SÍMBOLS DE SANT BOI

SANT BALDIRI

En aquesta darrera entrada entrada al bloc vinc a explicar la simbologia de Sant Baldiri, ja que al meu poble tenim l'església que es diu igual que aquest sant. Explicaré allò relacionat amb l'església i d'altra banda allò relacionat amb el sant.

Per començar cal explicar una mica qui és Sant Baldiri, el qual va ser un diaca i màrtir que va patir assots i molts turments amb una constància infrangible, fins a ser decapitat amb una destral per haver refusat sacrificar els ídols. Es diu se li va donar sepultura a Nimes, en temps de l'emperador romà neoplatònic Julià l'Apòstata (331-363 dC). Se'l representa vestit amb dalmàtica i portant un Evangeli, símbols ambdós de la seva condició de diaca (Clergue catòlic que ha rebut la segona de les ordres més grans que atorga l'Església i que té entre les seves funcions anunciar l'Evangeli, batejar, assistir el sacerdot a l'altar, distribuir la comunió i donar testimoni cristià ajudant els més pobres), i amb una destral a la seva altra mà, al·ludint a la forma del seu martiri. A les xilografies apareix amb un arbre en segon terme: és el famós llorer que va créixer al costat de la seva tomba i que va ser ocasió de portentoses curacions, sobretot d'hèrnia, contra la qual és advocat.

És patró de Poitiers a França i de diversos municipis espanyols distribuïts per Catalunya, Castella i Leon i La Rioja. Té la seva pròpia festivitat, que se celebra el dia 20 de maig.

Parlant del meu poble i de la seva església cal dir que l'actual edifici de l'església és un edifici d'estil barroc construït entre els anys 1725 i 1752. Aquesta església ha estat costejada completament pel rector Mossèn Francesc Alberti. Es va erigir sobre una antiga església romànica, de la qual en l'actualitat encara es conserven algunes restes. Segons sembla, l'església romànica de Sant Boi s'havia edificat al segle XI o xII, encara que l'existència d'una parròquia de Sant Baldiri es documenta ja al segle X. 

Aquesta església està situada al barri antic de Sant boi, aquest barri és el que és més a prop del riu llobregat, també cal dir que és a dalt d'un turó anomenat el Puig del Castell, això és important, ja que gràcies això podeu veure el delta de l'ebre i el sud de Barcelona des de l'església.

Una dada important i curiosa d'aquesta església és que a l'interior s'hi troba la tomba de Rafael Casanova, Conseller en cap de Barcelona durant el Setge de Barcelona, això és molt important, ja que símboltza molt per al nacionalisme català. Una altra dada curiosa és que quan es va construir, molts altres municipis del Baix Llobregat depenien d'aquesta església, ja que als seus pobles no n'hi havia.

Podem dir que és església parroquial de tres naus cobertes amb volta. La seva orientació presenta la capçalera al nord, la façana al sud i els costats laterals a est i oest. Aquesta orientació no és arbitrària i respon a dos factors fonamentals. Primerament, l'església barroca fou bastida sobre les restes d'una romànica del segle xi, aprofitant alguns dels arcs de la capçalera de la primitiva església, que s'orientava com era habitual a l'est, per a travar el mur lateral oriental de la segona. En segon lloc, la primacia de la façana com a element barroc s'adiu amb una orientació a migjorn que la il·lumina millor. La façana, amb la seva torre campanar octogonal, està feta de carreus de pedra ben tallats i aparellats. Destaca el seu barroquisme accentuat, tant per les cornises i frontons curvilinis de la porta i la fornícula centrals, com pels seus elements estructurals: verticalitat accentuada per l'escalinata d'accés i pels obeliscs amb esferes de la cornisa, amb preponderància de línies corbes en aquesta, contraforts que imiten pilastres, etc.

Es va afegir una clau de volta Gòtica, que representa el Déu Pare assegut en majestat sobre la volta del cel, per això el fons és ple d'estrelles. Té les barbes partides i una llarga cabellera i fa el signe de beneir amb la mà dreta. El vestit i la capa que duu són recollits en plecs damunt el genoll esquerre. Duu nimbe o corona. A la rectoria trobem un retaule de Sant Baldiri del 1448 d'estil gòtic, obra del pintor Lluís Dalmau.  

Parlant de les restes romàniques diem que es veuen clarament dos arcs de mig punt correlatius, amb les seves respectives impostes i muntants; l'empremta d'un arc més gran amagat per l'arrebossat del mur actual i que és la continuació dels arcs anteriors; i un tram de mur cantoner. Es troben incorporades al mur oriental de l'actual església barroca. Aquesta orientació fa pensar que els elements podrien correspondre a la part del possible transsepte i capçalera de la primitiva església del segle xi, formada possiblement per un absis central i dues absidioles laterals a cada costat. Actualment es poden apreciar uns carreus ben tallats i aparellats i impostes sense decorar. La pedra és gres rogenc de pedrera local.

 SEGONA PASQUA 

Aquest 6 de juny es celebra la segona pasqua, una festa que se celebra de manera desigual a tot el país: com que és una festivitat d’elecció municipal, algunes poblacions fan festa i algunes altres no. Tot i això és una festa de caràcter religiós força arrelada que a més rep noms molt diferents: Cinquagesma, Pasqua de Pentecosta, Pentecostès, Segona Pasqua, Pasqua Granada, Pasqüetes…

La festivitat s’escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i d’aquí en provenen els mots Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. En tots dos casos, es tradueix per ‘el cinquantè dia’. L’origen dels altres noms surten de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això hom també es pot referir a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua, Pasqüetes o Pasqua Granada. La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que expliquen les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i per això l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la comprensió de diverses llengües.

Però creien que el fons històric d’aquesta celebració és més antic i es basa en una festa agrària en què primitivament es donava gràcies per la collita. Més tard els jueus van convertir la festa en el ‘xavuot’, que literalment vol dir ‘festa de les setmanes’. Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel.

