25 DE NOVEMBRE 

Bon dia, avui és 25 de novembre dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, per això en aquesta entrada del blog vinc a fer un comentari sobre la violència de gènere, el que és i la meva opinió.

En aquest dia es denuncia la violència que s'exerceix sobre les dones a tot el món i reclamar polítiques a tots els països per eradicar-les. Té com a finalitat visibilitzar la violència contra les dones i nenes a nivell mundial. 

Aquest dia dedicat a la reivindicació va ser creat el 2000 quan l'Assemblea General de l'ONU va designar el 25 de novembre com a Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona. Com a principal antecedent tenim que el 1981, militants i activistes a favor del dret de la dona observaven el 25 de novembre com a dia de protesta i commemoració contra la violència de gènere. Però en veritat, la data d'aquest dia va ser escollida per honrar la memòria de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana que van ser brutalment assassinades el 1960, per ordre del dictador dominicà Rafael Trujillo.

Es pot veure que aquest dia simbólic ja té uns quants anys, però cada cop és més important, ja que els casos de violència contra la dona segueixen presents i fins i tot han augmentat, ja que des de l'inici d'aquest any, s' han registrat 955 violacions. S'estima que a Espanya hi ha una violació cada 8 hores. Hi ha hagut 42 dons morts, dels quals 5 han estat noies menors de 18 anys. 

Al meu entendre aquest dia és molt necessari, ja que com he esmentat abans, les dones segueixen patint el masclisme i les seves conseqüències cada dia. Penso que és necessari que se celebri el 25 de novembre i cada dia de l'any, ja que la lluita contra el masclisme no es pot resumir en un dia a l'any, sinó que és una lluita constant, en la qual hem de lluitar dia a dia per aconseguir un món sense violència masclista i sense cap dona assassinada.

Parlant de la lluita, crec que cada vegada està tenint menys força, ja que ara molta gent a l'única cosa que es dedica és publicar una història en Instagram o en alguna xarxa social i ja es creuen que tot està solucionat. I tot i que això està molt bé per poder donar visibilitat a la lluita i a tots els casos de violència masclista també hem de prendre cartes a l'assumpte i sortir a manifestar-nos i a exigir als governs unes lleis més justes.

Ja que per acabar amb el masclisme penso que primer de tot s'ha de començar amb l'educació, sigui a les aules o a casa, però l'educació és el més important. Hem d'educar a respectar les dones i ensenyar que homes i dones som iguals i que no hi ha d'haver cap gènere que sigui superior ni amb privilegis ni amb més drets que l'altre; també hem d'educar els homes a no fer mal a les dones i no a les dones a tenir por ni anar amb compte, ja que al final els principals agressors són homes, i, per tant, s'hauria d'ensenyar a aquests que no poden fer-ho que vulguin amb les dones. 

El segon que s'hauria de fer és acabar amb el sistema patriarcal en què estem vivint, ja que al final aquest sistema l'únic que fa és legalitzar el masclisme i treure-li importància. Aquest sistema és tan dolent i no només per la violència, ja que hi ha masclisme sense violència, sinó pels altres aspectes del masclisme que no es visibilitzen tant com el sostre de vidre. Aquest sistema també és tan dolent perquè el que fa és culpabilitzar la víctima, és a dir la dona, cosa que ho hauria de fer amb l'agressor, com ara quan hi ha una víctima de violació i se centren a dir que anava sola a la nit, que anava borratxa, que duia roba molt curta, etc. L'únic que fa això treure culpa a l'agressor i culpabilitzar la víctima. Amb això em refereixo que necessitem més lleis o almenys que les que tinguem siguin més dures, ja que violar una dona et surt més barat que escriure una cançó sobre la monarquia, això és un fet que no hauríem de tolerar, però no sé per què motiu el seguim aguantant, cal exigir unes lleis que garanteixin la igualtat i la seguretat de la dona i amb penes més dures i que així se'ls treguin les ganes als homes de fer mal a les dones.

Finalment, però no menys important, tothom, sigui home o dona, hauríem de fer un procés reflexió interna i autoreconstruir-nos per poder veure els nostres errors i accions masclistes i així un cop analitzats poder canviar-los i millorar, aquest no és un procés ràpid ni fàcil, ja que al final ens hem criat en un estat patriarcal i masclista, però al llarg del temps val la pena veure que vas deixant els comportaments masclistes enrere. Un exemple és deixar de fer comentaris fora de lloc o que quan els escoltem callem perquè ho tenim normalitzat i això no es pot permetre, ja que davant de situacions masclistes no ens podem quedar callats i hem d'alçar la veu per denunciar-les.

I per últim m'agradaria donar un missatge a tota la gent que estigui llegint el meu bloc. És igual ja siguis home o dona, ens hem d'unir tots per acabar amb el masclisme i aconseguir un món feminista, on la igualtat entre homes i dones per fi sigui una realitat i no només una fantasia. Sobretot als homes ens hem d'involucrar més en aquesta lluita, ja que al final sense nosaltres no es podrà aconseguir cap canvi; hem de deixar de pensar que el masclisme no ens afecta, perquè sí que ens afecta, ja que al final tots tenim mare, germanes, àvies, amigues i volem que estiguin segures i que no estiguin discriminades de cap manera. Així que com diu la frase feta, Espanya serà feminista o no serà. Per un futur on no calgui aquest dia. 

