QUARESMA

En aquesta entrada del bloc vinc a parlar sobre la quaresma i les festes que l'envolten com el carnestoltes i la setmana santa.

CARNESTOLTES: Segons alguns historiadors, els orígens d'aquesta festivitat es remuntarien a la Sumèria i l'Egipte antics, fa més de 5.000 anys, amb celebracions molt semblants a l'època de l'Imperi romà, des d'on es va expandir el costum per Europa, essent portat a Amèrica per els navegants espanyols i portuguesos a partir de finals del segle XV. El carnestoltes, encara que l'Església cristiana no ho admet com a celebració de to religiós, està associat amb els països de tradició catòlica, i en menor mesura amb els cristians ortodoxos orientals; les cultures protestants tenen tradicions modificades, com el carnestoltes danès.

Per calcular la data del carnestoltes de cada any simplement es tracta de comptar 40 dies enrere respecte al Diumenge de Rams.

El carnestoltes és una festa celebrada per tot el món, gràcies a això podem veure diferents tipus de carnestoltes i tradicions com els següents:

• Els balls de màscares de Venècia. El venecià és un dels carnestoltes més elegants i sofisticats. Antigament la noblesa es disfressava per barrejar-se amb el poble i avui és una desfilada sense igual de bells vestits d'època i màscares màgiques, moltes representant personatges clàssics. Balls i desfilades es barregen amb exhibicions als vaixells dels seus canals. També cal fer esment a les extravagants mascares que es fan servir en aquest carnestoltes que ens poden arribar a recordar a les mascares utilitzades antigament pels metges contra la pesta negra i altres malalties.
  
• L'espectacle de Rio de Janeiro. Riu i la seva grandiosa desfilada de balls, carrosses i actuacions a ritme de samba que contagien tot el país. El luxe dels vestits competeix amb la pròpia habilitat dels ballarins en un esdeveniment que és retransmès en directe a milions de persones. 
  
• El Carnestoltes de Las Palmas de Gran Canària és una de les festes més antigues, amb més història i caràcter propi d'Espanya, que se celebra a la ciutat del mateix nom. Més de cinc segles de vida han fet d'aquesta festa popular la de més arrelament i una de les més multitudinàries del municipi capitalí de l'illa de Gran Canària, i una de les de més rellevància del país i del món.

QUARESMA: La pràctica de la Quaresma data del segle IV, quan es dóna la tendència per constituir-la en temps de penitència i renovació per a tota l'Església, amb l'exercici del dejuni i de l'abstinència d'ingesta de carn. 

La Quaresma és el temps litúrgic de conversió, que marca l´Església per preparar-nos a la gran festa de la Pasqua. És temps per penedir-nos dels nostres pecats i de canviar alguna cosa de nosaltres per ser millors i poder viure més a prop de Crist. La Quaresma dura 40 dies; comença el Dimecres de Cendra i acaba abans de la Missa del Sopar del Senyor del Dijous Sant. Al llarg d'aquest temps, sobretot a la litúrgia de diumenge, fem un esforç per recuperar el ritme i l'estil de veritables creients que hem de viure com a fills de Déu. El color litúrgic daquest temps és el morat que significa dol i penitència. És un temps de reflexió, de penitència, de conversió espiritual; temps de preparació al misteri pasqual. La durada de la Quaresma està basada en el símbol del número quaranta a la Bíblia. En aquesta, es parla dels quaranta dies del diluvi, dels quaranta anys de la marxa del poble jueu pel desert, dels quaranta dies de Moisès i d'Elies a la muntanya, dels quaranta dies que va passar Jesús al desert abans de començar la vida pública, dels 400 anys que va durar l'estada dels jueus a Egipte. Algunes tradicions d'aquest període són:

• Dimecres de cendra: Dimecres posterior al Dimarts de Carnaval se celebra una missa en què el sacerdot beneeix les cendres obtingudes de cremar els palmells del Diumenge de Rams de la Setmana Santa de l'any anterior. Un cop beneïdes, les imposa sobre els fidels marcant-los una creu sobre el front. El seu significat no és altre que recordar que la vida a la Terra és efímera i que la veritable vida comença després de la mort.
  
• El dejuni: Implica no menjar o fer un dinar lleuger en un període de 24 hores. Aquesta pràctica indica una purificació del cos i un despullament de qüestions materials, per concentrar-se en l'espiritualitat.
• L'abstinència: L'abstinència a la carn vermella els dies divendres durant la Quaresma és un dels costums més arrelats de les pràctiques religioses d'aquesta època de l'any. Tanmateix, el seu significat és més ampli. Es tracta de renunciar a qualsevol plaer material, com ara deixar de fumar, no beure alcohol, o el que es consideri, com una forma de fer penitència.

