EVOLUCIÓ DELS SIMBOLS AMB EL TEMPS

A l'entrada del bloc d'avui, vinc a parlar d'un símbol i el seu significat, que ha anat variant al llarg del temps. El símbol del que vinc a parlar és l'esvàstica, la qual us sonarà sobretot perquè la van usar els nazis en la segona guerra mundial, però abans dels nazis tenia un altre significat.

L'origen es romanta fa uns set mil anys, els pastors preiranis de Djowi i localitzacions properes a Susa representaven l'esvàstica girant cap a l'esquerra, presumiblement com un número, sent la creu (+) el 10, la X l'11, la X començant a girar el 12 i finalment l'esvàstica girant el 13 (5000 aC). L'objecte arqueològic més antic amb una esvàstica data del V mil·lenni a. C. Va ser trobat a Samarra i es tracta d'un plat d'argila (fang) amb figures femenines que formen una creu gammada i escorpins (Parrot, 1963).

L'esvàstica o suàstica1 (卐) i la sauvàstica (卍) són una creu els braços de la qual estan doblegats en angle recte:

• L'esvàstica, en sentit dextrogir quan gira en sentit de les agulles d'un rellotge (és a dir, el braç superior del qual apunta cap a la dreta): 卐
• La sauvàstica, en sentit levogir quan gira en sentit contrari a les agulles d'un rellotge (és a dir, el braç superior del qual apunta cap a l'esquerra): 卍.

El terme espanyol «esvàstica» prové de l'idioma sànscrit suastíka (que en lletra devanagari s'escriu स्वस्तिक), que literalment significa molt auspiciós, bé, feliçment, bona sort o amb èxit. Per a les cultures occidentals és complicat imaginar que la suàstica pugui tenir una altra connotació llunyana als Nazis. No obstant això, la suàstica (també coneguda com a creu gammada) és un símbol universal i un dels més antics del món. S'ha utilitzat en religions mil·lenàries com el budisme, hinduisme, jainisme i fins i tot en civilitzacions senceres com els grecs, egipcis, romans i celtes, la qual cosa es pot comprovar a la ceràmica i gravats antics. Per als hinduistes, quan el moviment del signe va en sentit de les agulles del rellotge, representa l'evolució de l'Univers (pravritti), representada pel déu creador Brahmá, mentre que en sentit antihorari representa la involució de l'Univers (nivritti), representada pel déu destructor Shivá. També es pot veure de quina manera apunta cap als quatre punts cardinals, simbolitzant així estabilitat. Fins i tot a Europa va gaudir de diversos significats abans de ser lligada als Nazis, tants i tan positius que va passar a ser part del logotip de la força aèria Finlandesa. A més, l'esvàstica significa una cosa segons la religió:

• En certes tradicions paganes europees, l'esvàstica, en les dues modalitats, dextrogira i levògira, és el símbol que s'utilitza per representar, respectivament, les portes del naixement i de la mort. En aquestes tradicions, l'esvàstica també està ubicada a la roda zodiacal, als signes de Peixos i de Verge, representant el primer la porta del naixement i el segon la porta de la mort.
• Al budisme l'esvàstica s'usa en posició horitzontal (a diferència de l'esvàstica nazi, que apareix rotada 45 graus a la bandera del Reich). Almenys des de la Dinastia Liao forma part de l'escriptura xinesa (en pinyin: wan4), simbolitzant el caràcter 萬 (wan4), que vol dir tot i eternitat.
  
• Algunes esglésies cristianes romàniques i gòtiques contenen certa decoració d'esvàstiques, reminiscències de motius romans anteriors, ja que els cristians la feien servir per dissimular una creu i així evitar la persecució.
• Al Japó l'esvàstica és un antic símbol religiós que rep el nom de manji. Com a tal, apareix amb certa freqüència en productes japonesos exportats a Occident, com a historietes i productes derivats d'elles.
• A la religió ancestral protoindoeuropea, l'esvàstica o roda solar sovint representava el sol i el seu poder. S'ha relacionat amb la creu solar (un símbol semblant a la creu cèltica però amb els braços de la mateixa longitud) i així mateix van existir combinacions de tots dos. A la Hispània preromana apareix entre els arévacos.

Per entendre com va acabar un símbol de bona fortuna convertit en icona d'una època fosca a la Història cal anar-se'n al segle XIX. Durant aquests anys, les excavacions arqueològiques proliferaven arreu del món. Centenars d'europeus intrèpids es llançaven a descobrir el passat i l'origen de civilitzacions perdudes a la Història. Al llarg de les excavacions en jaciments d'antigues cultures indoasiàtiques es van descobrir molts objectes que tenien l'esvàstica gravada. Aquells arqueòlegs i orientalistes van importar alguns símbols i tradicions a les cultures europees de l'època. Així, l'esvàstica va començar a utilitzar-se en molts ambients com a símbol de bona sort.

Alhora que l'esvàstica arribava a Europa, els nacionalismes anaven prenent cada cop més pes entre els diferents estats del continent, entre ells Alemanya. Durant el segle XIX, diferents corrents nacionalistes van començar a desenvolupar una teoria basada en les similituds de l'alemany amb el sànscrit, fet que els va portar a deduir que les cultures de la zona del riu Indo i l'alemanya tenien algun tipus de connexió. A més, es van descobrir objectes de tribus nòmades àries en excavacions arqueològiques amb esvàstiques gravades en ells. D'aquesta manera, va començar a assentar-se la creença entre els grups més nacionalistes alemanys que va haver d'haver existit una raça originària de la regió d'Euràsia (que van anomenar raça ària) que va donar origen al poble alemany. Segons aquesta teoria, els pobles germànics baixaven d'una raça superior, una raça que tenia un passat i símbols com l'esvàstica. I és on entra en escena la creu gammada. Diferents partits nacionalistes alemanys de l'època la van adoptar com a símbol de la puresa de la civilització i la raça ària, però serien els nazis els qui la van fer definitivament seva. La creu gammada no sols era una icona fàcil d'associar amb el passat ari entre els nacionalistes, sinó que era un símbol clarament diferenciador per al partit: una imatge de marca.

Cal dir que diversos autors han parlat de la controvèrsia sobre aquest símbol als seus llibres, com és el cas de Steven Heller a 'L'esvàstica i els símbols de l'odi'. S'hi estudia amb detall el poder fosc que durant tot un segle ve arrossegant aquest símbol. De la mateixa manera, Heller explica com molt abans del nazisme aquest símbol va ser adoptat a Occident com a element publicitari en el disseny de molts productes. Per exemple, Coca-Cola el va utilitzar, un altre clar exemple va ser Carlsberg, que també la va col·locar a les ampolles de cervesa.