Alguns símbols que representin aquesta lluita són els següents:

Llaç morat: El llaç morat està associat a les reivindicacions del 8M, data en què se celebra el Dia Internacional de la Dona. Aquest llaç és un dels distintius més característics d'aquest dia on la majoria de dones surten al carrer per reivindicar-ne els drets i lluitar contra la violència de gènere. L'explicació més estesa sobre l'ús del llaç morat es trasllada als successos esdevinguts a la fàbrica tèxtil de Cotton de Nova York el 1908. Aquell dia, les 129 dones que treballaven a la fàbrica es van declarar en vaga per la situació de treball que patien. 

Puny amb polze amagat (signal for help): És un senyal d'alarma creada per l'organització Canadian Women's Foundation per ajudar les dones víctimes de violència de gènere i llançada fa un any, amb les primeres mesures d'aïllament social i de confinament provocades pel coronavirus. L'objectiu d'aquest gest és que les dones que pateixin situacions de violència de gènere puguin avisar i buscar ajuda de manera segura a través d'aquest "senyal silenciós".

Puño en alto: La mà tancada a puny i aixecada ha estat associada als moviments de treballadors des d'abans de començaments del segle passat. També es vincula a la solidaritat i la lluita de les minories per la igualtat. La seva fusió amb icona de la dona i el color violeta va començar a aparèixer en pins, cartells i fulletons a finals de la dècada del 60. Va ser a les mobilitzacions que es van donar als Estats Units en contra del concurs Miss Amèrica. Dissenyat per l'artista, escriptora i activista Robin Morgan, 50 anys després és el més vist a cada #8M i reclam de dones. 

Sincerament per a mi aquests símbols no tenen cap significat especial, ja que al capdavall mai he patit directament el masclisme i no sé el que se sent, aleshores tampoc em puc apoderar d'aquests símbols i el seu significat. Tot i que deixant de banda això, he de dir que aquests símbols sí que em transmeten força i una sensació d'esperança.

CALENDARI LITÚRGIC

Bon dia, aquesta setmana al bloc explicarem el calendari litúrgic, comentaré que és, per a què s'usa i quins són els seus significats.

El calendari litúrgic és el cicle de les celebracions litúrgiques durant l'any de l'església cristiana que determina quan se celebren les festes, els memorials, les commemoracions i les solemnitats i quines porcions de les escriptures han de ser llegides. L'església occidental (Catòlica i evangèlica) i l'oriental (Ortodoxa) tenen dates diferents per a les diferents festes, però la seqüència és essencialment la mateixa. Hi ha festes que no tenen un dia fix, aquestes són les anomenades festes movibles, que varien cada any. Paral·lelament també hi estan les festes fixes que se celebren cada any el mateix dia. Per si de cas, també cal dir que la litúrgia és la manera com es duen a terme les cerimònies en una religió. 

El calendari litúrgic s'organitza de la següent manera:

L'any litúrgic està format per diferents temps. Aquests són temps en què l'Església ens convida a reflexionar i viure d'acord amb algun dels misteris de la vida de Crist. Comença per l'Advent, després ve Nadal, Epifania, Primer temps ordinari, Quaresma, Setmana Santa, Pasqua, Temps Pasqual, Pentecosta, Segon temps ordinari i acaba amb la festa de Crist Rei. A cada temps litúrgic, el sacerdot es revesteix amb casulles de diferents colors, es pot dir que cada color és un símbol amb un significat diferent: 

- Blanc significa alegria i puresa. S'utilitza en el temps de Nadal i Pasqua

- Verd significa esperança. S'utilitza en el temps ordinari

- Lila significa dol i penitència. S'usa a Advent, Quaresma i Setmana Santa

- Vermell significa el foc de l'Esperit Sant i el martiri. S'utilitza a les festes dels sants màrtirs i a la Pentecosta.

 

Doncs segons en l'època del calendari litúrgic que estiguem el sacerdot porta la casulla del color corresponent al de l'època i per qui no s'apagui que és una casulla, és una vestidura que es posa el sacerdot sobre l'alba per celebrar missa, consisteix en una peça allargada amb una obertura central per passar el cap sense mànigues i que cau per davant i per darrere en dues parts iguals i arrodonides. 

Per últim, cal mencionar que cada celebració litúrgica té un triple significat:

1. Record: Tot esdeveniment important ha de ser recordat. 

2. Presència: És Crist qui es fa present en les celebracions litúrgiques concedint gràcies espirituals a tots aquells que hi participen.

3. Espera: Tota celebració litúrgica és un anunci profètic de l'esperança de l'establiment del Regne de Crist a la terra i arribar un dia a la pàtria celestial.