SETMANA SANTA: La Setmana Santa neix al segon segle de l'era cristiana amb la commemoració del triduo sagrat de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, però només 300 anys després es va destinar un dia especial per recordar el memorable esdeveniment de l'Últim Sopar de Jesús amb els seus deixebles. La Setmana Santa, coneguda com a Setmana Major, és un període de vuit dies que comença amb el Diumenge de Rams i culmina amb el Diumenge de Resurrecció. La Setmana Santa està precedida per la Quaresma, en què es recorda el temps de preparació de 40 dies que va passar Jesucrist al desert. Les celebracions centrals de la Setmana Santa són Dijous Sant, Divendres Sant, Dissabte Sant i Diumenge de Resurrecció. La Setmana Santa és un temps per dedicar-se a la pregària i reflexionar sobre Jesucrist i els moments del Tridu Pasqual, ja que Jesús, amb la seva infinita misericòrdia, decideix prendre el lloc dels homes i rebre el càstig per alliberar la humanitat del pecat. A més, la Setmana Santa és el temps ideal perquè l'ésser humà mediti sobre les seves accions i els canvis que ha de fer per apropar-se més a Déu i complir els seus manaments. Durant la Setmana Santa, el catòlic compleix diversos actes, com processons, l'escenificació del drama de la mort i passió de Crist, entre d'altres. L'esdeveniment culminant de la Setmana Santa és La Pasqua, que també es coneix com a Diumenge de Resurrecció i hi resideix tota la fe cristiana. Per al moment de la seva crucifixió, Jesucrist ja havia complert més de 300 de les profecies relatives al Messies de l'Antic Testament, sent la resurrecció d'entre els morts la més important de totes. Igual que el carnestoltes, la setmana santa se celebra a molts països del món:

• Espanya: La celebració de la Setmana Santa a Espanya compta amb una tradició molt arrelada. És organitzada per les nombroses germandats i confraries que posseeix cada localitat de llarg a llarg del país, amb nombrosos actes i processons en què surten passos i imatges als carrers, portades amb freqüència per portants i portadors. La seva importància és tal que Espanya compta amb més de vint declarades Festa d'Interès Turístic Internacional.
• Israel: La Setmana Santa a Jerusalem, capital d'Israel, comença el Diumenge de Rams, amb una processó que va des de la muntanya de les Oliveres fins al nucli històric. Tot i això, la següent activitat no té lloc fins al Dijous Sant, quan se celebra l'eucaristia al Sant Sepulcre i el pelegrinatge al Cenacle a la muntanya Sió, a la qual segueixen la meditació a l'hort de Getsemaní i una processó a l'església de Sant Pere. Hi ha més actes durant el divendres i el dissabte, fins que el Diumenge de Resurrecció es llegeix l'Evangeli en diversos idiomes, i el Dilluns de Pasqua es peregrina a Emaús. 
  
  
• Mèxic: La Setmana Santa a Mèxic comença el Divendres de Dolors, anterior al Diumenge de Rams, i se celebren nombroses processons i representacions de la Passió de Crist a molts llocs, com Oaxaca. Un dels dies més propulars és el Diumenge de Resurrecció, quan es cremen ninots de paper que representen Judes, encara que d'un temps ençà també s'aprofiti per fer el mateix amb aquells que emulen altres personatges igual de menyspreats per la població. 

Una vegada explicades les tres festes, cal dir que cap d'aquestes festes o celebracions no tenen un dia concret, sinó que totes varien segons el dia que caigui la setmana santa, ja que aquesta data sempre cau el primer diumenge, després de la primera lluna plena, després de primavera, és dir, cada any canvia de data, per exemple aquest any cau del 10 al 17 d'abril, però l'any passat va caure del 28 de març al 4 d'abril.

Finalment també veiem que hi ha una relació entre les tres festes i no només per les dates, sinó que els cristians veuen cada festa com un temps per fer coses diferents. Carnestoltes és una setmana de desconnexió i per gaudir, ja que després ve la quaresma que són 40 dies per lliurar-se a déu i de preparació i per últim la setmana santa que és la festa més important per als cristians, la qual porten preparant-se uns 40 dies , en aquesta festa se celebra la mort, passió i resurrecció de jesucrist.