, les quals són les persones més importants per a la meva vida i són també les persones que donen més sentit a la meva vida. També és important perquè la meva Germana el té tatuat i per això també té un significant important per a la meva família. 

La música: Aquest símbol per a mi és molt important i per a molta gent també, ja que moltes persones utilitzem la música com a mètode de desconnectar en els moments difícils. Per a mi la música sí que dona sentit a la meva vida, ja que és un mètode d'expressió i de desfogament que faig servir cada dia, i en veritat sí que puc dir la música m'ajuda a seguir amb la meva vida i continuar endavant.Ja que moltes vegades em transporta i fa que m'oblidi de molts dels meus problemes durant una estona i això fa que la meva vida sigui més fàcil.

LA VIDA Y LA MORT

Aquesta setmana hem fet un debat sobre l'avortament i l'eutanàsia on el qual hi ha sorgit el debat sobre que és la vida i la mort i els seus símbols. Per aquesta raó en aquesta entrada del meu blog vinc a parlar sobre la vida i la mort i sobre els símbols que per a mi les representa millor.

LA VIDA

El concepte de la vida té molts significats i es pot veure de moltes maneres diferents segons des del punt de vista que es miri, ja que no es veu igual parlant científicament o per a un cristià o un budista.

Per començar, segons la RAE (reial acadèmia espanyola) és l'espai de temps que transcorre des del naixement d'un animal o un vegetal fins a la seva mort.

Per a la biologia, la vida fa referència a allò que distingeix els animals, plantes, fongs, arqueus i bacteris de la resta de les realitats naturals. Implica les capacitats d'organització, creixement, metabolitzar, respondre a estímuls externs, reproducció i mort.

En canvi, el cristianisme i l'Església catòlica diuen que la vida humana és sagrada perquè des del seu inici comporta l'acció creadora de Déu i roman sempre en una relació especial amb el creador, la seva única finalitat. Només Déu és Senyor de la vida des del començament fins al seu termini.

Altre punt de vista religiós seria el budista, segons en el qual el sentit de la vida és assolir el Nirvana, del qual el millor mitjà per aconseguir-ho és la meditació.

Per últim, la vida per a la filosofia és un conjunt d'experiències. Dins d'aquesta concepció, la vida no pot ser entesa per les altres disciplines, ja que és una cosa que esdevé, passa als éssers vius, és per això que no pot ser definida a ciència exacta.

Amb això podem veure que la vida no té un significat concret, és a dir, que el significat de vida varia segons des del punt de vista que es miri, sigui diferents religions, cultures o ciències.

Per acabar, vull explicar el que jo en penso de la vida, i és que per a mi la definició de vida s'assembla bastant amb la definició filosòfica, ja que jo penso que la vida no és només tenir un cor i un sistema nerviós funcional, sinó que la vida també són totes aquestes vivències i experiències que anem experimentant al llarg de la nostra existència.

Símbols que representen la vida: 

Arbre de la vida: aquest arbre representa la nostra pròpia existència, des que naixem amb les arrels arrelades a terra, fins que arribem al final de la nostra vida, que és quan l'arbre arriba al cel. El tronc representa aquesta unió entre la vida i la mort que és la vida i totes les branques que apareixen a l'arbre són els múltiples camins que ens podem trobar, però que, al final, tots ens acaben portant al nostre tronc. Aquest arbre és molt important per a mi, ja que sempre ha tingut un gran valor a la meva família, perquè de petit la meva mare i la meva germana posaven moltes figures d'aquest arbre a casa meva per protegir-nos de la mort i dels mals. A més també és rellevant perquè la meva germana s'ho ha tatuat amb el meu nom i perquè de petit fèiem collarets i polseres amb aquest símbol i li donàvem als nostres avis. 

L'Anj: és un jeroglífic egipci que significa "vida", un símbol molt utilitzat a la iconografia d'aquesta cultura. També s'anomena creu ansada (creu amb la part superior en forma d'oval). Una de les interpretacions del significat d'aquest símbol el relaciona amb la unió sexual i, per tant, amb la fertilitat i la vida. Això permet entendre aquest símbol no sols com un símbol de la vida present sinó també com a símbol de la vida futura i de la immortalitat. Aquest símbol no té un significat tan important personalment, ho he escollit perquè em sembla molt interessant aquest símbol i perquè sempre m'ha atret tota la religió egípcia, per això ho he posat.

