25 DE NOVEMBRE 

Bon dia, avui és 25 de novembre dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, per això en aquesta entrada del blog vinc a fer un comentari sobre la violència de gènere, el que és i la meva opinió.

En aquest dia es denuncia la violència que s'exerceix sobre les dones a tot el món i reclamar polítiques a tots els països per eradicar-les. Té com a finalitat visibilitzar la violència contra les dones i nenes a nivell mundial. 

Aquest dia dedicat a la reivindicació va ser creat el 2000 quan l'Assemblea General de l'ONU va designar el 25 de novembre com a Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona. Com a principal antecedent tenim que el 1981, militants i activistes a favor del dret de la dona observaven el 25 de novembre com a dia de protesta i commemoració contra la violència de gènere. Però en veritat, la data d'aquest dia va ser escollida per honrar la memòria de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana que van ser brutalment assassinades el 1960, per ordre del dictador dominicà Rafael Trujillo.

Es pot veure que aquest dia simbólic ja té uns quants anys, però cada cop és més important, ja que els casos de violència contra la dona segueixen presents i fins i tot han augmentat, ja que des de l'inici d'aquest any, s' han registrat 955 violacions. S'estima que a Espanya hi ha una violació cada 8 hores. Hi ha hagut 42 dons morts, dels quals 5 han estat noies menors de 18 anys. 

Al meu entendre aquest dia és molt necessari, ja que com he esmentat abans, les dones segueixen patint el masclisme i les seves conseqüències cada dia. Penso que és necessari que se celebri el 25 de novembre i cada dia de l'any, ja que la lluita contra el masclisme no es pot resumir en un dia a l'any, sinó que és una lluita constant, en la qual hem de lluitar dia a dia per aconseguir un món sense violència masclista i sense cap dona assassinada.

Parlant de la lluita, crec que cada vegada està tenint menys força, ja que ara molta gent a l'única cosa que es dedica és publicar una història en Instagram o en alguna xarxa social i ja es creuen que tot està solucionat. I tot i que això està molt bé per poder donar visibilitat a la lluita i a tots els casos de violència masclista també hem de prendre cartes a l'assumpte i sortir a manifestar-nos i a exigir als governs unes lleis més justes.

Ja que per acabar amb el masclisme penso que primer de tot s'ha de començar amb l'educació, sigui a les aules o a casa, però l'educació és el més important. Hem d'educar a respectar les dones i ensenyar que homes i dones som iguals i que no hi ha d'haver cap gènere que sigui superior ni amb privilegis ni amb més drets que l'altre; també hem d'educar els homes a no fer mal a les dones i no a les dones a tenir por ni anar amb compte, ja que al final els principals agressors són homes, i, per tant, s'hauria d'ensenyar a aquests que no poden fer-ho que vulguin amb les dones. 

El segon que s'hauria de fer és acabar amb el sistema patriarcal en què estem vivint, ja que al final aquest sistema l'únic que fa és legalitzar el masclisme i treure-li importància. Aquest sistema és tan dolent i no només per la violència, ja que hi ha masclisme sense violència, sinó pels altres aspectes del masclisme que no es visibilitzen tant com el sostre de vidre. Aquest sistema també és tan dolent perquè el que fa és culpabilitzar la víctima, és a dir la dona, cosa que ho hauria de fer amb l'agressor, com ara quan hi ha una víctima de violació i se centren a dir que anava sola a la nit, que anava borratxa, que duia roba molt curta, etc. L'únic que fa això treure culpa a l'agressor i culpabilitzar la víctima. Amb això em refereixo que necessitem més lleis o almenys que les que tinguem siguin més dures, ja que violar una dona et surt més barat que escriure una cançó sobre la monarquia, això és un fet que no hauríem de tolerar, però no sé per què motiu el seguim aguantant, cal exigir unes lleis que garanteixin la igualtat i la seguretat de la dona i amb penes més dures i que així se'ls treguin les ganes als homes de fer mal a les dones.