Un aspecte important de la segona pasqua és que d'aquí surt la Pentacosta la qual és una festivitat de caràcter religiós que se celebra cinquanta dies després de la Pasqua, posant terme al període pasqual. Se celebra tant a la religió jueva com a la religió cristiana. Per als jueus, el Pentecosta suposa la celebració de l'entrega de la Llei a Moisès a la muntanya del Sinaí, cinquanta dies després de l'èxode. Per la seva banda, per als cristians, és la commemoració de la baixada de l'Esperit Sant sobre els Apòstols de Jesucrist, que marca el naixement de l'Església. Els cristians celebrin a la Pasqua de pentacostés la vinguda de l'Esperit Sant, que va tenir lloc, segons la Bíblia, el cinquantè dia després de la Resurrecció de Jesucrist. Al Nou Testament, a Fets dels Apòstols, capítol 2, es relata el descens de l'Esperit Sant durant una reunió dels Apòstols a Jerusalem, esdeveniment que marcaria el naixement de l'Església cristiana i la propagació de la fe de Crist.

També cal mencionar que el color litúrgic de les vestimentes és el vermell, que simbolitza l'amor de l'Esperit o de les llengües de foc.

Parlant dels símbols podem trobar:

El foc: aquest és un símbol molt important, ja que quan l'Esperit Sant va aparèixer als apòstols, ho va fer en formes de flames de foc. Aquest símbol es considerat de renovació i de purificació, és com néixer una altra vegada

. La llum del foc representa a Crist ressuscitat. En alguns temples, hi ha un ritual molt important relacionat amb el foc que comença amb la preparació de llenya, la gasolina i les candeles. És un símbol tan important que fins i tot, el sacerdot beneeix el foc. Amb aquest element fan una processó amb espelmes o ciris enceses. Quan arriben amb aquestes a l'església, el sacerdot canta el pregó pasqual que era l'antic himne de pasqua.

El 7: 

el significat bíblic del número 7 té una simbologia marcada a la Bíblia. Significa allò que és o arribarà a ser perfecte i ple. Per exemple, Déu va dir als israelites que caminéssin al voltant de Jericó durant 7 dies seguits, i un cop fet això li donessin 7 voltes. També podem veure-ho quan Pere pregunta a Jesús quantes vegades podia perdonar a algú, i la resposta de Jesús va ser: "fins a 7 vegades, i sinó 77 vegades", deixant clar que la idea era perdonar sempre. Podem trobar aquest número en l'episodi del leprós, es diu que el profeta de Déu li va dir que se submergís 7 vegades a les aigües del Jordan, d'aquesta manera va poder guarir de la seva malaltia. També és un nombre important perquè a la Bíblia surt que Déu va trigar 6 dies a crear la terra i un de descans, en total set dies. També és simbólic ja que són 7 els dies que té una setmana, per això es diu que aquest número ja era important fins i tot abans de la religió cristiana. També és important perquè 7x7 és 49, casi 50.

 VIDEO MOTIVADOR

 LA PASQUA

El 18 d'abril va ser dilluns de Pasqua per aquest motiu en aquesta entrada del bloc vinc a explicar una mica sobre aquesta festivitat, en què consisteix i les seves gtradicions i símbols.

La Pasqua celebra la resurrecció de Jesucrist al tercer dia després d'haver estat crucificat, segons es relata al Nou Testament de la Bíblia. És la celebració més important de l´Església cristiana. Amb la Pasqua finalitza la Setmana Santa, dies en què es commemora la crucifixió i mort de Jesús el Divendres Sant i se celebra la seva resurrecció i aparició davant dels seus deixebles el Diumenge de Pasqua. Amb la Pasqua inicia un període conegut com a Temps Pasqual, que dura cinquanta dies, i que finalitza el Diumenge de Pentecosta. La Pasqua és una festa mòbil, el dia de la qual varia cada any. Això és perquè la data no és fixada seguint el calendari civil, sinó per l'any litúrgic, que es regeix pels cicles lunars. Així, la Pasqua se situa sempre després de la primera lluna plena després de l'inici de la primavera a l'hemisferi nord, i de la tardor, al sud.

L'origen de la celebració de la Pasqua es troba a l'Antic Testament de la Bíblia, al llibre de l'Èxode. Allí es narra la marxa del poble d'Israel del captiveri a Egipte cap a la terra promesa, i s'explica com cal portar la celebració pasqual per al poble hebreu. Els cristians, però, van separar la celebració de la Pasqua jueva i cristiana al Primer Concili de Nicea (any 325 dC), i van definir així els elements propis de la celebració cristiana, que festeja la resurrecció de Jesucrist.

Parlant de la mona cal dir El nom de mona prové de la munna, terme àrab que significa «provisió de la boca», regal que els musulmans feien als seus senyors. Es creu que l'origen de les mones de Pasqua data del segle XVIII. Aleshores la tradició indicava que l'avi o el padrí havia de regalar al nen una coca feta amb el mateix nombre d'ous durs que la seva edat, sent el topo els dotze anys. No obstant, no va ser fins al segle XIX quan les mones de xocolata van començar a substituir els ous durs i es van adornar amb dibuixos i figures per celebrar la Setmana Santa.

Pel que fa als ous els antics cristians tenien el costum de beneir els ous que havien estat recol·lectant des que comença el dimecres de cendra i reservar-los per regalar-los als éssers estimats un cop arribarà el dia de la Pasqua. Amb el pas del temps va començar a estendre's el costum que els forners i pastissers preparessin un dolç en forma de brioix, fet amb ous i farina amb excepció que aquests brioixos porten incrustats els ous. Actualment aquesta mena de tortell s'ha reemplaçat per figures de xocolata que van des del tradicional ou fins a les creacions més originals i divertides que surtin de la imaginació del pastisser. A Espanya, les regions de Catalunya, València, Múrcia, les Balears i Castella-la Manxa són les que tenen més tradició en l'elaboració de figures de xocolata per celebrar la Pasqua i, en alguns casos, són veritables escultures en xocolata.