LA MORT

El concepte de la mort té molts significats i es pot veure de moltes maneres diferents segons des del punt de vista que es miri, ja que no es veu igual parlant científicament o per a un cristià o un budista.

Primerament la mort per a la RAE és la cessació o terme de la vida i en el pensament tradicional, separació del cos i de l'ànima. 

En segon lloc, la mort per a la biologia és un efecte terminal i irreversible que resulta de l'extinció del procés homeostàtic en un ésser viu i per tant la fi de la vida. Es pot produir per causes naturals o induïdes.

Entrant a l'apartat religiós, per al cristianisme la mort forma part de la vida; no és una ruptura especialment important. Ells es refien de Jesús que va donar la seva vida per tots els cristians perquè ells poguessin tenir la vida eterna. Creuen que Jesús va ressuscitar i que ells ressuscitessin amb ell. D'altra banda, la mort a la religió budista és només el principi d'una altra vida que s'anirà repetint fins a arribar al Nirvana. El nirvana passa quan la persona ha après i ha obtingut prou saviesa espiritual, per a veure la veritat i la realitat. Per aquest motiu, el ritu funerari budista és el "ritu de pas".

Per acabar, segons la filosofia La mort és una dimensió de la vida, ja que la mort és la nostra companya més fidel, l'única que mai no ens abandona, ja que pot sobrevenir en qualsevol moment. Diuen que rebutjar la mort és negar-se a viure.

Amb això podem veure que la mort no té un significat concret, és a dir, que el significat de mort varia segons des del punt de vista que es miri, sigui diferents religions, cultures o ciències.

Per acabar, vull explicar el que jo en penso de la mort, i és que per a mi la definició de mort en aquest cas la definició s'assembla a la del budisme però no en totes les parts, ja que jo crec que després de la mort sí que ens reencarnem i comencem una altra vida, però en aquest cas jo no crec en el que hem d'arribar al Nirvana amb aquestes reencarnacions.

Símbols que representen la mort:

El rellotge d'arena: és un símbol que representa la mortalitat i el pas del temps. Representa sovint com a símbol que l'existència humana és efímera, que "han transcorregut ja les sorres de la vida". Va ser molt utilitzat, a les banderes pirates, per infondre por a les seves víctimes. Aquest símbol tampoc em representa molt personalment, però aquest objecte com a símbol de la mort m'ha cridat molt l'atenció, ja que si pensem en el significat simbòlic del rellotge d'arena em sembla molt bonic i interessant pensar que la sorra és la nostra vida i va passant.

Color Negre: apareix com el color de les forces negatives i els esdeveniments tristos. Simbolitza la foscor de la mort, la ignorància, la desesperació, el dolor, el desig, la tristesa i el mal. El negre és sinònim de desgràcia: gats negres, dies negres, marques negres, pilota negra. Com el color del dolor, mostra pèrdua. Aquest color per a mi representa la mort i coses tenebroses i dolentes, per això ho he posat, ja que aquest color té un significat molt de foscor.

 CASTANYADA - HALLOWEEN - TOTS SANTS - DIA DELS DIFUNTS

Com que estem a una setmana de Halloween vinc a explicar les diferents festes que se celebren al voltant d'aquestes dates.

CASTANYADA 

La Castanyada és una festa popular especialment celebrada a Catalunya. Es celebra el dia de tots sants però normalment es passa a celebrar el 31 d'octubre. La Castanyada prové d'una antiga festa ritual funerària. Avui dia, consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. En aquesta celebració les castanyeres surten al carrer a vendre castanyes torrades embolicades en paperines. 

Aquesta festa té el seu origen a finals del segle XVIII amb els antics àpats funeraris on només es menjava llegums, fruita seca i pans d'ofrena, aquest àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb els difunts, on es resaven parts del rosari als membres difunts de la família.

Avui en dia es celebra del 31 d'octubre a l'11 de novembre i no falten les castanyes, el vi i els xoriços. Actualment, aquesta festa consisteix a fer una foguera i a les brases d'aquesta es col·loca un cilindre metàl·lic anomenat tambor, en aquest tambor es posen les castanyes i un cop cuites, es pelen i es mengen. També és tradició embrutar la cara amb les restes de la foguera, saltar la foguera, ja que es diu que porta sort. A més a més s'expliquen contes i es canten cançons populars.

