SIMBOLOGIA CRISTIANA

Bon dia, en aquesta entrada del bloc vinc a explicar alguns símbols cristians i tot el que representen:

ICHTUS: El ichtus és un símbol cristià format per dos arcs que s'intersecten donant lloc a la forma d'un peix. En grec, la paraula ichtus s'escriu ἰχθύς (ikhthýs) i vol dir peix. En lletres majúscules s'escriu ΙΧΘΥΣ. En alguns casos, aquestes cinc lletres apareixen inscrites dins del símbol. Això és degut a que formen el següent acrònim:

• Ι (Iota): Lletra inicial de la paraula Ἰησοῦς (Jesús)
• Χ (Chi): Lletra inicial de la paraula Χριστός (Crist)
• Θ (Theta): Lletra inicial de la paraula Θεοῦ (Déu)
• Υ (Upsilon): Lletra inicial de la paraula Ὑἱός (Fill)
• Σ (Sigma): Lletra inicial de la paraula Σωτήρ (Salvador)

De manera que ΙΧΘΥΣ es pot entendre com un acrònim de “Jesucrist, Fill de Déu, Salvador”.

El ichtus va ser un símbol secret utilitzat entre els primers cristians. És important destacar que el peix és també un element recurrent als evangelis. Les primeres aparicions d'aquest símbol daten del segle II i sembla que el seu ús va augmentar durant els segles III i IV. Actualment el seu ús s'ha tornat a popularitzar per identificar-se amb el cristianisme.

CREU CRISTIANA: 

Aquest és el símbol més conegut de la religió cristiana i potser del món. per a la població mitjana només és un símbol que representa el Cristianisme i l'Església, però els cristians saben que té un significat més profund, sent la representació dels pecats de la humanitat i que van portar Jesucrist a morir crucificat per nosaltres. Aquesta és la creu més usada i que representa el cristianisme en general, però hi ha moltes variants i modificacions que, com veurem més endavant, s'han fet servir al llarg de la història per a diferents situacions, comunitats i èpoques. Hem de destacar que els primers cristians NO tenien aquest símbol en la seva ideologia, ja que l'associaven amb la macabra tortura i la posterior execució que va patir Jesús i molts dels seus seguidors. No va ser fins ben entrat el segle II que les comunitats cristianes, menys perseguides, van començar a identificar-se amb la creu que posteriorment es va convertir en el símbol més important de la nostra religió.

CREU DE SANT ANDREU: És símbol d'humilitat i patiment. El seu nom ve donat pel fet que tradicionalment, es diu que Sant Andreu va ser crucificat en una creu d'aquesta forma i abandonat allí a la seva sort durant tres dies enfrontant-se a la gana, al fred i al dolor. En aquesta difícil situació, el sant es va dedicar a predicar la religió a qui se li acostava sense renunciar mai a les creences. Segurament et soni el símbol perquè és utilitzat en moltes banderes de països com Jamaica o regions com Escòcia, el País Basc o Tenerife.

EL COLOM: El colom, a banda de ser el símbol de la pau mundial, apareix innombrables ocasions a l'evangeli, normalment representant l'Esperit Sant. La primera aparició que trobem és quan Noè envia una a trobar terra ferma després del diluvi universal, i torna amb una branca d'olivera al bec, essent un símbol d'esperança i de llum en temps difícils. També apareix al bateig de Jesús posant-se sobre ell i simbolitzant l'Esperit Sant. Avui dia, en els bateigs cristians s'acompanya el batejat amb un sirià, confirmant aquesta relació entre el colom i la llum de què parlàvem.

EL PA I EL VI: Probablement el símbol més bonic de la religió cristiana, ja que representa Jesuscrist lliurant-se a nosaltres. També és símbol de reunió i amor entre cristians. Déu va utilitzar aquests aliments a l'Últim Sopar, on els va donar el significat de ser el seu cos i sang. Des de llavors el cristianisme celebra les seves cerimònies al voltant d'aquest gest, repartint-se pa i vi a les eucaristies després d'escoltar la paraula de Déu.