Parlant del conill de Pasqua, aquest és un dels símbols de la festivitat de la Pasqua; representa la fertilitat, el naixement i esperança de vida. Abans de Crist, els pobles germànics consideraven el conill un símbol de la fertilitat, i associaven la seva aparició a l'inici de la primavera, amb el renaixement i la renovació de la natura després de l'època d'hivern. Segons les antigues llegendes, el conill apareixia a Pasqua amb una cistella plena de dolços i ous colorits, que amagava perquè fossin trobats. Per això va sorgir la tradició d'amagar els ous de Pasqua perquè els nens els trobin. El conill és utilitzat avui dia com a símbol de la Pasqua, que és la festivitat cristiana per celebrar l'esperança de la vida després de la Resurrecció de Jesús Crist per Setmana Santa. No obstant això, ni el conill de Pasqua ni els ous de Pasqua que aquest porta són esmentats enlloc a la Bíblia. La tradició del conill de Pasqua està associada a rituals de celebració de la fertilitat que es feien al nord d'Europa en els temps precristians. A més, la llegenda segons la qual en el sepulcre on era Jesús hi va haver un conill que va presenciar la seva resurrecció és també falsa, sense cap mena de suport a les Sagrades Escriptures

Altres símbols però no tan importants de la pasqua són:

Ciri pasqual: És un ciri gran i decorat amb una creu al centre que es fa servir durant la Vetlla Pasqual. La seva llum simbolitza la resurrecció de Crist.

Flors: Les flors representen la vida i l'alegria per la resurrecció de Jesús i la nova vida que ens porta. Els temples solen ser adornats amb moltes flors aquest dia.

La llum: Les llums tenen un protagonisme especial és les celebracions pasquals: són elles les que ens evoquen la idea que la Pasqua és el retorn de la llum per a tothom en la resurrecció de Crist. Per això, es recorre no només a ciris sinó a colors clars, alegres i festius.

 SANT JORDI

Aquest 23 d'abril és una de les festes més importants de Catalunya, Sant Jordi. Per això en aquest bloc vinc a parlar sobre aquesta festa i els seus símbols més importants.

L'origen d'aquesta festa és una barreja de tradicions de diverses èpoques. Coincideix, per una banda, el fet que Sant Jordi sigui, des del segle XV, el patró de Catalunya; de l'altra, la famosa llegenda de Sant Jordi i el drac; i, a més, l'antic costum medieval de visitar la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, on se solia fer una fira de roses o dels enamorats. Per això, Sant Jordi també és conegut com el patró dels enamorats a Catalunya.

Aquesta festa gira al voltant d'una llegenda, la qual diu que un cavaller anomenat Sant Jordi va salvar la seva princesa matant el drac que la tenia segrestada i de la sang del qual va brollar un roser. Aquest dia el costum és que les parelles s'intercanviïn regals: els homes reben un llibre i les dones una rosa. No obstant això, cada cop està més estès que tant homes com dones es regalin llibres i roses. Barcelona es converteix durant aquest dia en una enorme llibreria i floristeria a l'aire lliure.

Parlant de la simbologia, en aquesta festa veiem molts símbols amb significats molt bonics i interessants:

El drac: És el símbol de l'inconscient col·lectiu més antic que els altres de la història. Ha estat utilitzat per molt diverses cultures i civilitzacions, tenint aspectes tant benefactors com destructius i perniciosos. A l'alquímia, el drac representaria tant la matèria primera a treballar, els vapors tòxics dels quals són perillosos, com l'esperit del mercuri que abastava un gran tresor: el sí-mateix (el més autèntic i sagrat de l'ésser humà). Al nostre relat representa la matèria primera i fosca, els instints primigenis negatius, tot allò que encadena i intoxica l'home. Però en aquest cas el drac és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient. Un monstre que ens terroritza i que, amb el seu foc, és capaç d'acabar amb nosaltres.

La princesa: Representa l'ànima, no només en el seu aspecte de la personificació de la naturalesa interna pura, sinó també el concepte anima segons C.G.Jung: la contrapart femenina que tot home té que permet el contacte amb els seus sentiments i l'expressió dels mateixos, la intuïció, la creativitat, la relació amb les dones, etc. L'arquetip de la vida mateixa. L'Eros matern. En aquest cas representa la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'Amor. 

La rosa: La rosa vermella és la imatge alquímica associada a l'èxit de l'obra, que ens apropa a l'obtenció de la pedra filosofal (la qual, en contacte amb els metalls innobles, els transformarà en or, i en contacte amb l'aigua la transformarà a l'elixir de la salut i la llarga vida). Simbolitza l'èxit del treball amb un mateix, el fruit de la individuació, arribar a ser realment un mateix. En aquest cas la rosa designa una perfecció acabada, un èxit sense culpa. La rosa per la seva relació a la sang versada apareix sovint com el símbol d'un renaixement místic. La rosa s'ha fet també símbol de l'amor.

Font d'aigua: Diu la llegenda que el drac custodia la font de la qual brolla l'aigua. La font és l'origen, el principi, el fonament, l'essencial, on neix l'única cosa que aplaca la nostra set de vida. L'aigua sadolla la nostra set, neteja la nostra brutícia i culpa, no té forma pròpia i s'emmotlla a qualsevol recipient.

El llibre: El 23 d'abril es commemora la mort de dos grans autor de la literatura Miguel de Cervantes i William Shakespeare. I per això és el día internacional del llibre per la mort dels dos grans escriptors. Per això aquest dia es regala un llibre. 

El cavaller: El cavaller és aquell que és capaç de dominar el seu corser, el psiquisme inconscient que si no fos per qui porta les regnes correria a cegues impulsat per les seves passions. Diu la llegenda que el cavall és blanc, el color que tot ho reflecteix i dóna llum que no guarda res per si mateix, el color de l'entrega i del despreniment, del descentrament d'un mateix que supera tot egoisme. 

Vermell: Parlant de colors, cal fer esment del color vermell, ja que és el color més visible i representatiu d'aquesta celebració. El color vermell a Sant Jordi el veiem a la sang del drac ia les roses que en sorgeixen, ja que les roses és la flor d'aquesta festivitat i es regalen. El vermell és un color que transmet una gran gamma de sensacions. Per exemple, energia, espontaneïtat, autonomia, independència o sensualitat. Tot i que també té connotacions certament negatives. Per exemple, agressivitat, risc, odi o violència. Però en aquest cas, el vermell és important perquè simbolitzen l'amor i el color de les roses que es regalen.