 SENTIT DE LA VIDA

Aquesta setmana continuem amb la temàtica de la vida, però en aquest cas hem vist la pel·lícula "Que bello es vivir" i vaig a fer una reflexió sobre el sentit de la vida amb relació aquest llargmetratge. Però abans de començar una petita sinopsi per entendre cinc cèntims sobre la pel·lícula:

George Bailey és un ciutadà honrat i generós que dirigeix un petit banc familiar, malgrat els intents d'un poderós banquer per arruïnar-lo. El dia de la nit de Nadal del 1945, angoixat per la sobtada desaparició d'una important suma de diners, que suposaria no només la fallida del seu banc, sinó també un gran escàndol, decideix suïcidar-se, però quan està a punt de fer-ho visita el seu àngel de la guarda per evitar que es mati. 

Una vegada feta la sinopsi i ja parlant del sentit de la vida, jo he vist que a la pel·lícula el sentit de la vida per al protagonista era ajudar i ser generós amb els altres, ja que s'ha passat tota la seva vida ajudant als altres, fent obres de caritat i anteposant a la gent del seu poble per davant d'ell, com per exemple quan va salvar al seu germà de morir ofegat, o quan renuncia als seus estudis fora per encarregar-se de l'empresa familiar, o quan s'adona del verí i salva al nen. Per això penso que el seu sentit de la vida és ajudar als altres, perquè és el que ha estat fent tota la seva vida. En veritat aquest sentit de vida per a mi és molt bonic i encara que no coincidim penso que és de molt bona persona tot el que fa per als altres i sempre ajudant, penso que és una cosa que tots hauríem de fer més sovint.

En canvi, encara que m'agradi molt el seu sentit de vida i ho veig molt bonic no és el mateix que el meu. Per a mi, el sentit de la vida no només és ajudar als altres, sinó que també hi ha una parta en la qual hem de pensar en nosaltres mateixos; no només ens hem de basar a ajudar, sinó que també penso que una part molt important de la nostra vida també es basa a gaudir dels millors moments o experiències, com els viatges o simplement el temps que passem amb els nostres amics i éssers estimats. Una altra cosa que dona sentit a la meva vida són els meus objectius a curt i llarg termini, com acabar batxillerat, tenir fills, anar a la universitat, etc. Penso que són coses que donen sentit a la nostra existència i ens ajuden a seguir dia a dia. Per últim la cosa que més dona sentit a la meva vida són els meus éssers estimats, els meus avis, les meves germanes, la meva mare, el meu gos i els meus amics. Aquestes persones són el veritable motiu del sentit de la meva vida, són el motiu de què segueixi endavant sense importar les circumstàncies de la meva vida, ja que fan que em senti agraït cada dia i treuen el millor de mi i això és una cosa que poca gent ho pot fer i que s'ha de valorar. En resum, encara que comparteixo la visió de què hem d'ajudar als altres jo a més penso que el sentit de la vida són també les experiències que vivim i els nostres objectius.

SÍMBOLS QUE REPRESENTEN EL SENTIT DE LA VIDA

Símbol de la maternitat: se'l coneix com el nus de la mare cèltica i està compost per dos cors entrellaçats en un nus. És el símbol cèltic de la família i representa l'amor entre una mare, un pare i un fill. Encara que aquest símbol és el de la maternitat per a mi té un gran significat per a mi, ja que aquest simbolitza a les diferents generacions que per a mi són la meva àvia, la meva mare i les meves germanes, les quals són les persones més importants per a la meva vida i són també les persones que donen més sentit a la meva vida. També és important perquè la meva Germana el té tatuat i per això també té un significant important per a la meva família. 

La música: Aquest símbol per a mi és molt important i per a molta gent també, ja que moltes persones utilitzem la música com a mètode de desconnectar en els moments difícils. Per a mi la música sí que dona sentit a la meva vida, ja que és un mètode d'expressió i de desfogament que faig servir cada dia, i en veritat sí que puc dir la música m'ajuda a seguir amb la meva vida i continuar endavant.Ja que moltes vegades em transporta i fa que m'oblidi de molts dels meus problemes durant una estona i això fa que la meva vida sigui més fàcil.

LA VIDA Y LA MORT

Aquesta setmana hem fet un debat sobre l'avortament i l'eutanàsia on el qual hi ha sorgit el debat sobre que és la vida i la mort i els seus símbols. Per aquesta raó en aquesta entrada del meu blog vinc a parlar sobre la vida i la mort i sobre els símbols que per a mi les representa millor.

LA VIDA

El concepte de la vida té molts significats i es pot veure de moltes maneres diferents segons des del punt de vista que es miri, ja que no es veu igual parlant científicament o per a un cristià o un budista.

Per començar, segons la RAE (reial acadèmia espanyola) és l'espai de temps que transcorre des del naixement d'un animal o un vegetal fins a la seva mort.

Per a la biologia, la vida fa referència a allò que distingeix els animals, plantes, fongs, arqueus i bacteris de la resta de les realitats naturals. Implica les capacitats d'organització, creixement, metabolitzar, respondre a estímuls externs, reproducció i mort.