Per a mi aquesta festa és una de les que més m'agraden, ja que és a la tardor que és una estació molt bonica pels seus colors. A més m'agrada tant perquè les tradicions d'aquest festiu les celebro amb els meus familiars i amics, és a dir a la gent que més estimo. Per a mi, dos símbols importants són:

Castanya: La castanya és el símbol més característic d'aquesta festa, ja que és el fruit que creix en aquesta època de l'any i és el menjar més típic d'aquesta festa. Per a mi, és un símbol molt important encara que sigui un simple fruit, ja que cada any vaig amb els meus avis a comprar castanyes i després vaig a casa seva a torrar-les amb ells per a després menger-les junts en enfront de la barbacoa amb el caloret que hi desprèn.

Castanyera: Aquest és un altre dels símbols més importants, ja que aquest és el personatge principal de la castanyada. La castanyera normalment està representada com una senyora gran amb un davantal en un lloc de carrer i és la persona que ven castanyes a la gent. Aquest personatge simbolitza la festa de la castanyada en si. Per a mi aquest símbol em porta molts records de la meva infantesa, ja que de petits a la meva escola en aquestes festes ens disfressàvem de castanyers i castanyeres. També és rellevant per a mi perquè amb la meva família anava cada any a comprar castanyes a les paradetes que hi ha al carrer i sempre hi havia una castanyera.

HALLOWEN

Halloween o també conegut com a Vespra de Tots els Sants és una celebració internacional que té lloc el 31 d'octubre, vespra de la festa del Dia de Tots els Sants. Apareix especialment vinculat al primer tram de'Allhallowtide, el temps de l'any litúrgic dedicat a recordar als morts, inclosos els sants, màrtirs i tots els fidels difunts. Se celebra internacionalment en la nit del 31 d'octubre, sobretot en paises com el Canadà, els Estats Units, Irlanda o el Regne Unit i en menor mesura a Espanya. 

El seu origen és abans de Crist. Prové d'una tradició cèltica en què es feien rituals. El dia 31 d'octubre, els pobles celtes celebraven un abans i després al seu calendari amb una festa anomenada Samhain. L'últim dia del mes d'octubre es determinava el final de l'època de les collites i el canvi d'estació.

Actualment és una festa de disfresses, on la gent recol·lecta i menja grans quantitats de llaminadures, decoren casa seva amb temàtica de terror, decoren carbasses amb cares, etc. Es pot veure que avui dia s'ha perdut el significat que tenia abans de la festa pagana, ara és una festa força superficial, sense cap significat espiritual.

Per a mi, aquesta festa tampoc no té cap significat espiritual, per al meu Halloween és per passar-m'ho bé, disfressar-me i passar temps amb amics.

Alguns símbols són:

Carbasses: generalment s'usen com a motiu decoratiu. Es buiden, s'hi talla una expressió diabòlica i dins es col·loca una espelma. S'utilitzen per representar les ànimes atrapades al purgatori. Es diu que recorden un tal Jack-o'-lantern, que segons una antiga llegenda irlandesa, va ser condemnat pel diable a vagar pel món com a ànima en pena. Per a mi aquest símbol representa diversió, ja que amb els meus amics cada any comprem unes carbasses per adornar-les i tallar-les cares i gaudim molt sempre.

Bruixes: Halloween és també conegut com “Nit de Bruixes”. Les bruixes, segons la tradició popular, són feiticeiras que usen màgia negra. Es diu que aquesta nit el diable convoca les bruixes a una festa coneguda com un aquelarre, i per això se les pot veure durant Halloween. Per mi aquest símbol no simbolitza res, ja que és un ésser mitològic i encara que m'agradin no em simbolitzen. 

TOTS SANTS

El dia de tots els sants és una celebració molt antiga que es festeja el dia 1 de novembre, i té com a finalitat recordar als nostres avantpassats. Aquesta festivitat té un origen cèltic i anteriorment s'anomenava Samain, que era un període que no pertanyia a cap de les dues etapes en les quals els cèltics dividien l'any. Encara que aquesta festivitat es trobava en les portes de l'etapa d'obscuritat, que era quan tot era més fosc i els difunts podien contactar amb els vius.  

Aquesta festivitat ha anat avançant amb el temps i es va crear per aquells que no tenien un dia per a festejar, al principi, al matí era dedicat als vius i la tarda als difunts, en molts llocs se celebrava una vigília en commemoració dels que ja no estaven. Un dels rituals que s'acostumava a fer, i que encara perdura el dia d'avui,  és anar al cementiri a deixar flors a les tombes dels avantpassats.