Finalment, però no menys important, tothom, sigui home o dona, hauríem de fer un procés reflexió interna i autoreconstruir-nos per poder veure els nostres errors i accions masclistes i així un cop analitzats poder canviar-los i millorar, aquest no és un procés ràpid ni fàcil, ja que al final ens hem criat en un estat patriarcal i masclista, però al llarg del temps val la pena veure que vas deixant els comportaments masclistes enrere. Un exemple és deixar de fer comentaris fora de lloc o que quan els escoltem callem perquè ho tenim normalitzat i això no es pot permetre, ja que davant de situacions masclistes no ens podem quedar callats i hem d'alçar la veu per denunciar-les.

I per últim m'agradaria donar un missatge a tota la gent que estigui llegint el meu bloc. És igual ja siguis home o dona, ens hem d'unir tots per acabar amb el masclisme i aconseguir un món feminista, on la igualtat entre homes i dones per fi sigui una realitat i no només una fantasia. Sobretot als homes ens hem d'involucrar més en aquesta lluita, ja que al final sense nosaltres no es podrà aconseguir cap canvi; hem de deixar de pensar que el masclisme no ens afecta, perquè sí que ens afecta, ja que al final tots tenim mare, germanes, àvies, amigues i volem que estiguin segures i que no estiguin discriminades de cap manera. Així que com diu la frase feta, Espanya serà feminista o no serà. Per un futur on no calgui aquest dia. 

Alguns símbols que representin aquesta lluita són els següents:

Llaç morat: El llaç morat està associat a les reivindicacions del 8M, data en què se celebra el Dia Internacional de la Dona. Aquest llaç és un dels distintius més característics d'aquest dia on la majoria de dones surten al carrer per reivindicar-ne els drets i lluitar contra la violència de gènere. L'explicació més estesa sobre l'ús del llaç morat es trasllada als successos esdevinguts a la fàbrica tèxtil de Cotton de Nova York el 1908. Aquell dia, les 129 dones que treballaven a la fàbrica es van declarar en vaga per la situació de treball que patien. 

Puny amb polze amagat (signal for help): És un senyal d'alarma creada per l'organització Canadian Women's Foundation per ajudar les dones víctimes de violència de gènere i llançada fa un any, amb les primeres mesures d'aïllament social i de confinament provocades pel coronavirus. L'objectiu d'aquest gest és que les dones que pateixin situacions de violència de gènere puguin avisar i buscar ajuda de manera segura a través d'aquest "senyal silenciós".

Puño en alto: La mà tancada a puny i aixecada ha estat associada als moviments de treballadors des d'abans de començaments del segle passat. També es vincula a la solidaritat i la lluita de les minories per la igualtat. La seva fusió amb icona de la dona i el color violeta va començar a aparèixer en pins, cartells i fulletons a finals de la dècada del 60. Va ser a les mobilitzacions que es van donar als Estats Units en contra del concurs Miss Amèrica. Dissenyat per l'artista, escriptora i activista Robin Morgan, 50 anys després és el més vist a cada #8M i reclam de dones. 

Sincerament per a mi aquests símbols no tenen cap significat especial, ja que al capdavall mai he patit directament el masclisme i no sé el que se sent, aleshores tampoc em puc apoderar d'aquests símbols i el seu significat. Tot i que deixant de banda això, he de dir que aquests símbols sí que em transmeten força i una sensació d'esperança.

CALENDARI LITÚRGIC

Bon dia, aquesta setmana al bloc explicarem el calendari litúrgic, comentaré que és, per a què s'usa i quins són els seus significats.

El calendari litúrgic és el cicle de les celebracions litúrgiques durant l'any de l'església cristiana que determina quan se celebren les festes, els memorials, les commemoracions i les solemnitats i quines porcions de les escriptures han de ser llegides. L'església occidental (Catòlica i evangèlica) i l'oriental (Ortodoxa) tenen dates diferents per a les diferents festes, però la seqüència és essencialment la mateixa. Hi ha festes que no tenen un dia fix, aquestes són les anomenades festes movibles, que varien cada any. Paral·lelament també hi estan les festes fixes que se celebren cada any el mateix dia. Per si de cas, també cal dir que la litúrgia és la manera com es duen a terme les cerimònies en una religió. 