En canvi, el cristianisme i l'Església catòlica diuen que la vida humana és sagrada perquè des del seu inici comporta l'acció creadora de Déu i roman sempre en una relació especial amb el creador, la seva única finalitat. Només Déu és Senyor de la vida des del començament fins al seu termini.

Altre punt de vista religiós seria el budista, segons en el qual el sentit de la vida és assolir el Nirvana, del qual el millor mitjà per aconseguir-ho és la meditació.

Per últim, la vida per a la filosofia és un conjunt d'experiències. Dins d'aquesta concepció, la vida no pot ser entesa per les altres disciplines, ja que és una cosa que esdevé, passa als éssers vius, és per això que no pot ser definida a ciència exacta.

Amb això podem veure que la vida no té un significat concret, és a dir, que el significat de vida varia segons des del punt de vista que es miri, sigui diferents religions, cultures o ciències.

Per acabar, vull explicar el que jo en penso de la vida, i és que per a mi la definició de vida s'assembla bastant amb la definició filosòfica, ja que jo penso que la vida no és només tenir un cor i un sistema nerviós funcional, sinó que la vida també són totes aquestes vivències i experiències que anem experimentant al llarg de la nostra existència.

Símbols que representen la vida: 

Arbre de la vida: aquest arbre representa la nostra pròpia existència, des que naixem amb les arrels arrelades a terra, fins que arribem al final de la nostra vida, que és quan l'arbre arriba al cel. El tronc representa aquesta unió entre la vida i la mort que és la vida i totes les branques que apareixen a l'arbre són els múltiples camins que ens podem trobar, però que, al final, tots ens acaben portant al nostre tronc. Aquest arbre és molt important per a mi, ja que sempre ha tingut un gran valor a la meva família, perquè de petit la meva mare i la meva germana posaven moltes figures d'aquest arbre a casa meva per protegir-nos de la mort i dels mals. A més també és rellevant perquè la meva germana s'ho ha tatuat amb el meu nom i perquè de petit fèiem collarets i polseres amb aquest símbol i li donàvem als nostres avis. 

L'Anj: és un jeroglífic egipci que significa "vida", un símbol molt utilitzat a la iconografia d'aquesta cultura. També s'anomena creu ansada (creu amb la part superior en forma d'oval). Una de les interpretacions del significat d'aquest símbol el relaciona amb la unió sexual i, per tant, amb la fertilitat i la vida. Això permet entendre aquest símbol no sols com un símbol de la vida present sinó també com a símbol de la vida futura i de la immortalitat. Aquest símbol no té un significat tan important personalment, ho he escollit perquè em sembla molt interessant aquest símbol i perquè sempre m'ha atret tota la religió egípcia, per això ho he posat.

LA MORT

El concepte de la mort té molts significats i es pot veure de moltes maneres diferents segons des del punt de vista que es miri, ja que no es veu igual parlant científicament o per a un cristià o un budista.

Primerament la mort per a la RAE és la cessació o terme de la vida i en el pensament tradicional, separació del cos i de l'ànima. 

En segon lloc, la mort per a la biologia és un efecte terminal i irreversible que resulta de l'extinció del procés homeostàtic en un ésser viu i per tant la fi de la vida. Es pot produir per causes naturals o induïdes.

Entrant a l'apartat religiós, per al cristianisme la mort forma part de la vida; no és una ruptura especialment important. Ells es refien de Jesús que va donar la seva vida per tots els cristians perquè ells poguessin tenir la vida eterna. Creuen que Jesús va ressuscitar i que ells ressuscitessin amb ell. D'altra banda, la mort a la religió budista és només el principi d'una altra vida que s'anirà repetint fins a arribar al Nirvana. El nirvana passa quan la persona ha après i ha obtingut prou saviesa espiritual, per a veure la veritat i la realitat. Per aquest motiu, el ritu funerari budista és el "ritu de pas".

Per acabar, segons la filosofia La mort és una dimensió de la vida, ja que la mort és la nostra companya més fidel, l'única que mai no ens abandona, ja que pot sobrevenir en qualsevol moment. Diuen que rebutjar la mort és negar-se a viure.

Amb això podem veure que la mort no té un significat concret, és a dir, que el significat de mort varia segons des del punt de vista que es miri, sigui diferents religions, cultures o ciències.

Per acabar, vull explicar el que jo en penso de la mort, i és que per a mi la definició de mort en aquest cas la definició s'assembla a la del budisme però no en totes les parts, ja que jo crec que després de la mort sí que ens reencarnem i comencem una altra vida, però en aquest cas jo no crec en el que hem d'arribar al Nirvana amb aquestes reencarnacions.

Símbols que representen la mort:

El rellotge d'arena: és un símbol que representa la mortalitat i el pas del temps. Representa sovint com a símbol que l'existència humana és efímera, que "han transcorregut ja les sorres de la vida". Va ser molt utilitzat, a les banderes pirates, per infondre por a les seves víctimes. Aquest símbol tampoc em representa molt personalment, però aquest objecte com a símbol de la mort m'ha cridat molt l'atenció, ja que si pensem en el significat simbòlic del rellotge d'arena em sembla molt bonic i interessant pensar que la sorra és la nostra vida i va passant.