Verd: El verd és un color que les persones associen amb la natura, el naixement, la vida, la força i lenergia, fertilitat o esperança. És un color secundari que es forma de la unió entre el groc i el blau. A sant jordi el color ve del drac que era verd i també per la natura i les roses que també tenen el color verd en ser plantes. 

Una curiositat sobre aquesta data és que els grans escriptors Shakespeare i Cervantes van morir tots dos un 23 d'abril a les seves èpoques respectives, d'aquí també sorgeix la idea del dia del llibre, ja que està relacionat amb aquests dos grans autors.

TEORIA SOBRE LA RELACIÓ DE JESÚS AMB MARIA MAGDALENA 

Bon dia, la setmana passada vam veure a classe la pel·lícula titulada “El codi Da Vinci”, en la qual vam poder veure moltes teories.  D'aquestes teories és sobre el que va el bloc d'avui, especialment sobre les especulacions que diuen que Jesucrist en veritat va ser un humà normal que es va casar amb Maria Magdalena i va tenir fills i no pas un ésser diví com afirma el Vaticà.

Abans de tot i per posar en context, la pel·lícula tracta sobre el catedràtic i afamat simbologista Robert Langdon que es veu obligat a acudir una nit al Museu del Louvre, quan l'assassinat d'un conservador deixa darrere seu un misteriós rastre de símbols i pistes  .  Amb la seva pròpia vida en joc, Langdon, ajudat per la criptògrafa de la policia Sophie Neveu, descobreix una sèrie de sorprenents secrets ocults a l'obra de Leonardo Da Vinci, secrets que apunten tots a una societat secreta encarregada de custodiar un antic secret que ha estat ocult durant dos mil anys.

Parlant sobre la teoria sobre la qual donaré la meva opinió, aquesta teoria tracta sobre que es diu que Jesús de Natzaret no era un ésser diví ni fill de Déu i que a més estaria casat amb Maria Magdalena (la qual el Vaticà la considera com una amiga propera  de Jesús) i que van tenir descendència junts, és a dir que Jesús i Maria van tenir fills i que avui dia podria continuar existint descendents d'ells dos.

Un cop explicada la pel·lícula i la teoria que presenta he de dir que jo sí que crec que Jesús hagi tingut fills i que aquesta teoria per una banda pot ser certa.  Això ho dic perquè primer de tot jo al ser ateu no crec en Déu ni cap divinitat, però sí que crec que Jesús va existir, però jo ho veig més com un filòsof o un personatge important de l'època que donava les seves idees, però no ho veig com a fill de Déu. Aleshores en no ser fill de Déu tindria tota la llibertat per fer el que volgués i amb qui volgués, cosa que inclou tenir relacions amb Maria Magdalena i casar-se amb ella i fins a arribar a tenir fills, ja que com ho veig jo no seria un pecat  com ho planteja l'església sinó que seria allò natural a la societat. També cal tenir en compte que investigant he pogut veure que moltes vegades a la nostra història moderna s'han trobat varies escriptures noves de la Bíblia de nous evangelis o evangelis que no han estat publicats i en les quals sí que deixa veure que Jesús tenia relacions  amb una Maria i que tenia fills.  El que és dolent és que al final aquestes escriptures gairebé sempre han acabat destruïdes o desaparegudes per l'església perquè la seva història se segueixi mantenint i no es qüestioni. Un exemple d'això són unes escriptures que es van trobar el segle passat a Egipte que afirma aquesta teoria però que van ser comprades per l'església i mai no s'han tornat a veure;  però per exemple també es van trobar al Regne Unit altres escriptures que afirmaven el mateix que aquestes no han desaparegut i és que es tracta d'un evangeli perdut que diu que Jesús i Maria es van casar, que van tenir dos fills i que els van intentar matar.  Per motius com aquest jo sí que crec que està teoria perquè fins i tot hi ha textos igual d'antics que la Bíblia que diuen que afirmen la teoria, aleshores si no podem creure la Bíblia aquests textos també els hauríem de creure.

 LA MEVA VIDA

 EVOLUCIÓ DELS SIMBOLS AMB EL TEMPS

A l'entrada del bloc d'avui, vinc a parlar d'un símbol i el seu significat, que ha anat variant al llarg del temps. El símbol del que vinc a parlar és l'esvàstica, la qual us sonarà sobretot perquè la van usar els nazis en la segona guerra mundial, però abans dels nazis tenia un altre significat.

L'origen es romanta fa uns set mil anys, els pastors preiranis de Djowi i localitzacions properes a Susa representaven l'esvàstica girant cap a l'esquerra, presumiblement com un número, sent la creu (+) el 10, la X l'11, la X començant a girar el 12 i finalment l'esvàstica girant el 13 (5000 aC). L'objecte arqueològic més antic amb una esvàstica data del V mil·lenni a. C. Va ser trobat a Samarra i es tracta d'un plat d'argila (fang) amb figures femenines que formen una creu gammada i escorpins (Parrot, 1963).

L'esvàstica o suàstica1 (卐) i la sauvàstica (卍) són una creu els braços de la qual estan doblegats en angle recte:

• L'esvàstica, en sentit dextrogir quan gira en sentit de les agulles d'un rellotge (és a dir, el braç superior del qual apunta cap a la dreta): 卐
• La sauvàstica, en sentit levogir quan gira en sentit contrari a les agulles d'un rellotge (és a dir, el braç superior del qual apunta cap a l'esquerra): 卍.

