25 DE NOVEMBRE 

Bon dia, avui és 25 de novembre dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, per això en aquesta entrada del blog vinc a fer un comentari sobre la violència de gènere, el que és i la meva opinió.

En aquest dia es denuncia la violència que s'exerceix sobre les dones a tot el món i reclamar polítiques a tots els països per eradicar-les. Té com a finalitat visibilitzar la violència contra les dones i nenes a nivell mundial. 

Aquest dia dedicat a la reivindicació va ser creat el 2000 quan l'Assemblea General de l'ONU va designar el 25 de novembre com a Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona. Com a principal antecedent tenim que el 1981, militants i activistes a favor del dret de la dona observaven el 25 de novembre com a dia de protesta i commemoració contra la violència de gènere. Però en veritat, la data d'aquest dia va ser escollida per honrar la memòria de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana que van ser brutalment assassinades el 1960, per ordre del dictador dominicà Rafael Trujillo.

Es pot veure que aquest dia simbólic ja té uns quants anys, però cada cop és més important, ja que els casos de violència contra la dona segueixen presents i fins i tot han augmentat, ja que des de l'inici d'aquest any, s' han registrat 955 violacions. S'estima que a Espanya hi ha una violació cada 8 hores. Hi ha hagut 42 dons morts, dels quals 5 han estat noies menors de 18 anys. 

Al meu entendre aquest dia és molt necessari, ja que com he esmentat abans, les dones segueixen patint el masclisme i les seves conseqüències cada dia. Penso que és necessari que se celebri el 25 de novembre i cada dia de l'any, ja que la lluita contra el masclisme no es pot resumir en un dia a l'any, sinó que és una lluita constant, en la qual hem de lluitar dia a dia per aconseguir un món sense violència masclista i sense cap dona assassinada.

Parlant de la lluita, crec que cada vegada està tenint menys força, ja que ara molta gent a l'única cosa que es dedica és publicar una història en Instagram o en alguna xarxa social i ja es creuen que tot està solucionat. I tot i que això està molt bé per poder donar visibilitat a la lluita i a tots els casos de violència masclista també hem de prendre cartes a l'assumpte i sortir a manifestar-nos i a exigir als governs unes lleis més justes.

Ja que per acabar amb el masclisme penso que primer de tot s'ha de començar amb l'educació, sigui a les aules o a casa, però l'educació és el més important. Hem d'educar a respectar les dones i ensenyar que homes i dones som iguals i que no hi ha d'haver cap gènere que sigui superior ni amb privilegis ni amb més drets que l'altre; també hem d'educar els homes a no fer mal a les dones i no a les dones a tenir por ni anar amb compte, ja que al final els principals agressors són homes, i, per tant, s'hauria d'ensenyar a aquests que no poden fer-ho que vulguin amb les dones. 

El segon que s'hauria de fer és acabar amb el sistema patriarcal en què estem vivint, ja que al final aquest sistema l'únic que fa és legalitzar el masclisme i treure-li importància. Aquest sistema és tan dolent i no només per la violència, ja que hi ha masclisme sense violència, sinó pels altres aspectes del masclisme que no es visibilitzen tant com el sostre de vidre. Aquest sistema també és tan dolent perquè el que fa és culpabilitzar la víctima, és a dir la dona, cosa que ho hauria de fer amb l'agressor, com ara quan hi ha una víctima de violació i se centren a dir que anava sola a la nit, que anava borratxa, que duia roba molt curta, etc. L'únic que fa això treure culpa a l'agressor i culpabilitzar la víctima. Amb això em refereixo que necessitem més lleis o almenys que les que tinguem siguin més dures, ja que violar una dona et surt més barat que escriure una cançó sobre la monarquia, això és un fet que no hauríem de tolerar, però no sé per què motiu el seguim aguantant, cal exigir unes lleis que garanteixin la igualtat i la seguretat de la dona i amb penes més dures i que així se'ls treguin les ganes als homes de fer mal a les dones.

Finalment, però no menys important, tothom, sigui home o dona, hauríem de fer un procés reflexió interna i autoreconstruir-nos per poder veure els nostres errors i accions masclistes i així un cop analitzats poder canviar-los i millorar, aquest no és un procés ràpid ni fàcil, ja que al final ens hem criat en un estat patriarcal i masclista, però al llarg del temps val la pena veure que vas deixant els comportaments masclistes enrere. Un exemple és deixar de fer comentaris fora de lloc o que quan els escoltem callem perquè ho tenim normalitzat i això no es pot permetre, ja que davant de situacions masclistes no ens podem quedar callats i hem d'alçar la veu per denunciar-les.

I per últim m'agradaria donar un missatge a tota la gent que estigui llegint el meu bloc. És igual ja siguis home o dona, ens hem d'unir tots per acabar amb el masclisme i aconseguir un món feminista, on la igualtat entre homes i dones per fi sigui una realitat i no només una fantasia. Sobretot als homes ens hem d'involucrar més en aquesta lluita, ja que al final sense nosaltres no es podrà aconseguir cap canvi; hem de deixar de pensar que el masclisme no ens afecta, perquè sí que ens afecta, ja que al final tots tenim mare, germanes, àvies, amigues i volem que estiguin segures i que no estiguin discriminades de cap manera. Així que com diu la frase feta, Espanya serà feminista o no serà. Per un futur on no calgui aquest dia. 

Alguns símbols que representin aquesta lluita són els següents:

Llaç morat: El llaç morat està associat a les reivindicacions del 8M, data en què se celebra el Dia Internacional de la Dona. Aquest llaç és un dels distintius més característics d'aquest dia on la majoria de dones surten al carrer per reivindicar-ne els drets i lluitar contra la violència de gènere. L'explicació més estesa sobre l'ús del llaç morat es trasllada als successos esdevinguts a la fàbrica tèxtil de Cotton de Nova York el 1908. Aquell dia, les 129 dones que treballaven a la fàbrica es van declarar en vaga per la situació de treball que patien. 

Puny amb polze amagat (signal for help): És un senyal d'alarma creada per l'organització Canadian Women's Foundation per ajudar les dones víctimes de violència de gènere i llançada fa un any, amb les primeres mesures d'aïllament social i de confinament provocades pel coronavirus. L'objectiu d'aquest gest és que les dones que pateixin situacions de violència de gènere puguin avisar i buscar ajuda de manera segura a través d'aquest "senyal silenciós".

Puño en alto: La mà tancada a puny i aixecada ha estat associada als moviments de treballadors des d'abans de començaments del segle passat. També es vincula a la solidaritat i la lluita de les minories per la igualtat. La seva fusió amb icona de la dona i el color violeta va començar a aparèixer en pins, cartells i fulletons a finals de la dècada del 60. Va ser a les mobilitzacions que es van donar als Estats Units en contra del concurs Miss Amèrica. Dissenyat per l'artista, escriptora i activista Robin Morgan, 50 anys després és el més vist a cada #8M i reclam de dones. 

Sincerament per a mi aquests símbols no tenen cap significat especial, ja que al capdavall mai he patit directament el masclisme i no sé el que se sent, aleshores tampoc em puc apoderar d'aquests símbols i el seu significat. Tot i que deixant de banda això, he de dir que aquests símbols sí que em transmeten força i una sensació d'esperança.