Color Negre: apareix com el color de les forces negatives i els esdeveniments tristos. Simbolitza la foscor de la mort, la ignorància, la desesperació, el dolor, el desig, la tristesa i el mal. El negre és sinònim de desgràcia: gats negres, dies negres, marques negres, pilota negra. Com el color del dolor, mostra pèrdua. Aquest color per a mi representa la mort i coses tenebroses i dolentes, per això ho he posat, ja que aquest color té un significat molt de foscor.

 CASTANYADA - HALLOWEEN - TOTS SANTS - DIA DELS DIFUNTS

Com que estem a una setmana de Halloween vinc a explicar les diferents festes que se celebren al voltant d'aquestes dates.

CASTANYADA 

La Castanyada és una festa popular especialment celebrada a Catalunya. Es celebra el dia de tots sants però normalment es passa a celebrar el 31 d'octubre. La Castanyada prové d'una antiga festa ritual funerària. Avui dia, consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. En aquesta celebració les castanyeres surten al carrer a vendre castanyes torrades embolicades en paperines. 

Aquesta festa té el seu origen a finals del segle XVIII amb els antics àpats funeraris on només es menjava llegums, fruita seca i pans d'ofrena, aquest àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb els difunts, on es resaven parts del rosari als membres difunts de la família.

Avui en dia es celebra del 31 d'octubre a l'11 de novembre i no falten les castanyes, el vi i els xoriços. Actualment, aquesta festa consisteix a fer una foguera i a les brases d'aquesta es col·loca un cilindre metàl·lic anomenat tambor, en aquest tambor es posen les castanyes i un cop cuites, es pelen i es mengen. També és tradició embrutar la cara amb les restes de la foguera, saltar la foguera, ja que es diu que porta sort. A més a més s'expliquen contes i es canten cançons populars.

Per a mi aquesta festa és una de les que més m'agraden, ja que és a la tardor que és una estació molt bonica pels seus colors. A més m'agrada tant perquè les tradicions d'aquest festiu les celebro amb els meus familiars i amics, és a dir a la gent que més estimo. Per a mi, dos símbols importants són:

Castanya: La castanya és el símbol més característic d'aquesta festa, ja que és el fruit que creix en aquesta època de l'any i és el menjar més típic d'aquesta festa. Per a mi, és un símbol molt important encara que sigui un simple fruit, ja que cada any vaig amb els meus avis a comprar castanyes i després vaig a casa seva a torrar-les amb ells per a després menger-les junts en enfront de la barbacoa amb el caloret que hi desprèn.

Castanyera: Aquest és un altre dels símbols més importants, ja que aquest és el personatge principal de la castanyada. La castanyera normalment està representada com una senyora gran amb un davantal en un lloc de carrer i és la persona que ven castanyes a la gent. Aquest personatge simbolitza la festa de la castanyada en si. Per a mi aquest símbol em porta molts records de la meva infantesa, ja que de petits a la meva escola en aquestes festes ens disfressàvem de castanyers i castanyeres. També és rellevant per a mi perquè amb la meva família anava cada any a comprar castanyes a les paradetes que hi ha al carrer i sempre hi havia una castanyera.

HALLOWEN

Halloween o també conegut com a Vespra de Tots els Sants és una celebració internacional que té lloc el 31 d'octubre, vespra de la festa del Dia de Tots els Sants. Apareix especialment vinculat al primer tram de'Allhallowtide, el temps de l'any litúrgic dedicat a recordar als morts, inclosos els sants, màrtirs i tots els fidels difunts. Se celebra internacionalment en la nit del 31 d'octubre, sobretot en paises com el Canadà, els Estats Units, Irlanda o el Regne Unit i en menor mesura a Espanya. 

El seu origen és abans de Crist. Prové d'una tradició cèltica en què es feien rituals. El dia 31 d'octubre, els pobles celtes celebraven un abans i després al seu calendari amb una festa anomenada Samhain. L'últim dia del mes d'octubre es determinava el final de l'època de les collites i el canvi d'estació.

Actualment és una festa de disfresses, on la gent recol·lecta i menja grans quantitats de llaminadures, decoren casa seva amb temàtica de terror, decoren carbasses amb cares, etc. Es pot veure que avui dia s'ha perdut el significat que tenia abans de la festa pagana, ara és una festa força superficial, sense cap significat espiritual.

Per a mi, aquesta festa tampoc no té cap significat espiritual, per al meu Halloween és per passar-m'ho bé, disfressar-me i passar temps amb amics.