El terme espanyol «esvàstica» prové de l'idioma sànscrit suastíka (que en lletra devanagari s'escriu स्वस्तिक), que literalment significa molt auspiciós, bé, feliçment, bona sort o amb èxit. Per a les cultures occidentals és complicat imaginar que la suàstica pugui tenir una altra connotació llunyana als Nazis. No obstant això, la suàstica (també coneguda com a creu gammada) és un símbol universal i un dels més antics del món. S'ha utilitzat en religions mil·lenàries com el budisme, hinduisme, jainisme i fins i tot en civilitzacions senceres com els grecs, egipcis, romans i celtes, la qual cosa es pot comprovar a la ceràmica i gravats antics. Per als hinduistes, quan el moviment del signe va en sentit de les agulles del rellotge, representa l'evolució de l'Univers (pravritti), representada pel déu creador Brahmá, mentre que en sentit antihorari representa la involució de l'Univers (nivritti), representada pel déu destructor Shivá. També es pot veure de quina manera apunta cap als quatre punts cardinals, simbolitzant així estabilitat. Fins i tot a Europa va gaudir de diversos significats abans de ser lligada als Nazis, tants i tan positius que va passar a ser part del logotip de la força aèria Finlandesa. A més, l'esvàstica significa una cosa segons la religió:

• En certes tradicions paganes europees, l'esvàstica, en les dues modalitats, dextrogira i levògira, és el símbol que s'utilitza per representar, respectivament, les portes del naixement i de la mort. En aquestes tradicions, l'esvàstica també està ubicada a la roda zodiacal, als signes de Peixos i de Verge, representant el primer la porta del naixement i el segon la porta de la mort.
• Al budisme l'esvàstica s'usa en posició horitzontal (a diferència de l'esvàstica nazi, que apareix rotada 45 graus a la bandera del Reich). Almenys des de la Dinastia Liao forma part de l'escriptura xinesa (en pinyin: wan4), simbolitzant el caràcter 萬 (wan4), que vol dir tot i eternitat.
  
• Algunes esglésies cristianes romàniques i gòtiques contenen certa decoració d'esvàstiques, reminiscències de motius romans anteriors, ja que els cristians la feien servir per dissimular una creu i així evitar la persecució.
• Al Japó l'esvàstica és un antic símbol religiós que rep el nom de manji. Com a tal, apareix amb certa freqüència en productes japonesos exportats a Occident, com a historietes i productes derivats d'elles.
• A la religió ancestral protoindoeuropea, l'esvàstica o roda solar sovint representava el sol i el seu poder. S'ha relacionat amb la creu solar (un símbol semblant a la creu cèltica però amb els braços de la mateixa longitud) i així mateix van existir combinacions de tots dos. A la Hispània preromana apareix entre els arévacos.

Per entendre com va acabar un símbol de bona fortuna convertit en icona d'una època fosca a la Història cal anar-se'n al segle XIX. Durant aquests anys, les excavacions arqueològiques proliferaven arreu del món. Centenars d'europeus intrèpids es llançaven a descobrir el passat i l'origen de civilitzacions perdudes a la Història. Al llarg de les excavacions en jaciments d'antigues cultures indoasiàtiques es van descobrir molts objectes que tenien l'esvàstica gravada. Aquells arqueòlegs i orientalistes van importar alguns símbols i tradicions a les cultures europees de l'època. Així, l'esvàstica va començar a utilitzar-se en molts ambients com a símbol de bona sort.

Alhora que l'esvàstica arribava a Europa, els nacionalismes anaven prenent cada cop més pes entre els diferents estats del continent, entre ells Alemanya. Durant el segle XIX, diferents corrents nacionalistes van començar a desenvolupar una teoria basada en les similituds de l'alemany amb el sànscrit, fet que els va portar a deduir que les cultures de la zona del riu Indo i l'alemanya tenien algun tipus de connexió. A més, es van descobrir objectes de tribus nòmades àries en excavacions arqueològiques amb esvàstiques gravades en ells. D'aquesta manera, va començar a assentar-se la creença entre els grups més nacionalistes alemanys que va haver d'haver existit una raça originària de la regió d'Euràsia (que van anomenar raça ària) que va donar origen al poble alemany. Segons aquesta teoria, els pobles germànics baixaven d'una raça superior, una raça que tenia un passat i símbols com l'esvàstica. I és on entra en escena la creu gammada. Diferents partits nacionalistes alemanys de l'època la van adoptar com a símbol de la puresa de la civilització i la raça ària, però serien els nazis els qui la van fer definitivament seva. La creu gammada no sols era una icona fàcil d'associar amb el passat ari entre els nacionalistes, sinó que era un símbol clarament diferenciador per al partit: una imatge de marca.

Cal dir que diversos autors han parlat de la controvèrsia sobre aquest símbol als seus llibres, com és el cas de Steven Heller a 'L'esvàstica i els símbols de l'odi'. S'hi estudia amb detall el poder fosc que durant tot un segle ve arrossegant aquest símbol. De la mateixa manera, Heller explica com molt abans del nazisme aquest símbol va ser adoptat a Occident com a element publicitari en el disseny de molts productes. Per exemple, Coca-Cola el va utilitzar, un altre clar exemple va ser Carlsberg, que també la va col·locar a les ampolles de cervesa.

 L'11 M

Bon día, avui en aquesta entrada del bloc vinc a parlar i explicar la història i simbologia dels atemptats de l'11-M i l'11-S.

Parlant de l'11-M i dels seus antecedents cal ressaltar que L'11 de setembre del 2001 es van produir els atemptats de l'11-S als Estats Units. 19 membres de la xarxa Al-Qaida van segrestar avions comercials per ser impactats contra diversos objectius, causant la mort al voltant de 2996 persones i deixant 25000 ferits. A partir d'aquí veiem una evolució en el moviment gihadista d'Al-Qaida ja que el 2001 i el 2002 comencen a ressaltar que tenen com a objectiu atemptar contra Espanya. A més, un altre Antecedent és que Espanya en ser aliat dels EUA decideix desmantellar tota la xarxa gihadista que hi ha a Espanya. I la principal causa de l'atemptat ja va ser l'entrada d'Espanya amb els Estats Uidos a la Guerra de l'Iraq i l'Afganistan a l'Orient Mitjà contra els gihadistes. Fins que el 18 d'octubre de 2003, Bin Laden expressa i directament amenaça Espanya. 