El calendari litúrgic s'organitza de la següent manera:

L'any litúrgic està format per diferents temps. Aquests són temps en què l'Església ens convida a reflexionar i viure d'acord amb algun dels misteris de la vida de Crist. Comença per l'Advent, després ve Nadal, Epifania, Primer temps ordinari, Quaresma, Setmana Santa, Pasqua, Temps Pasqual, Pentecosta, Segon temps ordinari i acaba amb la festa de Crist Rei. A cada temps litúrgic, el sacerdot es revesteix amb casulles de diferents colors, es pot dir que cada color és un símbol amb un significat diferent: 

- Blanc significa alegria i puresa. S'utilitza en el temps de Nadal i Pasqua

- Verd significa esperança. S'utilitza en el temps ordinari

- Lila significa dol i penitència. S'usa a Advent, Quaresma i Setmana Santa

- Vermell significa el foc de l'Esperit Sant i el martiri. S'utilitza a les festes dels sants màrtirs i a la Pentecosta.

 

Doncs segons en l'època del calendari litúrgic que estiguem el sacerdot porta la casulla del color corresponent al de l'època i per qui no s'apagui que és una casulla, és una vestidura que es posa el sacerdot sobre l'alba per celebrar missa, consisteix en una peça allargada amb una obertura central per passar el cap sense mànigues i que cau per davant i per darrere en dues parts iguals i arrodonides. 

Per últim, cal mencionar que cada celebració litúrgica té un triple significat:

1. Record: Tot esdeveniment important ha de ser recordat. 

2. Presència: És Crist qui es fa present en les celebracions litúrgiques concedint gràcies espirituals a tots aquells que hi participen.

3. Espera: Tota celebració litúrgica és un anunci profètic de l'esperança de l'establiment del Regne de Crist a la terra i arribar un dia a la pàtria celestial.

 SENTIT DE LA VIDA

Aquesta setmana continuem amb la temàtica de la vida, però en aquest cas hem vist la pel·lícula "Que bello es vivir" i vaig a fer una reflexió sobre el sentit de la vida amb relació aquest llargmetratge. Però abans de començar una petita sinopsi per entendre cinc cèntims sobre la pel·lícula:

George Bailey és un ciutadà honrat i generós que dirigeix un petit banc familiar, malgrat els intents d'un poderós banquer per arruïnar-lo. El dia de la nit de Nadal del 1945, angoixat per la sobtada desaparició d'una important suma de diners, que suposaria no només la fallida del seu banc, sinó també un gran escàndol, decideix suïcidar-se, però quan està a punt de fer-ho visita el seu àngel de la guarda per evitar que es mati. 

Una vegada feta la sinopsi i ja parlant del sentit de la vida, jo he vist que a la pel·lícula el sentit de la vida per al protagonista era ajudar i ser generós amb els altres, ja que s'ha passat tota la seva vida ajudant als altres, fent obres de caritat i anteposant a la gent del seu poble per davant d'ell, com per exemple quan va salvar al seu germà de morir ofegat, o quan renuncia als seus estudis fora per encarregar-se de l'empresa familiar, o quan s'adona del verí i salva al nen. Per això penso que el seu sentit de la vida és ajudar als altres, perquè és el que ha estat fent tota la seva vida. En veritat aquest sentit de vida per a mi és molt bonic i encara que no coincidim penso que és de molt bona persona tot el que fa per als altres i sempre ajudant, penso que és una cosa que tots hauríem de fer més sovint.

En canvi, encara que m'agradi molt el seu sentit de vida i ho veig molt bonic no és el mateix que el meu. Per a mi, el sentit de la vida no només és ajudar als altres, sinó que també hi ha una parta en la qual hem de pensar en nosaltres mateixos; no només ens hem de basar a ajudar, sinó que també penso que una part molt important de la nostra vida també es basa a gaudir dels millors moments o experiències, com els viatges o simplement el temps que passem amb els nostres amics i éssers estimats. Una altra cosa que dona sentit a la meva vida són els meus objectius a curt i llarg termini, com acabar batxillerat, tenir fills, anar a la universitat, etc. Penso que són coses que donen sentit a la nostra existència i ens ajuden a seguir dia a dia. Per últim la cosa que més dona sentit a la meva vida són els meus éssers estimats, els meus avis, les meves germanes, la meva mare, el meu gos i els meus amics. Aquestes persones són el veritable motiu del sentit de la meva vida, són el motiu de què segueixi endavant sense importar les circumstàncies de la meva vida, ja que fan que em senti agraït cada dia i treuen el millor de mi i això és una cosa que poca gent ho pot fer i que s'ha de valorar. En resum, encara que comparteixo la visió de què hem d'ajudar als altres jo a més penso que el sentit de la vida són també les experiències que vivim i els nostres objectius.