Alguns símbols són:

Carbasses: generalment s'usen com a motiu decoratiu. Es buiden, s'hi talla una expressió diabòlica i dins es col·loca una espelma. S'utilitzen per representar les ànimes atrapades al purgatori. Es diu que recorden un tal Jack-o'-lantern, que segons una antiga llegenda irlandesa, va ser condemnat pel diable a vagar pel món com a ànima en pena. Per a mi aquest símbol representa diversió, ja que amb els meus amics cada any comprem unes carbasses per adornar-les i tallar-les cares i gaudim molt sempre.

Bruixes: Halloween és també conegut com “Nit de Bruixes”. Les bruixes, segons la tradició popular, són feiticeiras que usen màgia negra. Es diu que aquesta nit el diable convoca les bruixes a una festa coneguda com un aquelarre, i per això se les pot veure durant Halloween. Per mi aquest símbol no simbolitza res, ja que és un ésser mitològic i encara que m'agradin no em simbolitzen. 

TOTS SANTS

El dia de tots els sants és una celebració molt antiga que es festeja el dia 1 de novembre, i té com a finalitat recordar als nostres avantpassats. Aquesta festivitat té un origen cèltic i anteriorment s'anomenava Samain, que era un període que no pertanyia a cap de les dues etapes en les quals els cèltics dividien l'any. Encara que aquesta festivitat es trobava en les portes de l'etapa d'obscuritat, que era quan tot era més fosc i els difunts podien contactar amb els vius.  

Aquesta festivitat ha anat avançant amb el temps i es va crear per aquells que no tenien un dia per a festejar, al principi, al matí era dedicat als vius i la tarda als difunts, en molts llocs se celebrava una vigília en commemoració dels que ja no estaven. Un dels rituals que s'acostumava a fer, i que encara perdura el dia d'avui,  és anar al cementiri a deixar flors a les tombes dels avantpassats.

Aquesta festivitat per a mi significa un moment de connectar amb la meva família i amb el seu passat. També és un moment trist perquè enyorem a les persones que no estan i que en el seu dia vam estimar molt. Sents una sensació estranya al cor, un sentiment d'alegria al recordar els bons moments viscuts amb les persones que ja no hi són, i d'altra banda una sensació de buit, de trobar a faltar, de necessitar una última abraçada. 

Aquesta festivitat té dos símbols importants:

Flors: són un símbol d'ofrena i de memòria per a les persones que ja no estan. És com fer un regal als difunts, perquè sàpiguen que encara els tenim als nostres pensaments. Per a mi és especial, perquè veig com la meva àvia escull les flors amb antelació, les cuida i el dia 1 de novembre les porta a la tomba dels seus pares i va un moment de connexió amb ells. És realment màgic.

Espelmes: Les espelmes tenen com a missió il·luminar i guiar les ànimes per tal que tornin a casa, podríem dir que és com un portal que connecta el món dels morts amb el dels vius. També hi ha gent que la posa per fer fora les animes dolentes. La meva família les posa per crear un ambient de reflexió i connexió amb els difunts. Des de ben petit recordo com la meva àvia posava una espelma petita al costat de la foto dels seus pares, i la mirava com si els pogués veure en aquell moment.

DIA DELS DIFUNTS

El Dia dels Morts o difunts és una celebració tradicional mexicana i d'altres zones de Llatinoamèrica que honra els morts. Té lloc el 2 de novembre i està vinculada a les celebracions catòliques de Dia dels Fidels Difunts i Tots Sants. En altres religions se celebra altres dies de l'any. Segons els llibres sagrats, aquesta festa s'anomenava Conmemoració de tots els fidels difunts. Combina les tradicions catòliques europees del Dia de Tots els Sants i el Dia dels Fidels Difunts amb els rituals asteques d'honrar als morts. 

L'origen d'aquesta tradició es remunta a l'època prehispànica, quan les comunitats indígenes acostumaven a conservar els cranis dels morts i utilitzar-los per a rituals en els quals s'honrava la mort i se celebrava el renaixement. La festa es commemorava en el novè mes del calendari solar i durava fins a un mes sencer. En la celebració, se li rendia homenatge a la deessa Mictecacíhuatl, que en castellà significa 'Dama de la Mort'.

A dia d'avui es una festa que no es tant marcada com la del dia anterior, encara que durants els dos dies es conmemora l'ausencia dels familiars morts, i es va al cementiri a fer altars en les seves tombes. Els dies 1 i 2 de novembre es col·loquen altars de morts amb flors i aliments, recordant als nostres éssers estimats que ja han partit al més enllà. Els objectes bàsics inclouen veladores, sal, encens, calaverites de sucre, el tradicional pa de mort i flors de cempasúchil. 

Per a mi, aquesta festa és important però no tant com la de Tots Sants, ja que com ja he dit, és una festa mexicana, que encara que també se celebra a Espanya al capdavall segueix sent una festa de la tradició mexicana, la qual no és la meva tradició.Encara que aquest dia no és tan important per a mi, jo segueixo recordant als meus familiars difunts i els intento honrar, per això al final sí que té un significat especial per a mi.