Un altre punt important d'aquesta entrada va ser la foto de les Açores, la qual va ser feta una reunió mantinguda a les illes Açores el 16 de març de 2003 pels caps de govern dels Estats Units (George W. Bush), Regne Unit (Tony Blair ), Espanya (José María Aznar) i Portugal (José Manuel Durão Barroso) -qui exercia a més d'amfitrió- prèvia a la Invasió de l'Iraq el 20 de març de 2003. A la Cimera de les Açores es va adoptar la decisió de llançar un ultimàtum de 24 hores al règim iraquià encapçalat per Saddam Hussein per al seu desarmament, sota amenaça de declaració de guerra. A Espanya la cimera de les Açores va ser molt criticada i, segons alguns experts, va suposar un punt d?inflexió que va marcar l?inici de la caiguda del PP, que s?accentuaria encara més amb l?11-M. Avui dia, continua sent recordada per molts com "la imatge de la vergonya", que es va convertir en un símbol del començament de la guerra de l'Iraq i de la participació d'Espanya al conflicte.

D'altra banda hi ha l'11 de setembre de 2001, quan als Estats Units succeeixen els atemptats de l'11 de setembre de 2001 a les Torres Bessones (a Nova York), al Pentàgon (a Washington) ia un avió (a Shanksville, Pennsilvània ), deixant 3016 morts. Aquest atemptat va canviar el món per complet, primer era un nou tipus de guerra i és que La resposta del govern Estats Units a l'enderrocament de les Torres Bessones va ser l'anunci d'un nou tipus de guerra, una on l'enemic ja no era un estat-nació i els límits dels quals no estaven clarament definits."La nostra guerra contra el terror comença amb Al-Qaida, però no finalitza allà. No acabarà fins que cada grup terrorista d'abast global hagi estat trobat, detingut i derrotat", va dir el 20 de setembre de 2001 el president George W. Bush en un discurs davant del Congrés nord-americà. També va canviar degut al fet que l'islamisme radical es va globilitzar i és que Entre el 2019 i el 2020, Al-Qaida i els seus grups afiliats tenien presència en uns 15 països i disposaven de més de 25.000 militants, d'acord amb estimacions publicades pel CFR. D'altra banda, la guerra de l'Iraq va crear les condicions per a l'aparició de l'autodenominat Estat Islàmic que, més enllà d'haver controlat gran part del territori de l'Iraq i Síria, va aconseguir executar molts atacs a altres llocs del món. En contra d'això, també hi va haver un auge de la islamofòbia i vam poder veure que en els mesos que van seguir l'atemptat contra les Torres Bessones, els crims d'odi contra musulmans es van disparar als Estats Units de 28 a l'any 2000 a 481 al 2001, segons dades de l'FBI. I per últim vam veure un gran desbalança entre la seguretat i la privadesa, ja que el govern dels Estats Units van començar a desenvolupar nous mètodes de vigilància i espionatge cap als civils per impedir que es duguin a terme atemptats com el del 2001.

Ja parlant de l'11 de març cal explicar que els atemptats coneguts pel numerònim 11M, van ser una sèrie d'atacs terroristes a quatre trens de la xarxa de Rodalies de Madrid duts a terme per terroristes propers intel·lectualment a Al-Qaida i al Grup Islàmic Combatent Marroquí , segons la sentència de l'Audiència Nacional i la del Tribunal Suprem. Van morir 193 persones i al voltant de dos mil van resultar ferides. On entre les 07.36 i les 07.40 de l'11 de març de 2004, en hora punta, es van produir deu explosions gairebé simultànies en quatre trens de Madrid. Més tard, i després d'un intent de desactivació, la policia va detonar de manera controlada dos artefactes que no havien esclatat. Després van desactivar un tercer que permetria, a causa del seu contingut, iniciar les primeres indagacions que conduirien a la identificació dels autors. Els atemptats es van produir tres dies abans de les eleccions generals del 2004. Els dos principals partits polítics espanyols (Partit Popular (PP) i Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)) es van acusar mútuament d'ocultar o distorsionar informació relativa als atemptats per raons electorals . Esta va ser una de les causes per les quals van sorgir especulacions sobre la investigació policial i instrucció sumarial, posteriorment denominades teories de la conspiració de l'11M. És el atemptat més gran de la història d'Espanya i el segon atemptat més gran comès a Europa per darrere de l'atemptat de Lockerbie del 1988.

La relació d'aquests dos atemptats és que tots dos són expressions del terrorisme gihadista, remeten al nucli central d'Al-Qaida al Pakistan i la seva estratègia és la mateixa: colpejar brutalment països occidentals per forçar-los a sortir del Pròxim Orient. Parlant de teories que han anat sorgint n'hi ha una que diu que tmb tenen una relacio ja que si ajuntem el numero 11 i la S de setembre forma el simbol del dolar ($) i que ajuntes el numero 11 i la M de març es forma el símbol de l'euro (€). Una altra teoria que ha envoltat l'atemptat de l'11M és que no el van dur a terme els gihadistes, sinó el grup terrorista basc ETA, aquesta teoria és la que va promoure el govern del PP el 2004 i hi ha gent que ho segueix creient avui dia. Per últim una altra teoria en aquest cas del 11S és que tampoc no van ser els gihadistes, sinó que ho va organitzar el propietari de les torres bessones per poder cobrar els diners de l'assegurança de les torres, aquesta teoria no s'ha pogut comprovar si és verídica.

 QUARESMA

En aquesta entrada del bloc vinc a parlar sobre la quaresma i les festes que l'envolten com el carnestoltes i la setmana santa.

CARNESTOLTES: Segons alguns historiadors, els orígens d'aquesta festivitat es remuntarien a la Sumèria i l'Egipte antics, fa més de 5.000 anys, amb celebracions molt semblants a l'època de l'Imperi romà, des d'on es va expandir el costum per Europa, essent portat a Amèrica per els navegants espanyols i portuguesos a partir de finals del segle XV. El carnestoltes, encara que l'Església cristiana no ho admet com a celebració de to religiós, està associat amb els països de tradició catòlica, i en menor mesura amb els cristians ortodoxos orientals; les cultures protestants tenen tradicions modificades, com el carnestoltes danès.