SÍMBOLS QUE REPRESENTEN EL SENTIT DE LA VIDA

Símbol de la maternitat: se'l coneix com el nus de la mare cèltica i està compost per dos cors entrellaçats en un nus. És el símbol cèltic de la família i representa l'amor entre una mare, un pare i un fill. Encara que aquest símbol és el de la maternitat per a mi té un gran significat per a mi, ja que aquest simbolitza a les diferents generacions que per a mi són la meva àvia, la meva mare i les meves germanes, les quals són les persones més importants per a la meva vida i són també les persones que donen més sentit a la meva vida. També és important perquè la meva Germana el té tatuat i per això també té un significant important per a la meva família. 

La música: Aquest símbol per a mi és molt important i per a molta gent també, ja que moltes persones utilitzem la música com a mètode de desconnectar en els moments difícils. Per a mi la música sí que dona sentit a la meva vida, ja que és un mètode d'expressió i de desfogament que faig servir cada dia, i en veritat sí que puc dir la música m'ajuda a seguir amb la meva vida i continuar endavant.Ja que moltes vegades em transporta i fa que m'oblidi de molts dels meus problemes durant una estona i això fa que la meva vida sigui més fàcil.

LA VIDA Y LA MORT

Aquesta setmana hem fet un debat sobre l'avortament i l'eutanàsia on el qual hi ha sorgit el debat sobre que és la vida i la mort i els seus símbols. Per aquesta raó en aquesta entrada del meu blog vinc a parlar sobre la vida i la mort i sobre els símbols que per a mi les representa millor.

LA VIDA

El concepte de la vida té molts significats i es pot veure de moltes maneres diferents segons des del punt de vista que es miri, ja que no es veu igual parlant científicament o per a un cristià o un budista.

Per començar, segons la RAE (reial acadèmia espanyola) és l'espai de temps que transcorre des del naixement d'un animal o un vegetal fins a la seva mort.

Per a la biologia, la vida fa referència a allò que distingeix els animals, plantes, fongs, arqueus i bacteris de la resta de les realitats naturals. Implica les capacitats d'organització, creixement, metabolitzar, respondre a estímuls externs, reproducció i mort.

En canvi, el cristianisme i l'Església catòlica diuen que la vida humana és sagrada perquè des del seu inici comporta l'acció creadora de Déu i roman sempre en una relació especial amb el creador, la seva única finalitat. Només Déu és Senyor de la vida des del començament fins al seu termini.

Altre punt de vista religiós seria el budista, segons en el qual el sentit de la vida és assolir el Nirvana, del qual el millor mitjà per aconseguir-ho és la meditació.

Per últim, la vida per a la filosofia és un conjunt d'experiències. Dins d'aquesta concepció, la vida no pot ser entesa per les altres disciplines, ja que és una cosa que esdevé, passa als éssers vius, és per això que no pot ser definida a ciència exacta.

Amb això podem veure que la vida no té un significat concret, és a dir, que el significat de vida varia segons des del punt de vista que es miri, sigui diferents religions, cultures o ciències.

Per acabar, vull explicar el que jo en penso de la vida, i és que per a mi la definició de vida s'assembla bastant amb la definició filosòfica, ja que jo penso que la vida no és només tenir un cor i un sistema nerviós funcional, sinó que la vida també són totes aquestes vivències i experiències que anem experimentant al llarg de la nostra existència.