Dos símbols series:

Calaveres: Les calaveres es poden veure a tot arreu durant el Dia de Morts, des de les comestibles de sucre fins a creacions de paper maixé per a decorar cases i altars. Algunes calaveres tenen els noms de éssers estimats morts escrits en els seus fronts per a recordar-los. El significat del crani i de l'esquelet en aquest dia és honrar la naturalesa contínua de la vida, riure's alegrement de la mort i acceptar-la com a part de la nostra existència quotidiana. 

Pa de Mort: El pa de mort és un element important de l'ofrena i és molt volgut i gaudit durant aquest dia festiu. La forma rodona del pa representa el cos humà, mentre que les formes llargues que es col·loquen sobre la part superior del pa representen el cos humà i el nus rodó en el centre representa el crani. 

Jo crec que cap d'aquests dos símbols no es representa, ja que com aquesta data no la celebro doncs els símbols associats a aquesta festa no em representen.

 PLANTA 4ª

SINOPSIS I COMENTARI

Planta 4ª és una pel·lícula espanyola de 2003 dirigida per Antonio Mercero, basada en l'obra teatral "Los Pelones" d'Albert Espinosa.

La pel·lícula tracta sobre un grup format per Miquel Àngel, Izan i Dani, els quals pateixen osteosarcoma (càncer d'os) i han d'anar en cadira de rodes perquè tenen una cama amputada. En el llargmetratge es veu com aquest grup també conegut com "los pelones" viuen els diferents episodis que succeeixen a l'hospital, com l'arribada de Jorge després del seu accident de moto, el qual al principi es mostra distant amb el grup. Després es pot veure com los pelones s'escapen a la nit per fer passejades per l'hospital, veure els nadons, fer-se rediografies, etc. Per aquest motiu hi ha un metge que els té al punt de mira.

Arriba un moment en què Pepino, un amic d'ells, es va fer la quimioteràpia i aquesta és la última vegada que ho veuen, ja que a la fi es va a casa perquè el seu cos no està preparat per rebre el tractament i mor al cop de dos dies. Al mateix temps Dani s'enamora per primera vegada amb Glòria, una noia amb anorèxia, i el grup fa que Jorge s'uneixi a ells, al principi perquè necessitaven una persona per a un partit de bàsquet, però després per l'amistat que han acabat agafant.  

A la part final de la pel·lícula veiem com Dani segueix la seva relació amb Glòria i la resta del grup el segueix per veure que fa, llavors Dani s'enfada amb Miguel Angel i acaben fent una carrera per tot l'hospital que causa nombrosos danys. A més s'assabenten que el seu amic Pepino a mort i és un cop dur per a ells, però per sort el pare de Miguel Angel crida a aquest i a la fi solucionen el problema que tenien, ja que estaven enfadats i per això Miguel Angel també es sentia molt sol. Finament la pel·lícula acaba amb la derrota del partit de bàsquet però a ells això els és igual, ja que l'important és la festa que feien després a què va ser Estopa, amb aquesta festa acaba la peli. 

Per a mi aquesta pel·lícula ha estat una tempesta d'emocions, ja que m'ha fet pensar sobre moltes coses en la meva vida. Primer m'ha fet pensar que en veritat tinc moltíssima sort i sóc molt afortunat i que és una cosa que poques vegades es veu, ja que moltes vegades em queixo de la meva vida o de les coses que em passa, però després veig pel·lícules així i em fan reflexionar sobre que en veritat sóc molt afortunat i la meva vida no està tan malament com moltes vegades penso, perquè estic bé de salut, tinc amigues i amics que em volen i m'accepten i el més important de tot és que tinc una família que m'estima molt i em donen suport en tot, coses que els personatges de la pel·lícula no tenen. 

D'altra banda també m'ha fet reflexionar sobre la vida que porten no només els pacients de càncer, sinó tots els pacients que han de viure llargues temporades a l'hospital, i és que en veritat són persones super fortes mentalment, ja que jo no em veig capaç de poder viure en aquestes situacions perquè només poden sortir al pati de l'hospital, vestir sempre amb un pijama blau, que la gent que em vulgui veure hagi de seguir uns horaris, etc. Són coses que jo no em veig preparat mentalment per afrontar-les i estar ben emocionalment. 

També m'ha fet canviar la idea que tinc sobre el càncer, ja que com que en la meva família ningú ha patit aquesta malaltia jo tenia una imatge d'aquesta molt distorsionada del que és realment. Jo sabia que era una malaltia molt dolenta i que feia molt mal, però amb aquesta pel·lícula he vist que el càncer et pot destrossar i no només físicament, sinó que mentalment també has d'estar lluitant contra aquesta malaltia i que el procés per acabar amb el càncer pot ser igual de dolorós que la mateixa malaltia en si.

Finalment el llargmetratge m'ha fet recordar les vegades en què he estat a l'hospital i sobretot m'han vingut dues escenes a la ment, la primera ha estat la del meu avi lluitant per la seva vida en una habitació d'un hospital i aquí em he sentit identificat amb les famílies dels protagonistes ja que tenien la mateixa incertesa que jo vaig tenir en aquell moment per saber si anava a sortir tot bé i el nostre ser amat s'anava a recuperar. L'altra escena era jo a la sala de rehabilitació de l'hospital, ja que aquest any es em va sortir el genoll i vaig estar dos mesos anant a rehabilitació i es el que és estar en aquesta situació i veure que al principi no hi ha millores però després es va notant més i més i era una de les millors sensacions que es podia tenir.