Per calcular la data del carnestoltes de cada any simplement es tracta de comptar 40 dies enrere respecte al Diumenge de Rams.

El carnestoltes és una festa celebrada per tot el món, gràcies a això podem veure diferents tipus de carnestoltes i tradicions com els següents:

• Els balls de màscares de Venècia. El venecià és un dels carnestoltes més elegants i sofisticats. Antigament la noblesa es disfressava per barrejar-se amb el poble i avui és una desfilada sense igual de bells vestits d'època i màscares màgiques, moltes representant personatges clàssics. Balls i desfilades es barregen amb exhibicions als vaixells dels seus canals. També cal fer esment a les extravagants mascares que es fan servir en aquest carnestoltes que ens poden arribar a recordar a les mascares utilitzades antigament pels metges contra la pesta negra i altres malalties.
  
• L'espectacle de Rio de Janeiro. Riu i la seva grandiosa desfilada de balls, carrosses i actuacions a ritme de samba que contagien tot el país. El luxe dels vestits competeix amb la pròpia habilitat dels ballarins en un esdeveniment que és retransmès en directe a milions de persones. 
  
• El Carnestoltes de Las Palmas de Gran Canària és una de les festes més antigues, amb més història i caràcter propi d'Espanya, que se celebra a la ciutat del mateix nom. Més de cinc segles de vida han fet d'aquesta festa popular la de més arrelament i una de les més multitudinàries del municipi capitalí de l'illa de Gran Canària, i una de les de més rellevància del país i del món.

QUARESMA: La pràctica de la Quaresma data del segle IV, quan es dóna la tendència per constituir-la en temps de penitència i renovació per a tota l'Església, amb l'exercici del dejuni i de l'abstinència d'ingesta de carn. 

La Quaresma és el temps litúrgic de conversió, que marca l´Església per preparar-nos a la gran festa de la Pasqua. És temps per penedir-nos dels nostres pecats i de canviar alguna cosa de nosaltres per ser millors i poder viure més a prop de Crist. La Quaresma dura 40 dies; comença el Dimecres de Cendra i acaba abans de la Missa del Sopar del Senyor del Dijous Sant. Al llarg d'aquest temps, sobretot a la litúrgia de diumenge, fem un esforç per recuperar el ritme i l'estil de veritables creients que hem de viure com a fills de Déu. El color litúrgic daquest temps és el morat que significa dol i penitència. És un temps de reflexió, de penitència, de conversió espiritual; temps de preparació al misteri pasqual. La durada de la Quaresma està basada en el símbol del número quaranta a la Bíblia. En aquesta, es parla dels quaranta dies del diluvi, dels quaranta anys de la marxa del poble jueu pel desert, dels quaranta dies de Moisès i d'Elies a la muntanya, dels quaranta dies que va passar Jesús al desert abans de començar la vida pública, dels 400 anys que va durar l'estada dels jueus a Egipte. Algunes tradicions d'aquest període són:

• Dimecres de cendra: Dimecres posterior al Dimarts de Carnaval se celebra una missa en què el sacerdot beneeix les cendres obtingudes de cremar els palmells del Diumenge de Rams de la Setmana Santa de l'any anterior. Un cop beneïdes, les imposa sobre els fidels marcant-los una creu sobre el front. El seu significat no és altre que recordar que la vida a la Terra és efímera i que la veritable vida comença després de la mort.
  
• El dejuni: Implica no menjar o fer un dinar lleuger en un període de 24 hores. Aquesta pràctica indica una purificació del cos i un despullament de qüestions materials, per concentrar-se en l'espiritualitat.
• L'abstinència: L'abstinència a la carn vermella els dies divendres durant la Quaresma és un dels costums més arrelats de les pràctiques religioses d'aquesta època de l'any. Tanmateix, el seu significat és més ampli. Es tracta de renunciar a qualsevol plaer material, com ara deixar de fumar, no beure alcohol, o el que es consideri, com una forma de fer penitència.

SETMANA SANTA: La Setmana Santa neix al segon segle de l'era cristiana amb la commemoració del triduo sagrat de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, però només 300 anys després es va destinar un dia especial per recordar el memorable esdeveniment de l'Últim Sopar de Jesús amb els seus deixebles. La Setmana Santa, coneguda com a Setmana Major, és un període de vuit dies que comença amb el Diumenge de Rams i culmina amb el Diumenge de Resurrecció. La Setmana Santa està precedida per la Quaresma, en què es recorda el temps de preparació de 40 dies que va passar Jesucrist al desert. Les celebracions centrals de la Setmana Santa són Dijous Sant, Divendres Sant, Dissabte Sant i Diumenge de Resurrecció. La Setmana Santa és un temps per dedicar-se a la pregària i reflexionar sobre Jesucrist i els moments del Tridu Pasqual, ja que Jesús, amb la seva infinita misericòrdia, decideix prendre el lloc dels homes i rebre el càstig per alliberar la humanitat del pecat. A més, la Setmana Santa és el temps ideal perquè l'ésser humà mediti sobre les seves accions i els canvis que ha de fer per apropar-se més a Déu i complir els seus manaments. Durant la Setmana Santa, el catòlic compleix diversos actes, com processons, l'escenificació del drama de la mort i passió de Crist, entre d'altres. L'esdeveniment culminant de la Setmana Santa és La Pasqua, que també es coneix com a Diumenge de Resurrecció i hi resideix tota la fe cristiana. Per al moment de la seva crucifixió, Jesucrist ja havia complert més de 300 de les profecies relatives al Messies de l'Antic Testament, sent la resurrecció d'entre els morts la més important de totes. Igual que el carnestoltes, la setmana santa se celebra a molts països del món:

• Espanya: La celebració de la Setmana Santa a Espanya compta amb una tradició molt arrelada. És organitzada per les nombroses germandats i confraries que posseeix cada localitat de llarg a llarg del país, amb nombrosos actes i processons en què surten passos i imatges als carrers, portades amb freqüència per portants i portadors. La seva importància és tal que Espanya compta amb més de vint declarades Festa d'Interès Turístic Internacional.
• Israel: La Setmana Santa a Jerusalem, capital d'Israel, comença el Diumenge de Rams, amb una processó que va des de la muntanya de les Oliveres fins al nucli històric. Tot i això, la següent activitat no té lloc fins al Dijous Sant, quan se celebra l'eucaristia al Sant Sepulcre i el pelegrinatge al Cenacle a la muntanya Sió, a la qual segueixen la meditació a l'hort de Getsemaní i una processó a l'església de Sant Pere. Hi ha més actes durant el divendres i el dissabte, fins que el Diumenge de Resurrecció es llegeix l'Evangeli en diversos idiomes, i el Dilluns de Pasqua es peregrina a Emaús. 
  