Aquesta festivitat per a mi significa un moment de connectar amb la meva família i amb el seu passat. També és un moment trist perquè enyorem a les persones que no estan i que en el seu dia vam estimar molt. Sents una sensació estranya al cor, un sentiment d'alegria al recordar els bons moments viscuts amb les persones que ja no hi són, i d'altra banda una sensació de buit, de trobar a faltar, de necessitar una última abraçada. 

Aquesta festivitat té dos símbols importants:

Flors: són un símbol d'ofrena i de memòria per a les persones que ja no estan. És com fer un regal als difunts, perquè sàpiguen que encara els tenim als nostres pensaments. Per a mi és especial, perquè veig com la meva àvia escull les flors amb antelació, les cuida i el dia 1 de novembre les porta a la tomba dels seus pares i va un moment de connexió amb ells. És realment màgic.

Espelmes: Les espelmes tenen com a missió il·luminar i guiar les ànimes per tal que tornin a casa, podríem dir que és com un portal que connecta el món dels morts amb el dels vius. També hi ha gent que la posa per fer fora les animes dolentes. La meva família les posa per crear un ambient de reflexió i connexió amb els difunts. Des de ben petit recordo com la meva àvia posava una espelma petita al costat de la foto dels seus pares, i la mirava com si els pogués veure en aquell moment.

DIA DELS DIFUNTS

El Dia dels Morts o difunts és una celebració tradicional mexicana i d'altres zones de Llatinoamèrica que honra els morts. Té lloc el 2 de novembre i està vinculada a les celebracions catòliques de Dia dels Fidels Difunts i Tots Sants. En altres religions se celebra altres dies de l'any. Segons els llibres sagrats, aquesta festa s'anomenava Conmemoració de tots els fidels difunts. Combina les tradicions catòliques europees del Dia de Tots els Sants i el Dia dels Fidels Difunts amb els rituals asteques d'honrar als morts. 

L'origen d'aquesta tradició es remunta a l'època prehispànica, quan les comunitats indígenes acostumaven a conservar els cranis dels morts i utilitzar-los per a rituals en els quals s'honrava la mort i se celebrava el renaixement. La festa es commemorava en el novè mes del calendari solar i durava fins a un mes sencer. En la celebració, se li rendia homenatge a la deessa Mictecacíhuatl, que en castellà significa 'Dama de la Mort'.

A dia d'avui es una festa que no es tant marcada com la del dia anterior, encara que durants els dos dies es conmemora l'ausencia dels familiars morts, i es va al cementiri a fer altars en les seves tombes. Els dies 1 i 2 de novembre es col·loquen altars de morts amb flors i aliments, recordant als nostres éssers estimats que ja han partit al més enllà. Els objectes bàsics inclouen veladores, sal, encens, calaverites de sucre, el tradicional pa de mort i flors de cempasúchil. 

Per a mi, aquesta festa és important però no tant com la de Tots Sants, ja que com ja he dit, és una festa mexicana, que encara que també se celebra a Espanya al capdavall segueix sent una festa de la tradició mexicana, la qual no és la meva tradició.Encara que aquest dia no és tan important per a mi, jo segueixo recordant als meus familiars difunts i els intento honrar, per això al final sí que té un significat especial per a mi.

Dos símbols series:

Calaveres: Les calaveres es poden veure a tot arreu durant el Dia de Morts, des de les comestibles de sucre fins a creacions de paper maixé per a decorar cases i altars. Algunes calaveres tenen els noms de éssers estimats morts escrits en els seus fronts per a recordar-los. El significat del crani i de l'esquelet en aquest dia és honrar la naturalesa contínua de la vida, riure's alegrement de la mort i acceptar-la com a part de la nostra existència quotidiana. 

Pa de Mort: El pa de mort és un element important de l'ofrena i és molt volgut i gaudit durant aquest dia festiu. La forma rodona del pa representa el cos humà, mentre que les formes llargues que es col·loquen sobre la part superior del pa representen el cos humà i el nus rodó en el centre representa el crani. 

Jo crec que cap d'aquests dos símbols no es representa, ja que com aquesta data no la celebro doncs els símbols associats a aquesta festa no em representen.