SÍMBOLS

Després de veure aquesta pel·lícula he escollit aquests tres símbols:

La nit, en aquesta pel·lícula simbolitza l'únic moment en què els protagonistes poden estar sols i fer més o menys el que vulguin per divertir-se. En poques paraules quan arriba la nit se'ls oblida una mica que són nens que pateixen càncer i intenten viure una vida corrent, per això s'escapen, per fer el que els metges no els deixen fer i passar-ho bé. Alhora a la gent normalment veu la nit per una part una mica fosc, místic, perillós, en què la gent fa coses dolentes; en aquest sentit també es pot relacionar amb aquesta pel·lícula ja que els protagonistes també fan coses dolentes en les escapades nocturnes que fan, com la carrera amb cadira de rodes. Però per a mi la nit significa una cosa totalment diferent, jo penso que la nit és el moment de el dia més tranquil, en el qual em ve molt bé per reflexionar, tranquil·litzar-i pensar en com em sento i en les meves coses. També m'agrada molt per la tranquil·litat que tinc i sobretot perquè puc escoltar música. 

La polsera vermella, a la pel·lícula simbolitza les operacions que han hagut de patir cada pacient, com ells les anomenen "records de guerra". Per a mi aquestes polseres simbolitzen el camí que han hagut de passar cada pacient, pinsos que són com les cicatrius, que aquestes polseres expliquen pel que han passat i d'una manera un altre també simbolitzen el seu futur. A més aquestes polseres en la pel·lícula també es fas servir per unir a Dani i a Glòria, això és una de les coses que mes m'han agradat, ja que així ella té un record de Dani i de l'amor que està sorgint entre ells. 

Amistat, finalment aquest és el símbol més important de tota la pel·lícula segons la meva opinió, ja que sense l'amistat que uneix als protagonistes ells haurien de viure a l'hospital encara més sols i tindrien una vida molt trista. Per sort els uneix l'amistat i aquesta amistat és un dels motius pels quals segueixen lluitant contra el càncer. Per a mi l'amistat també és una de les coses mes importants que tinc en la meva vida, ja que sense el meu grup d'amigues i amics no es que faria, perquè ells són un dels motius pels quals em llevo i segueixo endavant tots els dies . Penso això perquè sé que el meu amigues mai em jutjaran i sempre em van donar suport  i van a estar al meu costat en els bons i mals moments, que a la fi és això en el que es basa l'amistat.  

 12 D'OCTUBRE

Que és per a mi aquesta data?

En 4 dies és el 12 d'octubre o dia de la hispanitat. Aquest dia es celebra en commemoració del dia en què l'almirall Cristòfor Colom va descobrir Amèrica i per tant es va crear l'Imperi Espanyol. Va ser creat per Alfons XIII que es va instituir, a imatge i semblança de les celebracions que es van començar a celebrar en els països llatinoamericans, el festiu nacional, que comunament es va conèixer com a Dia de la Raça. Celebrat amb més o menys entusiasme en els anys 30, la festa es va consolidar sota el règim franquista, sent celebrada de forma oficial i instituint com a festiu en tot el país.Alguns símbols d'aquest dia són:

La Bandera d'Espanya està formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; lagroga és de doble amplada que cadascuna de les vermelles"

L'actual Escut d'Espanya resumeix gran part de la història de país. Els elements que el componen tenen una llarga tradició de més de nou segles.

L'Himne Nacional d'Espanya és conegut tradicionalment per "Marxa Granadera" o "Marxa Reial Espanyola". No té lletra, només música. Hi ha dues versions: la completa i la breu, i qualsevol d'elles ha d'interpretar sempre íntegrament i d'un sol cop.

Per a mi aquest dia sincerament no significa res, jo ho visc normal com qualsevol dia, ja que encara tingui festa jo penso que aquest dia no s'ha de celebrar res. No s'ha de celebrar res perquè es suposa que es commemora el descobriment d'Amèrica per Cistòfor Colom, però jo penso que no va ser cap descobriment, sinó que va ser un procés de colonització, ja que Amèrica ja existia i els espanyols nomes ens vam dedicar a imposar la nostra cultura, tractar als indignes com esclaus i exterminar pobles enters incloent la seva cultura i tradicions. Per això per a mi aquest dia no s'ha de celebrar res ni sentir-se orgullós de res del nostre passat, hauria de ser al reves, els espanyols hauríem d'utilitzar aquest dia per demanar perdó als països afectats per la nostra colonització. També és veritat que això va passar fa més de 500 anys i la història està per no repetir-la, però segueixo pensant que just aquest no ha de ser el dia per celebrar ser espanyol. Per aquest motiu el 12 d'octubre no significa res per a mi.