  
• Mèxic: La Setmana Santa a Mèxic comença el Divendres de Dolors, anterior al Diumenge de Rams, i se celebren nombroses processons i representacions de la Passió de Crist a molts llocs, com Oaxaca. Un dels dies més propulars és el Diumenge de Resurrecció, quan es cremen ninots de paper que representen Judes, encara que d'un temps ençà també s'aprofiti per fer el mateix amb aquells que emulen altres personatges igual de menyspreats per la població. 

Una vegada explicades les tres festes, cal dir que cap d'aquestes festes o celebracions no tenen un dia concret, sinó que totes varien segons el dia que caigui la setmana santa, ja que aquesta data sempre cau el primer diumenge, després de la primera lluna plena, després de primavera, és dir, cada any canvia de data, per exemple aquest any cau del 10 al 17 d'abril, però l'any passat va caure del 28 de març al 4 d'abril.

Finalment també veiem que hi ha una relació entre les tres festes i no només per les dates, sinó que els cristians veuen cada festa com un temps per fer coses diferents. Carnestoltes és una setmana de desconnexió i per gaudir, ja que després ve la quaresma que són 40 dies per lliurar-se a déu i de preparació i per últim la setmana santa que és la festa més important per als cristians, la qual porten preparant-se uns 40 dies , en aquesta festa se celebra la mort, passió i resurrecció de jesucrist.

BUDISME 

SIMBOLOGIA CRISTIANA

Bon dia, en aquesta entrada del bloc vinc a explicar alguns símbols cristians i tot el que representen:

ICHTUS: El ichtus és un símbol cristià format per dos arcs que s'intersecten donant lloc a la forma d'un peix. En grec, la paraula ichtus s'escriu ἰχθύς (ikhthýs) i vol dir peix. En lletres majúscules s'escriu ΙΧΘΥΣ. En alguns casos, aquestes cinc lletres apareixen inscrites dins del símbol. Això és degut a que formen el següent acrònim:

• Ι (Iota): Lletra inicial de la paraula Ἰησοῦς (Jesús)
• Χ (Chi): Lletra inicial de la paraula Χριστός (Crist)
• Θ (Theta): Lletra inicial de la paraula Θεοῦ (Déu)
• Υ (Upsilon): Lletra inicial de la paraula Ὑἱός (Fill)
• Σ (Sigma): Lletra inicial de la paraula Σωτήρ (Salvador)

De manera que ΙΧΘΥΣ es pot entendre com un acrònim de “Jesucrist, Fill de Déu, Salvador”.

El ichtus va ser un símbol secret utilitzat entre els primers cristians. És important destacar que el peix és també un element recurrent als evangelis. Les primeres aparicions d'aquest símbol daten del segle II i sembla que el seu ús va augmentar durant els segles III i IV. Actualment el seu ús s'ha tornat a popularitzar per identificar-se amb el cristianisme.

CREU CRISTIANA: 

Aquest és el símbol més conegut de la religió cristiana i potser del món. per a la població mitjana només és un símbol que representa el Cristianisme i l'Església, però els cristians saben que té un significat més profund, sent la representació dels pecats de la humanitat i que van portar Jesucrist a morir crucificat per nosaltres. Aquesta és la creu més usada i que representa el cristianisme en general, però hi ha moltes variants i modificacions que, com veurem més endavant, s'han fet servir al llarg de la història per a diferents situacions, comunitats i èpoques. Hem de destacar que els primers cristians NO tenien aquest símbol en la seva ideologia, ja que l'associaven amb la macabra tortura i la posterior execució que va patir Jesús i molts dels seus seguidors. No va ser fins ben entrat el segle II que les comunitats cristianes, menys perseguides, van començar a identificar-se amb la creu que posteriorment es va convertir en el símbol més important de la nostra religió.

CREU DE SANT ANDREU: És símbol d'humilitat i patiment. El seu nom ve donat pel fet que tradicionalment, es diu que Sant Andreu va ser crucificat en una creu d'aquesta forma i abandonat allí a la seva sort durant tres dies enfrontant-se a la gana, al fred i al dolor. En aquesta difícil situació, el sant es va dedicar a predicar la religió a qui se li acostava sense renunciar mai a les creences. Segurament et soni el símbol perquè és utilitzat en moltes banderes de països com Jamaica o regions com Escòcia, el País Basc o Tenerife.

EL COLOM: El colom, a banda de ser el símbol de la pau mundial, apareix innombrables ocasions a l'evangeli, normalment representant l'Esperit Sant. La primera aparició que trobem és quan Noè envia una a trobar terra ferma després del diluvi universal, i torna amb una branca d'olivera al bec, essent un símbol d'esperança i de llum en temps difícils. També apareix al bateig de Jesús posant-se sobre ell i simbolitzant l'Esperit Sant. Avui dia, en els bateigs cristians s'acompanya el batejat amb un sirià, confirmant aquesta relació entre el colom i la llum de què parlàvem.

EL PA I EL VI: Probablement el símbol més bonic de la religió cristiana, ja que representa Jesuscrist lliurant-se a nosaltres. També és símbol de reunió i amor entre cristians. Déu va utilitzar aquests aliments a l'Últim Sopar, on els va donar el significat de ser el seu cos i sang. Des de llavors el cristianisme celebra les seves cerimònies al voltant d'aquest gest, repartint-se pa i vi a les eucaristies després d'escoltar la paraula de Déu.