Símbols que representen la vida: 

Arbre de la vida: aquest arbre representa la nostra pròpia existència, des que naixem amb les arrels arrelades a terra, fins que arribem al final de la nostra vida, que és quan l'arbre arriba al cel. El tronc representa aquesta unió entre la vida i la mort que és la vida i totes les branques que apareixen a l'arbre són els múltiples camins que ens podem trobar, però que, al final, tots ens acaben portant al nostre tronc. Aquest arbre és molt important per a mi, ja que sempre ha tingut un gran valor a la meva família, perquè de petit la meva mare i la meva germana posaven moltes figures d'aquest arbre a casa meva per protegir-nos de la mort i dels mals. A més també és rellevant perquè la meva germana s'ho ha tatuat amb el meu nom i perquè de petit fèiem collarets i polseres amb aquest símbol i li donàvem als nostres avis. 

L'Anj: és un jeroglífic egipci que significa "vida", un símbol molt utilitzat a la iconografia d'aquesta cultura. També s'anomena creu ansada (creu amb la part superior en forma d'oval). Una de les interpretacions del significat d'aquest símbol el relaciona amb la unió sexual i, per tant, amb la fertilitat i la vida. Això permet entendre aquest símbol no sols com un símbol de la vida present sinó també com a símbol de la vida futura i de la immortalitat. Aquest símbol no té un significat tan important personalment, ho he escollit perquè em sembla molt interessant aquest símbol i perquè sempre m'ha atret tota la religió egípcia, per això ho he posat.

LA MORT

El concepte de la mort té molts significats i es pot veure de moltes maneres diferents segons des del punt de vista que es miri, ja que no es veu igual parlant científicament o per a un cristià o un budista.

Primerament la mort per a la RAE és la cessació o terme de la vida i en el pensament tradicional, separació del cos i de l'ànima. 

En segon lloc, la mort per a la biologia és un efecte terminal i irreversible que resulta de l'extinció del procés homeostàtic en un ésser viu i per tant la fi de la vida. Es pot produir per causes naturals o induïdes.

Entrant a l'apartat religiós, per al cristianisme la mort forma part de la vida; no és una ruptura especialment important. Ells es refien de Jesús que va donar la seva vida per tots els cristians perquè ells poguessin tenir la vida eterna. Creuen que Jesús va ressuscitar i que ells ressuscitessin amb ell. D'altra banda, la mort a la religió budista és només el principi d'una altra vida que s'anirà repetint fins a arribar al Nirvana. El nirvana passa quan la persona ha après i ha obtingut prou saviesa espiritual, per a veure la veritat i la realitat. Per aquest motiu, el ritu funerari budista és el "ritu de pas".

Per acabar, segons la filosofia La mort és una dimensió de la vida, ja que la mort és la nostra companya més fidel, l'única que mai no ens abandona, ja que pot sobrevenir en qualsevol moment. Diuen que rebutjar la mort és negar-se a viure.

Amb això podem veure que la mort no té un significat concret, és a dir, que el significat de mort varia segons des del punt de vista que es miri, sigui diferents religions, cultures o ciències.

Per acabar, vull explicar el que jo en penso de la mort, i és que per a mi la definició de mort en aquest cas la definició s'assembla a la del budisme però no en totes les parts, ja que jo crec que després de la mort sí que ens reencarnem i comencem una altra vida, però en aquest cas jo no crec en el que hem d'arribar al Nirvana amb aquestes reencarnacions.

Símbols que representen la mort:

El rellotge d'arena: és un símbol que representa la mortalitat i el pas del temps. Representa sovint com a símbol que l'existència humana és efímera, que "han transcorregut ja les sorres de la vida". Va ser molt utilitzat, a les banderes pirates, per infondre por a les seves víctimes. Aquest símbol tampoc em representa molt personalment, però aquest objecte com a símbol de la mort m'ha cridat molt l'atenció, ja que si pensem en el significat simbòlic del rellotge d'arena em sembla molt bonic i interessant pensar que la sorra és la nostra vida i va passant.

Color Negre: apareix com el color de les forces negatives i els esdeveniments tristos. Simbolitza la foscor de la mort, la ignorància, la desesperació, el dolor, el desig, la tristesa i el mal. El negre és sinònim de desgràcia: gats negres, dies negres, marques negres, pilota negra. Com el color del dolor, mostra pèrdua. Aquest color per a mi representa la mort i coses tenebroses i dolentes, per això ho he posat, ja que aquest color té un significat molt de foscor.